El llibre d'Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla, ha provocat un intercanvi de retrets amb el també escriptor i columnista de La Vanguardia, Joan de Sagarra. L'obra de Vila inclou passatges on es fa referència al poeta Josep Maria de Segarra, i això va indignar el seu fill, que en un article a La Vanguardia acusava Vila de dir "disbarats" i es sorprenia de que fos "professor".

Joan de Sagarra lamentava que Vila "en una entrevista apareguda al diari Avui afirmés que el meu pare havia acabat en la Real Acadèmia Espanyola. On havia enxampat Enric Vila semblant disbarat? I abans de res, qui era Enric Vila?". "No és aquesta l'únic esment que Enric Vila fa d'ell en el seu llibre, hi ha bastants més, tan desencertades com aquest", explicava.

"La tesi que defensa Enric Vila en el seu llibre és que el seu "heroi", Pla, va ser un insubornable independentista català fins al dia de la seva mort, tan independentista com el propi Vila, i que si no es va convertir en el primer escriptor europeu de la seva època va ser per culpa del franquisme", ironitza Sagarra.

"Una tesi que si el llibre fos un pamflet encara podria resultar divertida, però que tractant-se, com pel que sembla es tracta, d'un llibre seriós, escrit per un doctor en Periodisme i amb la intenció de "fer sang", em resulta una miqueta suïcida", afegeix.

Joan de Sagarra també vol deixar clar que "és fals que el meu pare escrivís un article contra Pla en el qual feia burla de la seva boina" i finalment vol "felicitar als alumnes de la facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna per gaudir dels ensenyaments d'un professor tan valuós".

La rèplica d'Enric Vila a l'Avui admet que "Joan de Sagarra constatava que el seu pare no era de la Real Academia. Molt bé. Ni tan sols els doctors som infal·libles, i indignar-se forma part del folklore nacional. Però, per apel·lar tant a la veritat, trobo que va aprofitar poc l'article".

"Podria haver explicat per què Martí de Riquer es felicitava -abans de tornar-se demòcrata- que la dictadura hagués 'captat' Sagarra; per què Josep Pla feia córrer que era un 'col·laboracionista'; en quin idioma volia escriure el llibre de la Fundación Juan March, i qui li va retirar la senyera quan estava de cos present", apunta Vila.

"Així sabríem per què va esdevenir conseller de la SGAE; per què el règim li va donar la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio; perquè, a diferència de Pla, escrivia a La Vanguardia".

"El prestigiós erudit Martí de Riquer, ja mort Sagarra, deia que el poeta havia estat 'una excelente baza del Estado contra el catalanismo' i es lamentava que la dictadura no hagués sigut tan 'hábil' a l'hora de 'captar' Riba, amb la 'digna solución de problemas económicos personales'", recorda Vila.

L'escriptor apunta que "no cal que Joan de Sagarra tregui el ganivet de carnisser per defensar el seu pare. Podria fer-li una biografia, en comptes de vendre'ns el drama per entregues. Que no faci comèdia, que ha preferit esperar-se a fer l'article que solucionar el tema amb una trucada".