Cultura · 18 de Novembre de 2014. 13:23h.

Pla, l’antifranquista

“El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix”

Pla, l’antifranquista

Josep Pla, en una imatge d'arxiu

L’editorial Destino publica aquest mes de novembre La vida lenta, que recull tres dietaris inèdits de l’escriptor Josep Pla. En un d’ells, Pla confessa que Francisco Franco li feia “fàstic”.

El llibre, segons l’editorial, és fruit de la investigació recent en els arxius de l’escriptor, la qual ha permès localitzar llibretes corresponents als anys 1956, 1957 i 1964.

En una nota escrita el 15 de maig del 1956, Pla escrivia el següent: “Sardines a la brasa per dinar, excel·lents. Treballo gairebé tota la tarda en el Barcelona. Poc resultat. Una quartilla. Quantes hores m'he passat amb la pluma a la mà! Palafrugell, a darrera hora”.

“Sento que m'invadeix una gran depressió, que cada dia és més forta: la sensació de que no hi ha res a fer. El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix. Sopo amb Quintà. Tertúlia amb Medir. Tomb de poble. Al llit –a la una–, em sento reumàtic de pit i de l'esquena”, afegia.

Un altre exemple de les notes recollides és el que va anotar l’1 d’abril del 1964: “Tal dia com avui fa 25 anys s'acabà la guerra: 25 años de paz –és a dir, de misèria, de policia i d'indignitat. Plou. Ple d'hivern. Fresc. Anem a França amb Bonal. Viatge sota la pluja, excel·lent. Passem molt bé. Le Boulou. Escric a Pere i a Laedermann. Afer de la Banque Genevoise. Tornem cap al tard. Festa total: no es veu ningú enlloc. Bonal em deixa a Palafrugell. Retorn a peu. Al llit. Bon sopar. Treballo tota la nit.”

La vida lenta inclou un pròleg del professor Xavier Pla, director de la Càtedra Pla de la Universitat de Girona, que també ha tingut cura de l’edició del volum. Aquests escrits inèdits són, segons l’editorial, “un autoretrat personal de l'autor, punyent i revelador, escrit amb un estil  telegramàtic i despullat però agudíssim; sovint, pròxim a l’aforisme”.

“A més de fornir el retrat colpidor d’una època especialment grisa, la publicació d'aquests tres diaris inèdits, els únics que s'han trobat a l'arxiu Josep Pla, constitueix un testimoni decisiu sobre la seva vida, sempre a cavall entre el mas Pla i els viatges: una aportació autobiogràfica de primer ordre. Un volum imprescindible per a tots els amants del gran escriptor empordanès”, asseguren.

16 Comentaris

#8 luigi longo, bcn, 18/11/2014 - 22:39

Si Colón, Cervantes, Teresa de Jesús y Erasmo eran catalanes, que Pla no fuese lo que fue ya es pecata minuta. Pero yo pediría que publicaran sus trabajos de cuando era espía del bando nacional y sus artículos de los años 30 y primeros 40, a ver por dónde nos sale ese antifranquismo de ahora.

#7 Pere, El Prat de Llobregat, 18/11/2014 - 21:32

El problema dels catalans de dretes, que en molts casos, incloent Pla, havien estat independentistes, és que quan van haver d'escollir entre el fastigós Franco i fer costat al país amb anarquistes i comunistes, la majoria van preferir el fàstic.

#7.1 Pablo, Madrid, 19/11/2014 - 00:11

Es que son derechistas. ¿Dónde estaba el nacionalismo catalan con Franco? Apenas se hacía notar, ¿ por qué? Porque el nacionalismo catalan es una ideologia profundamente derechista que se basa en la pela, sostenida por ola burguesía catalana y con Franco esta vivía muy bien.

#7.2 Saprissa, Sants, 19/11/2014 - 06:59

tota la raó Pere, la republica, a Catalunya, se la van carregar els anarquistes, q molts ni ho eren, els agents de Stalin i la prepoténcia moral de les esquerres.Normal q hi hagués gent a la diagonal quan van entrar els nacionals,no pq ho fossin sino pq volian acabar amb la anarquia q hi va haber

#7.3 Narcís, Barcelona, 19/11/2014 - 10:11

Ho deia Pla mateix: "Els de dretes són uns fills de puta, però els d'esquerres són uns assassins". No podia pas triar...

#7.4 joan, granollers, 19/11/2014 - 12:15

Pablo; " ¿donde estaba el nacionalismo catalan con franco?. estaba exiliada, estaba en prision o enterrada o delante un peloton de ejecucion
la verdad pablo, es que no llegas. asi va españa

#6 Cèlia, BCN, 18/11/2014 - 17:22

podia havers-ho pensat abans d´exercir de quintacolumnista del feixisme a casa seva.......

#6.1 fart de tonteries, barcelona, 18/11/2014 - 20:57

Celia, per a mi que no has llegit ni un línia de l'obra de Pla. Tu deus ser més de la Rahola o l'Albà.

#6.2 Cèlia, BCN, 20/11/2014 - 09:23

la rahola em produeix diarrea, l´albà algun lleuger somriure però el que realment em fa fàstic és la tergiversació permanent d´un país vençut fent passar herois per villans i viceversa.

#5 Toni, Barcelona, 18/11/2014 - 16:51

Santíàgo,
i perquè no deixes que cadascú digui el què és o deixa de ser.
Sempre independents.

#4 enric, barcelona, 18/11/2014 - 16:44

No seria franquista,però va col.laborar a la victòria de les tropes franquistes a la guerra civil espanyola. ¿Perquè ens entestem en canviar la història?

#4.2 Narcís, Barcelona, 19/11/2014 - 10:14

Li va venir d'un pèl poder passar al bàndol "nacional". A Palafrugell va estar a punt de ser assassinat per un comitè anarquista. Com Sagarra i tants altres. Sempre va ser liberal i escèptic. Què hauries fet, Enric, en la seva situació (i en la de tants altres)?