Publicitat
Cultura · 19 de Novembre de 2021. 07:41h.

Aires de superioritat

El catalanisme dels anys 30 ja diferenciava "la cívica i lletraferida Catalunya enfront la bàrbara i analfabeta Espanya”, segons un llibre

Aires de superioritat

El professor David Martínez Fiol

Si la història es repeteix –i això diuen– el llibre del professor David Martínez Fiol (Barcelona, 1962) demostra que molts dels tics del procés es van produir també durant la Generalitat republicana.

El professor associat de la UAB i col·laborador de la UOC va publicar el 2019 “Leviatán en Cataluña” (Editorial Renacimiento) i tinc la sensació que el llibre ha passat relativament desapercebut.

Si hagués donat una altra visió de la història de Catalunya segurament l'hauria entrevistat Xavier Graset al seu programa de TV3 i hauria tingut més ressò en mitjans públics i privats.

Al capdavall, la historiografia catalana sempre es debat entre Ferran Soldevila i Rovira i Virgili d'una banda o Vicens Vives i John Elliott de l'altra. El llibre, com diu la portada, descriu en efecte “la lluita per l'Administració de la Generalitat Republicana” entre els diferents partits.

Per exemple, una cosa que probablement els hi sonarà: “De sempre, el catalanisme havia ressaltat la força moral de Catalunya respecte la resta d'Espanya al terreny cultural, la cívica i lletraferida Catalunya enfront la bàrbara i analfabeta Espanya”.

El nacionalisme català dels anys 30 es va nodrir, en part, de comerciants i botiguers “que aspiraven a servir la Catalunya Lliure promesa per Macià”.

El mateix Macià -que va acabar decebent els sectors més radicals per la seva evolució “autonomista i pactista"- considerava “els seus seguidors, simpatitzants i fidels com els 'nostres'”.

Esquerra va aconseguir la seva hegemonia durant aquest període -davant la Lliga o el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux- invocant la “solidaritat nacional” davant del “perill exterior català”.

També explica que el mateix govern català, com actualment, va primar el sector de l'educació: “els professors numeraris dels instituts escola de la Generalitat rebien una gratificació de 7.000 pessetes anuals". 

El llibre descriu igualment la professionalització dels intel·lectuals republicans -molts dels quals es van fer funcionaris- o com hi va haver ascensos professionals socials per raons polítiques. "Els intel·lectuals fidels a la República van assolir la categoria d'empleats de la Generalitat", explica l'autor.

“Al capdavall –afegeix–, la revolució republicana de la primavera del 1931 va reobrir moltíssimes expectatives de promoció, però no només per als intel·lectuals-professionals, sinó per a tots”.

Com que l'obra inclou tot el període republicà -inclòs el 6 d'octubre i la Guerra- tampoc esquiva altres temes punxeguts com la indisciplina de les columnes anarquistes durant el conflicte. “Cada columna feia el que volia i no es coordinava amb altres. Les assemblees de milicians constituïen una gàbia de grills”.

També s'atura a la Generalitat després del 6 d'octubre. Com el general Domingo Batat va rebutjar el càrrec després de l'aplicació del 155 de l'època i aquest va ser exercit successivament pel seu subordinat, el coronel Jiménez Arenas; després per Pich i Pon i finalment Portela Valladares.

O les deslleialtats de la Generalitat durant la guerra com la creació d'una conselleria de Defensa -per a la qual no tenia competències, segons l'Estatut- o la sindicació obligatòria, que va disparar el nombre de membres de la UGT i el CNT.

Martínez Fiol, professor associat de la UAB i professor col·laborador de la UOC, té una àmplia biografia sobre la participació catalana a la Primera Guerra Mundial, la Setmana Tràgica o la Generalitat dels anys 30. En algun cas amb el també historiador Joan Esculies. / Una ressenya de Xavier Rius

 

- Editorial: https://www.editorialrenacimiento.com/espana-en-armas/2205-leviatan-en-cataluna-1931-1939.html

 

Publicitat
Publicitat

17 Comentaris

Publicitat
#15 Martín, Villadecaballos, 20/11/2021 - 18:19

La superioridad palurdocatalanista es incomparable, efectivamente.

#14 Neferu, Barcelona, 20/11/2021 - 14:10

Pues qué incongruencia, ¿No? Porque vamos a ver: ¿Cuantos Premios Nobel tiene España en su haber? Si no estoy equivocada 8 Nobels. ¿ Y alguno es catalán? Ninguno a pesar de sus genes superiores. Pues eso, lo que yo digo: todo forma parte de un colectivo complejo de inferioridad no superado. ¡¡Anda, qué!!!

#13 La superioridad histérica, (la única), 20/11/2021 - 06:10

Después de no pocos años aquí me he dado cuenta de que existe un tipo de catalán bastante abundante que padece lo que yo llamaría histerismo vital. Gente tremendamente egoísta e interesada, con poca base y sustancia pero tal vez precisamente por ello poseídos por una agitación constante por hacer muchas cosas aunque tengan efectos desastrosos.

#12 Shreck , Bcn, 20/11/2021 - 00:00

Als anys 30??. I al 1880 ja anaven de superiors. Lletra del virolai:
"Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,"

#11 Marcial Heredia, el circo de la tele, 19/11/2021 - 15:45

Un supremacismo de sainete que les permite decir que están colonizados por la raza inferior. Explíca lo del pueblo oprimido. ¿Quién tiene, en Europa más autonomía y privilegios para su cultura regional? ¿Nos podéis explicar exactamente cuál es el problema por el que lloráis? ¿Que no podéis independizaros? ¿Y quién puede?