El PNB va mantenir contactes amb els nazis per intentar crear una Euskal Herría "unificar les províncies basques en una zona autònoma", segons revela un reportatge de l'historiador Joan Esculies publicat aquest diumenge a La Vanguardia. "Així ho detalla un informe del 8 de juliol de 1945 de dues pàgines i mitja de MA217, àlies Cano, "un molt bon agent retribuït" del servei de contraespionatge francès a Madrid", segons explica el diari.
Segons l'esmentat agent es van oferir "a canvi del suport per a la creació d'una regió autònoma que comprengués les províncies basques espanyoles, els Baixos Pirineus i alguns territoris adjacents, una zona que en el futur esdevindria la república basca".
L'informe és part de les 1.400 pàgines que l'historiador ha reunit als volums, El contraespionatge francès a Barcelona (1943-1945) i El contraespionatge francès a Madrid i el Marroc (1943-1945), apareguts a la primavera i la tardor d'aquest any a l'editorial Col·lecció Némesis Historia.
Els contactes van tenir lloc en tres fases: entre finals del 1940 i juliol del 1941, entre el desembre del 1942 i el març del 1943, ia l'estiu del 1944.
Després del desembarcament a Normandia, el comandament alemany va considerar resistir "a la regió muntanyosa situada entre la costa i la frontera francoespanyola".
Els bascos ho van aprofitar per dirigir-se a l'oficial alemany encarregat dels assumptes polítics, capità Pyrrh —un nom potser mal transcrit a qui no s'ha pogut identificar—, amb oficina a Biarritz".
"Volien que els autoritzés a organitzar la vida civil de la futura zona autònoma amb el pretext d'influir en la població civil a favor dels alemanys". D'acord amb l'informe, els jeltzales estaven segurs que després de l'alliberament de França cauria el franquisme i que a la zona autònoma francesa s'integrarien les províncies basques espanyoles i que 'serien les tropes alemanyes les que durant les primeres setmanes garantirien l'ordre en aquest nou país'".
