L'editorial Ciutadella ha tingut la bona idea de reeditar l'assaig que li va dedicar Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961) a Manuel Azaña (1880-1940). Girauta dissecciona l'expresident de la República espanyola en quatre figures: l'home, el polític, l'escriptor i el personatge.
Més enllà de les idees polítiques de Girauta –que va ser portaveu de Ciutadans al Congrés–, una de les principals figures de la Segona República no surt ben parat. La tesi precisament és que "el règim republicà s'assemblava a Azaña".
"Els defectes i virtuts del senyor Manuel s'havien contagiat de manera sorprenent", afegeix. Fins i tot, insisteix més endavant: "el seu perfil psicològic i cultural ajuda a explicar la deriva de la república".
L'obra, amb profusió de notes i cites, inclou un apèndix amb el discurs d'Azaña del 1930 quan era secretari de l'Ateneu de Madrid -i que en certa manera va impulsar la seva carrera-; el manifest del Front Popular abans de les eleccions del 36; i el discurs de Gil Robles després de l'assassinat de Calvo Sotelo.
Girauta s'alinea amb altres historiadors recents que la pèrdua de l'ordre públic per la República la va fer gairebé inviable i recorda que el mateix Azaña va dir l'11 de maig de 1931, després dels primers incendis contra esglésies, que "tots els convents de Madrid no valen la vida d´un republicà".
Pel que fa a la seva tasca com a ministre de la Guerra; considera que "no va tenir voluntat de despolititzar l'Exèrcit, sinó una decisió resolta, posada en pràctica, de desenvolupar una politització d'un altre signe". L'esquerra va identificar la República amb una república d'esquerres i va aprovar una Llei Electoral dissenyada perquè els qui eren al poder "s'hi quedin" però que la victòria de la CEDA el 1933 va fer malbé.
Girauta també posa de manifest que el PSOE d'aquella època, influït sobretot per Largo Caballero, era un partit prorrevolucionari que va recolzar l'aixecament d'Astúries. Esquerra Republicana, el partit d'Azaña, amb prou feines va aconseguir cinc escons.
Finalment, descriu un Azaña cada cop més sol i aïllat, decebut també amb Companys el catalanisme. Com escriu a 'La velada de Benicarló': "La Generalitat assalta serveis i segresta funcions de l'Estat (...). Legisla en allò que no li competeix, administra allò que no li pertany (...). S'apoderen de les duanes, de la policia de fronteres, de la direcció de la guerra a Catalunya". /Una ressenya de Xavier Rius
