Josep Maria Espinàs ha mort als 95 anys, segons ha confirmat la seva editora, Isabel Martí. La capella ardent de l'escriptor s'instal·larà al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Va ser amic de Josep Pla i de Camilo José Cela, amb qui es va iniciar en la narrativa de viatges. En va acabar publicant una vintena de llibres, recorrent, majoritàriament a peu, bona part de la Península.
Espinàs deixa milers d'articles i més de noranta llibres. Una activitat literària que va començar amb 26 anys, amb la novel·la "Com ganivets o flames", amb què va obtenir el Premi Joanot Martorell. Després va venir el reconeixement internacional, amb la traducció a l'anglès de "Tots som iguals", i el Premi Sant Jordi, amb "L'últim replà".
Una extensa producció en què sobresurten també els llibres de contingut autobiogràfic, com "El teu nom és Olga", dedicat a la seva filla gran amb síndrome de Down, que va morir als 64 anys. Les seves obres s'han traduït a més de deu llengües, incloses l'alemany, l'anglès i el japonès.
Espinàs va destacar també com a columnista, amb més de quaranta anys complint amb la seva cita diària amb els lectors, des de l'any 1976 a l'"Avui" i els últims vint anys a "El Periódico". El 23 de novembre del 2019 va publicar la seva última columna, titulada "Els diminutius".
Josep Maria Espinàs també ser un dels impulsors de la Nova Cançó i un dels fundadors d'Els Setze Jutges. Però si hi ha una lletra d'Espinàs que molts se saben de memòria és la que va escriure juntament amb Jaume Picas: el "Cant del Barça". També va ampliar la seva activitat periodística a la televisió, amb programes com "Identitats", en què va entrevistar les personalitats més rellevants de la cultura catalana.
Els últims anys s'havien multiplicat els homenatges d'escriptors i periodistes que el consideraven un mestre. I els premis, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. També va rebre el Premi Joanot Martorell i el Premi Víctor Català.
