Publicitat
Cultura · 25 de Desembre de 2011. 13:16h.

El bisbe Irurita, contra Macià

Es va negar a enviar capellans a la família després de la mort de l’expresident

El bisbe Irurita, contra Macià

Francesc Macià

Amb motiu del 78è aniversari de la mort de l'expresident Francesc Macià, l'entitat Memòria i Història de Manresa treu a la llum dos documents inèdits que parlen de la mort de Macià.

Un és una carta que Jaume Creus, amic de Macià, va escriure el 1970 al biògraf del cardenal Vidal i Barraquer per aclarir alguns detalls de la mort i el funeral del president i on s’explica que el cardena Vidal i Barraquer va haver d'obligar al bisbe Irurita a atendre les peticions de la família de Macià.

Creus carrega contra el bisbe Irurita i explica com el cardenal Vidal i Barraquer l’obligà a atendre les peticions de la família de Macià, a les quals es negava: “a Barcelona, en aquell moment, teníem un mal bisbe, un gran enemic de Catalunya, que es deia Irurita”.

“Estalviem la paraula senyor perquè no n’era. Es negava a enviar capellans, els quals demanava la família del president, per anar-li a cantar o resar l’absolta, abans de lliurar el seu cos al Govern de Catalunya pel seu embalsamament. El bisbe posava per condició que també tenien d’anar capellans a l’enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l’enterrament, sinó el Govern de Catalunya, segons les lleis establertes, -Doncs no hi ha capellans-, deia el bisbe”, afegeix Creus.

Jaume Creus explica com s’hagué d’enviar una carta amb auto al cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo dels fets. El cardenal immediatament telefonà al bisbat: “Al demanar pel bisbe li digueren que ja s’havia enllitat. Amb energia va comminar que es llevés i li va donar l’ordre taxativa que tot seguit s’enviés a casa del president el que demanava la família i es donés el degut compliment als seus desitjos. Així es va fer”.

D'altra banda, s’ha publicat la crònica que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va fer a Ràdio Barcelona dos anys després de la seva mort. Alavedra en el seu escrit parla de l’acceptació de la mort per part de Macià: “En la seva cambra, resistia a la mort. Hi lluitava. No volia morir. Mancava tanta feina...! No volia morir. Ni ho creia. Va ser més tard, això. Però així que ho va comprendre, va acceptar-la, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”.

També explica com es va viure aquella angoixosa matinada de Nadal i quan finalment Ventura Gassol va telefonar-lo i li digué: “Veniu...! Correu...! S’acaba...!” A més, en aquesta crònica radiofònica, Alavedra defineix Macià com “un home de gran volada. Un català de molta ambició per la seva pàtria. Un home de gran raça. Un caràcter que marca una generació. Un home d’aquells que agafa un país, el desperta d’un crit, i el posa en marxa...”

Publicitat
Publicitat

24 Comentaris

Publicitat
#11 carracuca, barcelona ESPAÑA, 27/12/2011 - 00:22

¿y vamos a estar toda la vida con estas chorradas de homenajes a los muertos?, señores, el muerto al hoyo y el vivo al boyo. Lo de este tio no es nuevo, nadie quiere morirse, basta ya de tanto victimismo catalanista y manos a la obra para salir del precipicio al que nos han llevado los sociatas

#9 Pere, Lleida, 26/12/2011 - 13:52

Macià és un d'aquells personatges idealitzat pel nacionalisme ranci d'una Catalunya que mai va existir. Un megalòman desequilibrat que va ser tinent coronel de l'exèrcit espanyol i que després, víctima de la follia, va creure que era el Mesies. Tot plegat, un producte per a analfabets.

#9.1 Xipolleig, Barcelona, 26/12/2011 - 14:02

I tu Pere, ¿ a qui idealitzes a Millán Astray, a Serrano-Súñer, a Primo de Rivera o al carnisser del Ferrol ?

#9.2 Jordi, Zaragoza, 26/12/2011 - 16:14

¿Y qué tiene que ver una cosa con otra? ¿Que Franco fuera un carnicero o un santo modifica el hecho de que Macià fuera un imbécil iluminado?

Lo peor de los nacionalistas es siempre la ignorancia de su propia historia.

#9.3 Xipolleig, Barcelona, 26/12/2011 - 18:19

Jordi, t'has delatat a tu i als de la teva caterva.Posar en dubte que Franco era un carnisser demostra el pensament ideològic de l'integrisme espanyol, expansionista,genocida i amant de la mort.
Comparar-ho amb Macià nomé demostra la indigència intel.lectual de l'espanyolisme.

#9.5 Jordi, Zaragoza, 27/12/2011 - 12:28

Yo no pongo en duda nada. Pero, repito, Macià murió antes de que Franco diera un golpe de estado (como hizo Companys dos años antes). Y si quieres carniceros, no tienes más que buscar en Cataluña entre 1936 y 1938. Los tienes a patadas, muy nacionalistas y muy catalanes.

#8 Cartanya, bcn, 26/12/2011 - 13:31

Dons aquet individu, a Barcelona amb sembla que te un carrer amb el seu nom, (Per que serà). Sembla que tenim certa predisposició, a honorà encara que sigui amb una placa al carrer, a aquells que ens bombardejant, ens empresonant o ens humilien, el síndrome de Estocolm, esta mol viu entre nosaltr

#7 jajajajajajaaaa, Barcelona, 26/12/2011 - 11:48

que se jodan Macia y el Obispo..

#5 Antoni, Mahón con H, 25/12/2011 - 23:35

A lo mejor las checas de Barcelona ,o los asesinatos de religiosos bajo el mandato de Macià tuvieron algo que ver . Quien sabe!! lo que no entiendo es que, en el 2011 con la que esta cayendo salgan noticias de este tipo no se a quien pueden interesar!!.

#5.1 James Hetfield, Alt Àneu, 26/12/2011 - 08:31

Doncs bé que escrius als comentaris de la notícia per no interessar-te, oi?

#5.2 Xipolleig, Barcelona, 26/12/2011 - 11:47

Antoni, la teva igonrància insulta a la intel.ligència.També és cert que no series una bona mostra d'espanyol sinó fossis tan ignorant i amb tanta mala fe.

#5.3 Marc, Tortosa, 26/12/2011 - 11:48

De txeques no n'hi havia cap a Barcelona, en època de Macià. Documenta't una mica abans d'escriure.

#5.4 bert, bcn, 27/12/2011 - 11:24

Les "txeques", sóbriren durant la guerra civil (36-39), no amb en Macià i no va ser la Generalitat qui les va mantenir, va ser el Front Popular i sobre tot els anarquistes.

#5.5 Àcrata, Badalona, 27/12/2011 - 13:37

Bert, les txeques van ser obra dels comunistes, i no pas dels anarquistes. Precissament, fou el Ministre de Justícia, Joan Garcia Oliver, de la CNT, qui va posar fre a aquests despropòsits dels stalinistes. Et sona el nom de Merchor Rodríguez García? Anarquista i, per als sublevats, "el ángel rojo".