Publicitat
Cultura · 2 de Maig de 2019. 17:25h.

“El món empresarial va callar”

Daniel Arasa, periodista: “Haurien haver dit en veu alta: vostès se n’adonen de cap a on anem amb el procés?”

“El món empresarial va callar”

Daniel Arasa amb el seu llibre

Jo vaig començar a cobrir rodes de premsa del Consell Executiu quan Jordi Pujol encara era president i Daniel Arasa (Jesús, Tortosa, 1944) encara les cobria. A mi em recordava Helen Thomas, aquella periodista nord-americana que va estar quasi cinquanta anys cobrint les rodes de premsa de la Casa Blanca. Perquè sempre feia la primera pregunta i era la pregunta. Arasa tenia per damunt de la resta una autoritat moral que encara conserva. Autor també de nombrosos llibes sobre la Guerra Civil, ara n’acaba de publicar un sobe la Guerra Civil al seu poble nadiu: “Jesús en Guerra (1936-1939)”

- Expliqui'm com se li ha ocorregut fer un llibre de 778 planes.

Aquest llibre va néixer de ser un capítol d'un altre llibre, que parla del poble on vaig néixer. Vaig pensar: faré un capítol dedicat a la guerra, no vaig viure-la, però tinc referències.

- La seva família té víctimes de la guerra?

No, a la meva família no. El meu avi per exemple va estar a la presó per ser considerat de dretes, però no el van 'pelar'. Els anarquistes el van posar a la presó.

- De què l'acusaven?

Als pobles, hi havia els considerats de dretes i els d'esquerres. Ser de dretes o rics pot ser que una persona normal tenia un ruc i el ric en tenia dos. Això eren les riqueses dels pobles en aquella època. Ell va ser un dels que va estar a la presó, fins i tot un oncle meu, que va estar a l'exèrcit, al terç de Montserrat. Va lluitar a la batalla de l'Ebre però no va morir. La part de la família del meu pare era més favorable al bàndol franquista, no militants, però d'una línia més tradicionalista. La part de la meva mare, en canvi, era més propera als republicans.

- De què va el llibre?

El llibre és sobre la guerra en aquest poble. El poble tenia 2.500 habitants en aquella època. Per què vaig escriure sobre la guerra en aquest poble? Una gran part de les coses van succeir com en qualsevol altre poble, com per exemple que estaven mobilitzats per anar a la guerra. Però té alguns aspectes en què és superlatiu el que va passar allà. Una primera és la persecució religiosa. A tot arreu, el bàndol republicà perseguien al capellà, cremaven l'església. Però al poble no només hi havia una parròquia, una ermita, sinó que hi havia el seminari menor del Bisbat de Tortosa, dos noviciats de monges, un convent de Carmelites i un altre hospital portat per monges. Cinc o sis edificis religiosos. El que va passar allà en l'aspecte religiós s'ha de multiplicar. Allà hi havia unes dues-centes monges.

- Què els hi va passar a les monges?

No les van matar, però les van fer fora. El que va ser terrible és el que van fer amb els capellans, en van assassinar una dotzena. Per ser en un sol poble, són molts. La persecució religiosa va ser més forta que en altres indrets. Un altre aspecte és que en quedar edificis religiosos buits, un d'ells el van convertir en hospital. Per tant no hi havia un sinó dos hospitals. Al poble van venir refugiats d’altres zones de guerra.

- Va ser primera línia del front?

Sí, va ser primera línia. Durant el front de l'Ebre es va quedar nou mesos buit, va ser evacuat.

- Durant el període republicà quins canvis va haver-hi al poble? Va haver-hi col·lectivitzacions...?

El primer: un canvi de nom immediat del poble. Com se sap, en totes les zones republicanes van canviar el nom de totes les poblacions amb noms religiosos. Pins del Vallès era Sant Cugat del Vallès. En el cas de Jesús no van canviar mig nom, sinó que el van liquidar tot. Primer li van posar Ascaso d'Ebre, en honor del líder anarquista que va morir els pimers dies de la guerra a Barcelona. Després dels Fets de Maig de 1937, van posar-li el nom de Molins d'Ebre perquè allà hi havia uns antics molins de farina. Quan van arribar els nacionals van tornar a posar-li Jesús.

- Va haver-hi repressió republicana sistemàtica o només als inicis?

Sobretot als inicis de la guerra. Els primers tres mesos va haver una repressió molt forta, però després va baixar. Com quasi tot arreu. Hi va haver algun rebrot per exemple al desembre del 36, quan un anarquista va morir al front d'Aragó i per revenja van agafar catorze tortosins, els van assassinar. Van cremar els cossos perquè no apareguessin i es va saber molt tard que els havien matat. Però, en general, a partir de l'octubre, va baixar la repressió.

- I la repressió franquista?

Va ser tremenda. Com a peculiaritat, comentar que van ser els feixistes italians els que van entrar al poble de Jesús. Després el front es va estabilitzar allà durant nou mesos. El poble va ser evacuat i la gent va viure com va poder a fora.

- I va haver-hi execucions per part dels franquistes?

Sí, els franquistes actuaven diferent que els anarquistes. Els anarquistes s'emportaven a la persona a una carretera i li fotien dos trets. Els franquistes feien un consell de guerra. Al llibre apareixen més de vuitanta consells de guerra, dels quals hi ha vuit afusellats i molts d'altres amb molts anys de presó.

- Afusellats perquè eren republicans... però per alguna causa concreta?

 Els consells de guerra es basaven en acusacions. I el que em sembla és la rapidesa en què se celebraven els judicis, estava tot decidit, era un formalisme. El que sí que és veritat és que en el conjunt del procés sumaríssim en molts casos estaven ben instruïts, en el sentit d'aportar molts testimonis.

- El que va passar aquí deu ser extrapolable a moltes altres localitats.

La major part de coses. Per exemple, la repressió franquista seria pràcticament igual. Arribaven els nacionals i immediatament demanaven als profranquistes que fessin un informe amb totes les persones que acusaven. En aquest poble, durant els primers dies, ja en van acusar 28, després n’hi va haver més, de manera molt detallada. No és tampoc tan frívol com a vegades es diu. És una repressió fortíssima, perquè un 10% dels que es van jutjat d’aquest poble van ser afusellats, mentre que van ser poquíssims els que van quedar exonerats de tota culpa. I a altres que per no res els hi fiquen 30 o 20 anys de presó. Encara que, tot sigui dit, després no es complien aquestes condemnes. Els condemnaven a 20 anys, però al cap de tres anys ja estaven al carrer.

 - De 20 a tres?

Sí, la majoria al cap de quatre, tres i, alguns fins i tot abans, ja estaven al carrer. Diríem en condició de llibertat provisional, no estan en llibertat però són a casa.

- Jo sóc agnòstic, però ateses les seves conviccions religioses deixi’m fer-li algunes preguntes no relacionades amb el llibre. A vegades es diu que el procés té un cert vincle amb el carlisme. Vostè el veu?

Jo no el veig. El que veig és l'obstinació del carlisme, però pel que fa al contingut pròpiament dit, jo crec que no.

- I creu que podem arribar a les mans? Aquest conflicte que tenim ara a Catalunya pot anar a més, fins i tot, haver-hi violència?

La possibilitat de violència ha disminuït. Fa uns mesos, era més gran. Però hi ha un aspecte molt important: quan un país està dividit més o menys per dues meitats, les guerres són molt freqüents. Si una tendència, la que sigui, té un 70%, no hi ha aquest perill, s’imposa a les altres i no tenen més remei –els agradi o no- que acceptar-ho. En canvi, quan estan molt equilibrats el perill és enorme. L'exemple es l'actual Veneçuela o l’Espanya dels anys 30.

- A Catalunya també hi ha el risc?

Catalunya en aquests moments potser està més tranquil·la. Ara veig una mica menys de possibilitats d’arribar a la violència, però si Puigdemont -ho exemplifico amb ell, però no només és ell- segueix amb aquesta actuació de radicalitat, s'hi pot arribar i pot ser molt greu. Per mi la posició que ha pres ERC és més raonable. Jo respecto i entenc que aspirin a la independència, totalment legítim, però aquesta radicalitat lligada amb la obstinació del carlisme: ‘peti qui peti’, ‘com pitjor, millor’, això sí que pot portar a aquest trencament tant fort entre els propis catalans. Per què crec que ha disminuït una mica? Primer, perquè l’actitud d’ERC no és tan extremadament radical. Vol la independència, però no la unilateralitat. I en segon lloc, perquè crec que hi ha sectors de la mateixa exconvergència, potser encara minoritaris, que comencen a albirar i a pensar una altra vegada en la tercera via.

- Però aquests sectors, en certa manera, també són responsable que estiguem com estem: en el seu moment no van aixecar la veu.

Jo culpabilitzo més al món empresarial més que a aquells que demanaven una tercera via. El món empresarial va estar molts anys sense dir res. Hi haurien d’haver-se posicionat o com a mínim dir en veu alta: "vostès se n’adonen de cap a on anem amb tot això?",  però no van dir-ho. Potser perquè ells també tenien divisió. A la PIMEC, per exemple, encara que sigui petita empresa, hi ha gent de tot tipus. Però un món que coneix el que és el món internacional, atenció com portes tots això de la independència perquè et quedes més sol que la una. I això pot comportar gravíssimes conseqüències. Un dels aspectes més importants del procés és que s’ha enganyat sistemàticament des del principi a la gent. El sentiment que té molta gent és legítim, la mostra són els resultats electorals que diuen que hi ha una part molt important de la gent que vol això, i cal respectar-ho. Ara, les formes com s’ha fet, el desconeixement que té molta gent, fins i tot, gent teòricament culte no se n’adona compte de les conseqüències. Com és possible que no se n’adonin d’això? Si un coneix les conseqüències i malgrat tot, diu ‘jo vaig per aquí’, d’acord perquè tu ho acceptes. Però ara, així per les bones, és una bestiesa. / Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#4 Onofre de Dip, Barcelona, 03/05/2019 - 10:06

El 1936, la meva avia materna, valenciana, vivia al costat d'unes hortes. Al llarg de tot l'estiu, per les nits, sentia l'staccato de les màquines, les descàrregues de fuselleria i els trets de gràcia. Els cadàvers quedaven abandonats allà mateix i hom podia veure'ls pel matí. Molts, portaven espardenyes noves, havien volgut semblar obrers.

#3 h22, a, 02/05/2019 - 23:16

la violencia entre catalanes hubiese llegado, o llegará, si los indepes llevan a cabo su plan de cortar carreteras, ocupar instalaciones y para la economia. Al principio sería tolerado, al pasar los dias los perjudicados y no simpatizantes de la causa se tomarian la justicia por su mano.

#2 Guifrè, Bcn, 02/05/2019 - 21:59

Qui s'ho anava a pensar que això acabaria així.... però qui s'anava a pensar que l'estat oblidaria les maneres democràtiques.
S'ha de criticar l'ingenuitat dels uns però també la brutalitat dels altres.

#2.1 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralidad, 02/05/2019 - 23:09

La brutalidad ha venido de vuestra parte, que os habéis pasado no sólo las leyes habidas y por haber por el forro, también a la otra mitad de Cataluña que no comulgamos con vuestra religión. Esa es la auténtica brutalidad.

#2.2 Soloesmiopinion, Tabarnia, 03/05/2019 - 07:35

¿Brutalitat? Mira imatges de desallotjament de les portes del Parlament o Plaça Catalunya per el Mossos. La Gene és va presentar com acusació particular i va aconseguir penes de presó per 4 persones que envoltaven el Parlament. ¿Brutalitat? Mira les actuacions de la policia francesa davant els "armilles groc". Parles per parlar.

#1 Raurell, Barcelona, 02/05/2019 - 19:42

Magnific periodista i historiador, bona persona, molt respectat per tothom. Un exemple d'inteligència i sentit comú.