Publicitat
Cultura · 3 de Maig de 2009. 14:36h.

El paleta de Mauthausen

El català Marcial Mayans explica com va sobreviure durant tres anys i mig al camp d'extermini nazi

El paleta de Mauthausen

Imatge de la portada del llibre

Potser no té la qualitat literària de Primo Levi ("Si això és un home") o del manresà Joaquim Amat-Piniella ("KL Reich"), però "Una nit tan llarga" (Cossetània) és també un testimoni esfereïdor dels camps de concentració nazis. Marcial Mayans, que va néixer al barri del Raval de Barcelona el 1920 i ara viu a Perpinyà, explica el seu pas per Mauthausen (Àustria) on va aconseguir sobreviure finalment a base de fer de paleta.

Després del seu pas per l'Exèrcit Popular de la República -va resultar ferit un parell de vegades- va viure la desfeta i l'exili a França fins que va anar a parar, previ pas per l'Exèrcit francès, a un camp de presoners i d'allà al camp d'extermini amb 21 anys en un dels habituals viatges de la mort. S'hi va estar tres anys i mig fins al seu alliberament.

Només a la terrible pedrera de Mauthausen hi va treballar-hi durant un any i mig amb els fatídics 186 esglaons -187 a l'estiu, quan no hi havia neu- que havien de pujar amb una pedra al coll de 20 quilos o més. "Al matí -explica a la pàgina 116- ens donaven una mica d'aigua bruta a tall de cafè, al migdia una sopa d'aigua amb algun tros de colinap, al vespre, per sopar, un bocí de pa minúscul, una mica de margarina sense gens de greix i a resistir".

Finalment va aconseguir salvar-se fent de paleta. "Tres professionals veterans amics van fer-se càrrec de mi. Me'n vaig aprofitar de seguida. Fent equip amb ells, fins i tot vaig treballar en la construcció de la xemeneia i dels accessoris del forn crematori. També vaig participar en la construcció d'edificis com ara magatzems, cuines, dependències ... dins de la zona on residien els SS" (pàg. 162). Com diu l'autor: "La vida hom l'aprèn cada dia, la mort s'aprèn sola".

Publicitat
Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#4 Txemari, BCN, 04/05/2009 - 09:22

Pues para no querer hablar de nacionalismos, los que crearon Matthausen eran nacionalistas alemanes, del partido nacionalsocialista y que querían "limipiar" el territorio que consideraban alemán de gente que consideraban que no eran alemanes verdaderos.

#3 l'home peix, València, 04/05/2009 - 01:55

No en parlaria jo ara de nacionalismes... ni tampoc de política... més bé parlaria d'humans, d'humanitats i humanismes... per quin motiu una persona ha d'arribar a patir tant? Per quin motiu? Per falta d'humanitat, no per excés de nacionalismes...

#2 cagetero, bcn, 03/05/2009 - 21:30

Al menos nuestros nacionalistas no matan ni torturan, Solo roban y hacen embajadas,

#1 pere, bcn, 03/05/2009 - 15:42

Terrible.
La cara del nacionalisme real, la del nacionalsocialisme, la dels Estats que volen apropiar-se d'altres cultures en contra de la seva voluntat.
Aquests estats que acusen de nacionalistes als qui s'oposen a les seves invasions.