Publicitat
Cultura · 8 de Maig de 2019. 20:36h.

“El procés accelerarà la decadència de Barcelona”

J.M. Martí Font, periodista: “L’independentisme sempre l’ha vist com un lloc on habitava l’enemic”

“El procés accelerarà la decadència de Barcelona”

José María Martí Font, periodista i autor de “Barcelona-Madrid: decadencia y auge”

José María Martí Font no se’n recorda, però quan jo era un becari de La Vanguardia a Estasburg -esti parlant de finals dels 80- ell s’hi deixava caure de tant en tant per temes del Parlament Europeu o del Consell d’Europa. Era corresponsal de El País a Bonn i Alemania encara estava dividida. Ara acaba de treure un llibre “Barcelona-Madrid: decadencia y auge” en el que s’atreveix a analitzar el declivi de la capital catalana.

- El seu és el primer llibre que llegeixo en els últims anys que diu que Barcelona està en decadència. El primer en dir-ho va ser Félix de Azúa amb l’article del Titanic.

El famós article del Titanic es produeix en un moment en el que encara el millor està per venir. L'article del Titanic és de principis dels 80 i al 87 va ser la concessió dels Jocs Olímpics a Barcelona. Llavors és quan comença la gran transformació i Barcelona es converteix en la ciutat de fama mundial que ara té. Però les llavors d'aquesta decadència, teoritzo en aquest llibre, es planten molt poc després, quan Jordi Pujol desmunta la Corporació Metropolitana de Barcelona, que és la gran màquina que hagués permès a aquesta ciutat convertir-se en una metròpoli. Ara, Barcelona és a la gran Barcelona el que l'Eixample és a Barcelona. Ara no hi ha una gran màquina que permeti gestionar una aglomeració urbana de cinc milions de ciutadans.

- Jo li vaig dir a Jordi Pujol, durant una visita oficial que va fer a Estrasburg: "president, això d'eliminar la Corporació Metropolitana de Barcelona crec, modestament, que és un error". I, evidentment, no s'ho va prendre bé.

No, perquè no és una decisió presa per la seva enemistat o rivalitat amb Pasqual Maragall, que el tenia al davant.

- Pasqual Maragall es veu que també volia crear una bandera i un himne per l’Àrea Metropolitana. Jo no ho sabia, però ho vaig llegir fa anys precisament en un editorial de La Vanguardia.

És molt possible. Això té unes raons molt més polítiques que personals, perquè confronta la gran Barcelona, com a gran ciutat del Mediterrani, i el projecte pujolista de la Catalunya ciutat, en el qual se suposa que tota Catalunya és una ciutat i Barcelona és un problema de macrocefàlia. Pujol va crear els consells comarcals per acabar amb aquesta gran Barcelona que sempre, des del segle VIII, s'ha contraposat a la Catalunya Vella, a la Catalunya carolíngia enfront de la Catalunya d'homes lliures. Quan algun eixelebrat diu que els catalans som homes lliures, i els castellans són feudals em fascina. És exactament el contrari, excepte a Barcelona. Som un model carolingi feudal, mentre que Castella no ho és.

- És evident que quan Pau Vila crea els consells comarcals l'any 36 és una Catalunya mol diferente respecte a la Catalunya d’ara. Jo no he sabut trobar mai, per exemple, la frontera entre el del Barcelonès -que ara finalment han suprimit- i el del Baix Llobregat.

Té un efecte demolidor. Els consells comarcals són inoperants a l'àrea metropolitana. Al desaparèixer la Corpo -com se la coneixia- el poder s'ho reparteixen els ajuntaments de les ciutats de la perifèria. Per exemple, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat va començar a actuar pel seu compte i ja no vol deixar aquest poder. Ara que ja torna a existir l'Àrea Metropolitana de Barcelona no hi ha manera que recuperi la funcionalitat, més enllà de temes com l'aigua o deixalles. Fent això, Jordi Pujol va crear una dinàmica que ara impedeix que Barcelona pugui coordinar la seva àrea metropolitana amb autoritat. Ada Colau, quan va prendre possessió, va dir que havia de crear-se una gran Barcelona amb un alcalde escollit per sufragi ciutadà, però després no se'n va saber res mes.

-Vostè té una teoria que haguéssim estat millor essent 'cola de león que cabeza de ratón' és a dir, que ens hagués anat millor als catalans participar en l'Estat que no pas plantejant la independència.

A mi això dels catalans no m'interessa.

-Però vostè és de Mataró.

Que és la gran Barcelona, tot i que quan vaig néixer encara no ho era, i que és la Catalunya nova.

-Vostè en el fons és un urbanita, un maragallista.

Al Maragall també se li en va anar una mica l'olla, com si volgués fer-se perdonar alguna cosa.

-Crec que va intentar ocupar l'espai catalanista i desplaçar Convergència d'aquell eix catalanista de tota la vida.

Sí, però en l'intent va fer un pacte amb ERC i va pujar al vaixell sonats notables com Carod-Rovira i altres... i els hi va regalar la Corpo, TV3... Ara veiem una Esquerra que, en termes relatius, ens tranquil·litza perquè provoca una certa distensió. Pensem: és gent que almenys s'até al principi de realitat. Però si mirem el lideratge d'ERC tradicional de tota la vida, ja sabem... Un partit que es diu Esquerra Republicana i que d'esquerra té ben poca cosa, vagament socialdemòcrata com a molt.

-El declivi de Barcelona té solució?

Jo ho veig molt difícil ara mateix. Si parlem d'un declivi, parlem d'un declivi relatiu. El que m'interessava analitzar al llibre era com Madrid i Barcelona s'han passat més d'un segle amb una lluita o una mena de pugna per hegemonies molt interessants, i això es mantenia. I tot va canviar de sobte. Madrid no havia tingut mai un pes financer de capital important com ara. Això és una cosa que ha canviat amb la presència de l'IBEX 35, amb les privatitzacions que comporten una gran acumulació de capital. Això és decisiu per aquest gran Madrid, i aquí a sobre ens permetem el luxe que marxi la Caixa i el Banc Sabadell: que se'n vagin deien... Ja no ens queda res. Penso que a Barcelona ningú té un projecte, ningú té una idea de què vol fer a Barcelona.

-Cap dels alcaldables té un projecte?

Cap. Els alcaldables tots es fan dir maragallistes. Fins i tot el seu germà es diu maragallista, com si ell sabés com funciona un ajuntament quan fa vint anys que no trepitja un ajuntament, fa veure que ell en sap molt d'urbanisme.

- El procés té solució?

Això ho patirem durant generacions perquè la societat s’ha dividit, perquè existeixen dos milions de processistes que no es poden obviar de la mateixa manera que ells intenten obviar que hi ha més d’un 50% de catalans que no són independentistes. La gent que no és independentista no pot fer veure que aquestes persones estan totes sonades, perquè no és veritat i això és molt difícil. Aquesta societat que vivim amb les xarxes socials amb tot el soroll que ens envolta és impossible.

- La decadència de Barcelona és causa del procés o el procés accelerarà la decadència de Barcelona?

El procés accelera la decadència de Barcelona perquè l’independentisme no se’n refia de Barcelona, sempre l'ha vist com el lloc on habitava l’enemic. Per això la volen conquerir per després penjar el seu cap en una paret com si fos un lleó o un elefant. No he vist cap dels candidats, cap ni un que tingui un projecte per Barcelona. És que no hi ha ni tan sols projectes, primer perquè Barcelona ja està feta i això és el gran problema de l’àrea metropolitana, al municipi de Barcelona queden quatre coses per fer: la plaça de les Glòries, la Marina que és una cosa menor… la ciutat creix d’una altra manera. Aquí l’últim gran projecte que es va fer va ser l’arribada del mar al Fòrum, que sota el meu punt de vista no és un projecte molt exemplar comparat sobretot amb el gran projecte de la Barcelona olímpica. Els grans projectes de Barcelona estan a Sant Adrià del Besós, al Vallès, al Prat de Llobregat, perquè això és Barcelona, perquè la gent que viu a Cornellà quan ve aquí diu que és de Cornellà, però quan viatja a l’estranger diu que és de Barcelona.

- Deixim fer-li una última pregunta, és una pregunta pro-Aznar, perquè vostè diu: “la apuesta de Aznar era bastante razonable en el sentido de compensar la subordinación al eje París-Berlín”. A les memòries, Pujol ja diu que li va sortir malament, però que li hagués pogut sortir bé i situar Espanya a un nivell de relacions internacionals que no es podia ni somniar.

Això és d’una lògica aplastant. Quan Espanya surt de la dictadura i sobretot quan arriba Felipe González al poder, que és el nen estimat de la socialdemocràcia europea -això jo l’he viscut com a corresponsal a Alemanya i a tot arreu-, era rebut com la gran ‘Esperanza Blanca’, què fa? Doncs ell s’agafa a l’eix franco-alemany i té amics com és François Mitterand, del Helmut Kohl, del Willy Brandt... Llavors l’Aznar fa un raonament geopolític molt interessant que consisteix en dir “val, això ens ha anat motl bé fins ara, però nosaltres hem de tornar a recuperar la nostra ànima, que la nostra ànima és occidentalista”. Si tú mires el mapa d’Europa des d’Alemaya o des del continent, els dos grans imperis marítims són la Península Ibèrica, Espanya, Portugal i Anglaterra estan fora, i la seva projecció és l’Atlàntic. L’Aznar entèn això i vol compensar aquesta dependència franco-alemanya i donar-se una mica més de pes no de ser el tercer, si no de dir a més a més jo us puc ajudar a vosaltres a les relacions de l’altre costat. Però té la mala sort que a l’altre costat està George W. Bush, però si allà arriba a estar el Clinton, per exemple, o qualsevol altre a lo millor li hagués sortit molt més bé, però no li surt fatal.

- Ja que parla de l’eix franco-alemanya tot i que era CDU, el Helmut Kohl va acabar molt malament? Ja sé que va tenir problemes de corrupció però és qui va fer la reunificació alemanya i gairebé va morir com un gos abandonat una mica per tothom. De fet és el Suàrez espanyol.

Jo sóc un gran admirador del Helmut Kohl, penso que és un dels grans polítics que ha tingut Europa al segle XX, però dels grans, un tipus amb una gran visió del continent, de la política... que va tenir una sèrie de problemes amb el finançament del partit. Un dels clàssics de tota l’època. És una mena de malaltia que pateix tothom en aquest moment perquè es produeix una transformació en els sistemes de comunicació de propaganda dels partits i els sistemes de finançament no donen, i què fan tots? Des del PSOE, a la CDU, al Chirac, bé a tot arreu, comissions. En principi són comissions per al partit, després això molt més tard esdevé 'm’ho fico a la butxaca'. El cas Filesa és igual que el cas del Kohl o la corrupció de l’Ajuntament de Paris. Però també s’ha de dir que aquests problemes li arriben quan ell ja és fora, el seu legat polític no està tacat per això. I després Kohl té uns problemes personals terribles.

- Ara que parla del cas Filesa, ara ja no, però abans hagués posat la mà al foc per dues persones: una pel Jordi Pujol i una altra pel Josep Maria Sala, del PSC, que va estar a la pressó pel cas Filesa sense ficar-se un duro a la seva butxaca.

No, no, cap d’aquests. Perquè en aquell moment era això, una solució a la que van obtar una gran quantitat de partits europeus perquè no podien pagar el lloguer de la sala on es feia qualsevol acte perquè no hi havia un sistema de finançament. Quan es crea el sistema de finançament que ara és prou efectiu, aleshores sí que té delicte, sí que té delicte que el PP vagi amb els sobres i tot això... perquè el PP era un partit ric en termes institucionals. / Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat

13 Comentaris

Publicitat
#19 Maite , lloret, 10/05/2019 - 14:54

Estoy en esto de acuerdo, al menos en gran parte contigo,lo del procés y sus protagonistas no saben de politica, ni leer la constitucion e interpretarla, ni, ni.no me gusta que estén en prisión algunos...lo del Puchi me parece una tomadura de pelo para todos, incluso los suyos. yo internacionalista, me gusta la diversidad. espantada del panorama

#11 Visquin els Països~ANDALUSOS !!! ... ANDALUCÍA, BADAJOZ, MURCIA, CASTELLAlaNOVAsud,, LaVegaBaixa, ALEMTEJO, ALGARVE, GIBRALTAR, el RIF, CeutaMelilla, CANARIAS, HISPANOamérica..., 09/05/2019 - 14:43

=LA QUIEBRA DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS=

En ESPAÑA...
=SOBRAN LAS AUTONOMÍAS=; así de claro...

El Estado de las autonomías, que surgió de la Constitución de 1978,
ha FRACASADO rotundamente,
convirtiéndose más bien en el "Estado de las ANOMALÍAS"...


#10 Visquin els Països~ANDALUSOS !!! ... ANDALUCÍA, BADAJOZ, MURCIA, CASTELLAlaNOVAsud, LaVegaBaixa, ALEMTEJO, ALGARVE, GIBRALTAR, el RIF, CeutaMelilla, CANARIAS, HISPANOamérica..., 09/05/2019 - 14:34


=“ESPAÑA SIEMPRE”=

Nace una plataforma para SUPRIMIR las "autonomías"...

“Defendemos una España sin autonomías, con un solo Gobierno,
un solo Parlamento que sea expresión de la soberanía nacional
y un único Tribunal Supremo”...


t

#9 El 'problema' de Catalunya es diu...INSURRECCIÓ !!!, ...GERONA [ESPAÑA]..., 09/05/2019 - 14:24

=====================================================
“Si quitas lazos amarillos te MATAREMOS, feixista de mierda”

El nuevo mensaje que envían los CDR

a los catalanes libres de nacionalismo.
=========================================

#8 ... «El GRAN PROBLEMA de ESPAÑA son las AUTONOMÍAS» ..., ... sobre todo la de CATALUÑA y la de Las Provincias VASCONGADAS ..., 09/05/2019 - 14:09

El 28-A, en CATALUÑA,

los NO-separatistas han GANADO...

¡¡¡por GOLEADA!!!
:::::::::::::::::::::::::::::::::::

El 28-A, en CATALUÑA

los votos SEPARATISTAS

han sido =1.600.000=...

mientras que...

los votos NO-separatistas

han sido =2.400.000=...