L'historiador Rubén Sáez Abad (Terol, 1978) afirma en aquesta entrevista amb e-notícies que “el setge de Barcelona del 1714 va estar a punt de fracassar” i que “podia haver guanyat la guerra qualsevol dels dos bàndols” en al·lusió a borbònics i austríacistes durant la Guerra de Successió.
Llicenciat en Humanitats per la Universitat de Terol, doctor en història per la Complutense amb qualificació de Cum Laude; és autor de “La Corona d'Aragó a la Mediterrània. Segles XIII-XV” (HRM Edicions, 503 pàgines, 24,95 euros).
També és autor d'una altra cinquantena de llibres i propietari de la col·lecció privada més gran d'armes de guerra. De fet, a la sèrie sobre El Cid les màquines de setge són seves. “Durant molt de temps la història militar a Espanya, però això està canviant”, afirma.
Sáez Abad considera que la decadència medieval de la Corona d'Aragó és atribuïble a “alguns monarques” com Alfons el Magnànim “que pràcticament no va tornar a la península en tot el seu regnat i va acabar morint en territori italià”.
Però també que “vé des de dins” perquè “hi ha nombrosos conflictes civils”. “Tots els conflictes interns provoquen un afebliment a tots els nivells: social, institucional”, insisteix. Al seu parer, “el compromís de Casp va ser una guerra civil encoberta”.
D'altra banda, destaca que curiosament Jaume I va prioritzar la conquesta de Mallorca en comptes de la del Regne de València però que al final de l'Edat Mitjana era la Corona d'Aragó contra el món en al·lusió als enemics (el Papat , França, Gènova i fins i tot Bizanci en al·lusió als Almogávares).
Sobre aquestes forces de xoc explica que, després de la Pau de Caltabellotta, “es van quedar sense feina”. i que el rei els hi trec de sobre “Cal tenir en compte que només vivien per a la guerra i per la guerra”, afegeix.