Publicitat
Cultura · 3 de Març de 2021. 13:00h.

Els Aliats ho sabien

Els serveis secrets britànics estaven al corrent de l'Holocaust

Els Aliats ho sabien

 

Hi ha una pregunta que em tortura: Els Aliats sabien de l'Holocaust? Tenien coneixement de Peenemünde i no d'Auschwitz? Al cap i a la fi van bombardejar la fàbrica més secreta del III Reich a l'agost de 1942. La factoria on es produïen les V-1 i les V-2. A conseqüència del bombardeig van morir unes 700 persones -s'ha de dir que la majoria presoners- però es va retardar el programa d'armes de Hitler més de sis mesos.

Això vol dir que, en cas de no haver-ho fet, els alemanys podrien haver utilitzat les bombes volants i els primers míssils de la història a principis de 1944, molt abans el desembarcament a Normandia. La primera V-1 va ser llançada sobre Londres el 13 de juny d'aquest any. La V-2 no va ser fins al mes de setembre.

Potser, pel seu impacte psicològic, hauria pogut canviar el curs de la guerra o endarrerit el seu desenllaç final perquè els Aliats encara no havien posat un peu a França. Hitler anomenava pomposament el vell continent la "Fortalesa Europa". Després es va veure per sort que no n'hi havia per tant.

Fins ara s'han escrit diferents llibres sobre el tema. El professor americà d'origen alemany Walter Laqueur (1921-2018) ja va publicar el 1980 un llibre, The terrible secret, en el que revelava que tothom ho sabia. Almenys les altes esferes. Els seus pares havien traspassat durant l'Holocaust.

Després hi ha el testimoni personal del polonès Jan Kozielewski (1914-2000), més conegut com Jan Karski, que enviat pel govern a l'exili va aconseguir entrar al gueto de Varsòvia i fins i tot en un camp de concentració. I el més important: també va aconseguir sortir-ne. Va deixar la seva experiència escrita en "Història d'un Estat clandestí", publicat en castellà el 2011 per Acantilado.

83579-foto1.jpg

 Una de les residències utilitzades com a centres d'espionatge

Tammateix, la professora Helen Fry acaba d'aportar la prova definitiva. Helen Fry (1967) és una historiadora britànica especialitzada en espionatge -podria ser la filla de James Bond- que té més d'una vintena de llibres escrits sobre el tema.

El més recent és "The walls have ears" ( "Les parets tenen orelles" tot i que potser seria millor en traducció lliure "Les parets poden escoltar"), encara no traduït al castellà. L'autora revela una de les operacions més importants de la II Guerra Mundial. Almenys la més llarga.

Els britànics van habilitar diversos centres de detenció per tancar als presoners alemanys i gravar les seves converses. El primer va ser la Torre de Londres però després es van afegir altres residències d'alt sanding com Trent Park, a la localitat de Cockfosters, al nord de Londres. O Latimer House, a Buckinghamshire. En alguns casos requisades a la noblesa anglesa.

Al principi eren només supervivents de submarins enfonsats o tripulacions de la Luftwaffe l'avió del qual havia estat abatut durant la Batalla d'Anglaterra. Però a mesura que s'acumulaven les derrotes del III Reich, sobretot a partir de 1943, augmentava la categoria dels hostes.

Per aquesta via van passar pels centres de detenció el general Von Thoma, que va ser capturat a la batalla de l'Alamein. O el general Von Arnim, substitut de l'mariscal Rommel a l'Afrika Korps quan les coses ja anaven de mal en pitjor.

Després del desembarcament, van anar caient els oficials responsables de places fortes com Brest o Le Havre, que van resistir fins al final. A algun el van enxampar fins i tot amb grans quantitats de licor i la seva amant francesa al búnquer. O el general Von Choltitz, que va rendir París contra la voluntat de Hiler, que volia veure la capital francesa arrasada.

A més de gravar totes les converses -¡fins i tot amb micròfons ocults en els jardins!- van utilitzar diferents recursos piscológicos per obtenir la informació.

7278-foto2.jpg

El cervell de l'operació, el cap de l'MI6, el coronel Kendrick

Els interrogatoris eren molt fluixos de manera que els presoners prenien als anglesos per imbècils -a això va ajudar sens dubte el complex de superioritat dels alemanys- i quan tornaven a la cel·la explicaven al seu company el que no havien dit.

També utilitzaven a antics refugiats alemanys que havien hagut de sortir per cames del III Reich -majoritàriament jueus- i que no desitjaven res més que veure la caiguda de Hitler.

Reclutats pels britànics -no sense abans moltes peripècies-, van ser incorporats a l'Exèrcit i els utilitzaven com stool pigeons, és a dir, esquers. Com que dominaven l'alemany, els disfressaven de soldats de la Whermacht i feien xerrar als seus companys de cel·la. Aquests van jugar un paper fonamental tambén com secret listeners o oients secrets.

13985-foto6.jpg

Dos dels refugiats alemanys que escoltaven les converses, Fritz Lustig i Eric Mark

Les converses eren enregistrades des de cambres secretes i després transcrites. Com estaven obligats per la Llei de Secrets Oficials -alguns d'ells com Fritz Lustig o Erik Mark- gairebé es van emportar el secret a la seva tomba. L'autora ha pogut parlar amb els supervivents o tenir accés a correspondència privada.

La seva vida no havia estat fàcil: alemanys d'origen jueu, van haver de sortir per potes del III Reich, alguns deixant familiars que ja no tornarien a veure. Després de l'inici de les hostilitats, els britànics els veien com enemics -al cap ia la fi eren alemanys- i fins i tot els van tancar en camps de concentració.

Després van poder passar a brigades de treball -el Pioneer Corps- fins que van ser reclutats per l'Exèrcit. Els seus serveis eren més imprescindibles en rereguarda que en primera línia.

El cervell de tota l'operació, el jefe del MI6 Thomas Joseph Kendrick, va arribar a empescar-se un lord anglès, Lord Aberfeldy, perquè els generals alemanys li fessin confiança. Òbviament de noble no tenia res però si d'actor: era un agent dels serveis secrets.

Per aquest procediment els britànics van tenir els primers indicis de la V-1, el que després seria la bomba volant, el 2 novembre 1939!. Tot just començat el conflicte.

72954-foto3.jpg

El fals lord anglès, Lord Aberfeldy, en realitat un agent dels serveis secrets

Òbviament, era només un indici i després calia anar encaixant totes les peces en una època en que ni tan sols existien els ordinadors. Era com un puzle gegant.

No només això sinó també el sistema de guiat emprat pels avions alemanys per bombardejar Anglaterra (X-Gerät), el radar, els torpedes magnètics, les tàctiques dels submarins i un llarg etcètera.

Però no només això, també un secret a veus dins del Tercer Reich: les matances en massa a Polònia i a Rússia, els esquadrons de la mort, els camions utilitzats com cambres de gas -un dels primers mètodes d'extermini o des luegop els camps d'extermini.

El que després es va anomenar com la Solució Final. Els serveis secrets britànics van arribar a tenir coneixement de la bèstia de Belsen, la dona de les SS que tenia a casa seva una làmpara amb una pantalla de pell humana.

De fet, el propi Anthony Eden, ministre d'Exteriors va fer un discurs al Parlament el 17 de desembre de 1942 tot alertant sobre el destí dels jueus a la Polònia ocupada el que ja va denunciar la "política d'extermini a sang fredes". Era evident que si el nazisme havia promulgat a mitjans dels anys 30 les Lleis de Nuremberg no s'hauria quedat després, en plena guerra, amb els braços creuats.

Com diu l'autora: "Fins i tot avui, dècades després, és alarmant llegir les transcripcions de testimonis presencials que descriuen amb tant detall com es va dur a terme la Solució Final".

"L'evidència de les converses dels presos planteja preguntes pertinents avui. Amb tal coneixement de la Solució Final i el genocidi, ¿per què els Aliats no van bombardejar les vies fèrries dels campaments? És una pregunta legítima que requereix més estudis", es pregunta.

Val a dir que les escoltes van permetre també saber com evolucionava l'estat d'ànim dels generals a mesura que Alemanya perdia el conflicte. En realitat es van crear dos bàndols: els encara fervents partidaris de el règim nazi i els cada vegada més creixent de antinazis.

Tot i que, com en qualsevol lloc amb molta gent, va sorgir una guerra d'egos. Alguns generals semblaven primadonnas que s'enfadaven si no els hi arribava la creu de ferro que els hi havia atorgat Hitler per poder-la lluir fins i tot en captivitat./ Un reportatge de Xavier Rius

 

 

 

 

Publicitat
Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#5 LeonAnto, Barcelona, 03/03/2021 - 19:56

Eichmann ofreció a los anglosajones enviar un millón de judíos a España a cambio de que los aliados suministraran 10.000 camiones e ingentes cantidades de jabón, café y té. La propuesta fue rechazada.

#3 Luigi., Barcino, 03/03/2021 - 15:29

Si lo sabían, unos bombardeos de precisión, sobre las instalaciones militares y los hornos (facilmente reconocibles por el humo) de los campos de concentración, hubiesen ayudado.

#2 Luigi., Barcino, 03/03/2021 - 15:16

El complejo de superioridad de los alemanes les condujo a cometer estúpidos errores. Los lazis,también, andan en ello.

#1 Cris , L'HOSPITALET, 03/03/2021 - 15:03

Excelente artículo Xavier. Muchas gracias. La actualidad no debe evitar conocer nuestro pasado. Y aprender de él. Con ganas de que el nuevo libro de Helen Fry se traduzca. Por cierto para cuándo uno nuevo tuyo? Saludos cordiales