Tinc un immens respecte per l'historiador Ricardo García Cárcel (Requena, València, 1948) encara que sospito que no ha de ser del gust de la historiografia oficial que es practica actualment a Catalunya.
En primer lloc perquè és deixeble del malaguanyat Joan Reglà (1917-1973), el millor migvalista català del segle XX després de Vicens Vives, a qui un càncer prematur -com tots els càncers- es va emportar a la plenitud quan no havia arribat a la seixantena.
I, en segon lloc, perquè la seva “Història de Catalunya segles XVI-XVII”, en dos volums, donen algunes claus de la Catalunya actual encara que siguin dels anys 80. També sobre les batalles entre historiadors que s'apropaven.
Ara García Cárcel, juntament amb María Ángeles Pérez Samper (Barcelona, 1949), acaben de publicar “Semblanzas catalanas. La Cataluña plural en la España global” (Càtedra, 21,95 euros)
Pérez Samper té, entre altres obres, el “Catalunya i Portugal el 1640: Dos pobles en una cruïlla” (Curial, 1992) però a un preu prohibitiu fins i tot de segona mà: 375 euros.
El nou llibre recull els perfils elaborats per diversos autors sobre els altres catalans.
Aquells que, sovint, no han encaixat en la història oficial de Catalunya o han estat considerats tebis o fins i tot mals catalans.
Daniel Arasa y Sergi Doria, durant la presentació
Des del president de la Primera República espanyol, Estanislao Figueras -a càrrec de Federico Martínez Roda, de la Universitat Catòlica de València- passant per Rius i Taulet (Antonio Fernández Luzón).
També els Godó (Màrius Carol) o l'enfrontament entre Marcel·lí Domingo i Joaquín Bau (Daniel Arasa, bon coneixedor del tema), Eugeni d’Ors (Andreu Navarra) o Vicens Vives.
Per la seva banda, l'economista Gabriel Tortella analitza els “catalans que manaven a l'economia espanyola” -com Joan Sardà o Fabián Estapé-, Sergi Doria analitza el paper de Samaranch i Maragall a la Barcelona olímpica, Javier Paniagua se centra en Ernest Lluch i Sergio Vila-Sanjuán se centra en el malaguanyat Carlos Ruiz Zafón, el més universal dels escriptors barcelonins recents.
Com va dir el mateix Ricardo García Cárcel a la recent presentació de l'obra a la Llibreria Byron de Barcelona “hi ha hagut nexes constants amb la resta d'Espanya”. “Quan a Madrid diuen ‘els catalans són …’; jo sempre dic que ‘els nacionalistes catalans són …’, va afegir./ Una ressenya de Xavier Rius.
