Historiadors de Catalunya ha publicat una sèrie de set vídeos titulats 'La guerra de successió a Catalunya. Una visió crítica', on es desmitifiquen arguments emprats per l'independentisme i s'explica que els catalans "van reconèixer la sobirania del Rei Felip" i que "no hi va cap aixecament català contra els borbons". L'associació d'historiadors també assenyala que la burgesia catalana volia mantenir el conflicte bèl·lic perquè s'havien lucrat amb el negoci de la guerra venent béns a l'Exèrcit.
En el primer vídeo, l'associació d'historiadors exposa que la Guerra de Successió va ser un conflicte purament dinàstic, entre Borbons i Àustries, després de la mort de Carles II i destaca que es va "reconèixer la sobirania del Rei Felip, i, a canvi, se'ls hi van concedir privilegis".
L'entitat destaca que la burgesia catalana s'havia enriquit amb el negoci de la guerra, subministrant béns a l'Exèrcit i, en acabar-se la guerra, van "organitzar un partit austriacista a Catalunya".
"Algunes de les famílies catalanes més importants s'havien enriquit subministrant béns a l'Exèrcit, en arribar la pau, es van acabar els contractes. Els Feliu de la Penya, els Dalmau, els Dalmases, serien algunes d'aquestes famílies que van començar a organitzar un partit austriacista a Catalunya" exposen els historiadors.
Historiadors de Catalunya també detallen que la Guerra de Successió va ser conseqüència de l'interès d'un grup aliè a les institucions catalanes, que van contactar amb els anglesos i que van conspirar per portar la guerra al Principat -els pactes de Gènova-, recolzades per rebels de Vic i per famílies proveïdores de l'Exèrcit. Això, actuant al marge de les institucions.
Quan els aliats anglesos i holandesos van desembarcar a Catalunya en compliment dels pactes de Gènova, no van apreciar cap alçament dels catalans a favor de Carles d'Àustria. "En contra del pactat, no hi ha ni rastre dels 6.000 voluntaris catalans" explica l'associació d'historiadors.
"El Rei Carles va anunciar la seva arribada als alcaldes indicant-los que havien de cridar a sometent i anar al seu costat, ningú respon, el suposat aixecament català contra els borbons no es produeix" expliquen. A l'últim moment, el virrei va obligar un grup a alçar-se per defensar Carles II. Sota coaccions, un grup d'austriacistes van recórrer pobles i van cridar a sometent, però Lleida i Cervera van mostrar força resistència.