Publicitat
Cultura · 12 d'Agost de 2020. 11:38h.

Els dards de Culla

L'historiador aprofita les memòries per passar comptes

Els dards de Culla

Fa anys, quan Jordi Pujol va presentar les seves memòries, un periodista li va preguntar si passava comptes amb rivals polítics. L'expresident va dir que no. Pel que s'ha vist després sembla evident que l'únic objectiu era reivindicar la seva obra de govern.

L'historiador Joan B Culla (Barcelona, 1952) -que era a l'acte- no ha seguit el mateix consell al peu de la lletra. Més aviat el contrari. A "La història viscuda. Memòries" (Pòrtic), publicades quan té 66 anys d'edat, aprofita l'avinentesa per llançar dards a tort i a dret.

Culla descriu la seva infància al Poblenou -el seu pare va treballar a la mítica Hispano Olivetti-, el seu pas per La Salle Condal -amb "resultats irregulars"-, la seva carrera universitària i la seva tasca periodística en diversos mitjans de comunicació. "Sempre vaig preferir -explica- parlar amb adults que amb nens de la meva edat".

També explica que el van sondejar, el mateix any, per entrar al PSUC i a l'Opus, però que "la disciplina de grup no estava feta per a mi" i que no ha tingut mai "cap càrrec públic ni polític" tot i que confessa que li hagués agradat ser diputat al Congrés.

Entre altres afirmacions, considera el que va ser conseller de Cultura Max Canher "no estava dotat per a la política". A l'escriptor Xavier Bru de Sala sempre l'ha perdut "l'excés de loquacitat". Ramón de España -amb el que coincidia a les planes d'El País- "no suportava el meu nacionalisme desinhibit".

Aquest, Ignacio Vidal-Folch i Llàtzer Moix eren "d'una mena de postgauche divine tan pedant com obsessivament antinacionalista". Revela que Pilar Rahola "festejà molt de jove amb la CNT". Mentre que Jorge Fernández exhibia un "cinisme disfressat de convicció" i Fernando Savater era un "pinxo argumental".

De Gregorio Morán afirma que és "un dels personatges més sinistres del periodisme barceloní del meu temps". Després de fer aquesta afirmació, assegura que el van fer fora de La Vanguardia no "per les seves idees sinó pels seus insults".

L'historiador també descriu les seves relacions amb Jordi Pujol des que -després d'un acte a Palau en el que es presentava una exposició- el llavors president li va preguntar qui era perquè no l'havia esmentat en els agraïments. Li va contestar que era un "professor a l'Autònoma i un dels assessors històrics de l'exposició" i Pujol es va disculpar: "No tornarà a passar".

Hi ha, d'altra banda, un capítol dedicat a la Fundació Acta, una entitat posada en marxa als anys 80 per presentar batalla contra l'hegemonia cultural de l'esquerra de la que ell va ser un dels fundadors i que va entrar en crisi quan Pilar Rahola acceptà ser candidata d'ERC al Congrés.

Joan B. Culla tampoc estalvia un capítol per a explicar la seva actitud a favor d'Israel, però sorprenen del llibre dues absències: d'una banda cap autocrítica sobre el procés -ni sobre el paper jugat ell sobre el procés-. Més aviat el contrari, sempre reben els altres, no els seus.

I l'altra l'escàs paper que juga la seva dona, una exalumna amb la que s'hi va casar. No només no li dedica el llibre sinó que amb prou feines surt a l'obra. Quan ho fa a les primeres planes s'hi refereix com "la meva dona". El seu nom, Imma, no apareix fins a la plana 364./ Un reportatge de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#10 Daniel Pacharan, Cardedeu, 14/08/2020 - 18:57

Home, això de passar comptes i els dards... No cal un llibre, com molt be demostra l'autor de l'article. Com va dir un professor, el nostre país el el major productor mundial de mala llet.

#9 Ojotuerto, Calafell.tab, 13/08/2020 - 17:44

Una ex alumna. Jejejeje le daría buena nota jejejejeñ

#8 Mur, Barecelona, 13/08/2020 - 11:28

Me voy corriendo al kiosco a comprar el llibrito de este intelectual de mercadillo con aspecto "nórdico".

#6 manolodelbombo, tabernero en Monegrillo, 13/08/2020 - 10:08

Tiene cara de simpático. Seguro que hizo muchos amigos con la peña

#3 Capit@n España, Purgandus populus!!, 12/08/2020 - 22:23

Llàstima d'arbres i de paper malmès...