Publicitat
Cultura · 20 d'Agost de 2018. 22:15h.

Els darrers morts de la II Guerra Mundial

Morir a causa del mal temps tres dies després de la capitulació del III Reich

Els darrers morts de la II Guerra Mundial

Ja és mala sort que, després d'haver sobreviscut a la batalla d'Arnhem o de l'alliberament d'Holanda, anessin a morir tres dies després de la fi de la II Guerra Mundial. Almenys a Europa. És precisament el que els hi va passar als vint soldats  -anglesos i australians- que anaven en aquell bombarder de la RAF.

Es va estavellar a causa del mal temps durant l'Operació Doomsday, l'alliberament de Noruega. Era el 10 de maig de 1945. Hitler s'havia suïcidat deu dies abans i el III Reich havia capitulat el 7.

El Short Stirling LK 147 s'havia enlairat d'un aeròdrom de Suffolk, a Gran Bretanya, a les vuit del matí. Ni tan sols va ser abatut pel foc antiaeri sinó pel mal temps.

A Noruega, en efecte, de vegades fa molt mal temps. Fins i tot el comandament aeri va donar l'ordre de tornar però alguns dels avions d'aquell pont aeri no van rebre l'avís. L'LK 147 entre ells.

Es va estimbar cap a les dotze del matí a la localitat de Gardermoen, a uns quaranta quilòmetres de la capital, Oslo. Per paradoxes de la vida en la mateixa ruta que ara utilitzen els avions per enlairar des de l'aeroport d’Oslo-Gardermoen.

A l'avió anaven l'oficial al comandament, John Breed, de 24 anys, i la resta de la tripulació: Hugh Kilday, Raymond Impett, Lionel Douglas, Harold Bell, David Welch.

Després el tinent Frederick Saville, del Leicestershire Regiment, i els membres del primer batalló aerotransportat del Border Regiment: Frank Seabury, Charles Cavaghan, Thomas Richardson, Alexander Todd, Robert McKeown, George Phipps, Thomas Brown, Joseph Paguen, Thomas Laycock, Frederick Brown, Joseph Smethurst, George Little i Horace Newby. Un record per a tots ells.

 whatsapp-image-2018-08-20-at-20.27.10.jpeg

Tenien entre els 20 i 30 anys. El major era el soldat Smethurst, de 38. La majoria estaven casats. I fins i tot amb fills. El mateix Breed havia estat pare tot just un mes abans.

El quadrimotor havia estat transformat en avió de càrrega -ja no calia tirar bombes-i portava uns 450 quilos de subministraments. Va caure a un centenar de metres d'una granja.

El pare i el fill estaven treballant quan van veure que passava a uns deu metres per sobre del sostre de la casa. No estava en flames ni desprenia fum. Va desaparèixer darrere les copes dels arbres. Hi va haver una gran explosió.

Quan van arribar al lloc de l'accident no van poder fer res. Després va arribar un destacament alemany -ja s'havien rendit però encara n'hi havia 360.000 al país- amb un oficial mèdic. Va certificar que no hi havia supervivents.

Els morts van ser enterrats en un petit cementiri fins que el novembre de 1945 van ser exhumats i enterrats definitivament a Oslo. Per arribar-hi, a més de volar a la capital noruega i allotjar-se en algun dels quinze hotels de la zona. Jo ho vaig fer a l’Skandic Oslo Airpot i un amable empleat de recepció em va indicar com arribar-hi .

Si no tenen tant sort, surtin a la carretera i girin a la dreta. Es pot anar caminant. A uns quatre-cents metres veuran una entrada. Just davant d'on s'acaba la pista de l'aeroport. Hi ha una tanca per a vehicles però poden franquejar els vianants.

whatsapp-image-2018-08-20-at-20.27.49.jpeg

Després tenen uns 1.400 metres -ben indicats- per camí de terra. S'aconsella sabata esportiva. Si ha plogut, cosa fart freqüent en aquestes latituds, pot estar fins i tot relliscós.

Però els noruecs, sempre tan a favor de l'Estat de Benestar, s'han instal·lat fins i tot cordes a manera de baranes perquè puguin agafar-se a elles. No té pèrdua.

I si, en el viatge de tornada, mira per la finestra per la finestra no veuran res. Només un atapeït mantell vegetal sota. Com la major part del paisatge escandinau.

El 2012 hi va haver una cerimònia de record amb familiars, fills i néts procedents del Regne Unit i d'Austràlia 67 anys després de l'accident.

Al lloc de l'accident encara hi ha algunes restes però, per l'amor de Déu i la voluntat dels familiars, no se'ls acudeixi portar-cap. Està penat també per la llei noruega./ Un reportatge de Xavier Rius.

whatsapp-image-2018-08-20-at-20.28.37.jpeg

Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Jos, VNG (Ghost Republic), 21/08/2018 - 09:44

M'agrada la història. Especialment aquestes petites "anècdotes" que sovint s'obliden.