Cultura · 8 d'Octubre de 2008. 18:09h.

"Els homes fan molta pena"

Julià de Jòdar descriu una la relació amb una mare conflictiva en el seu darrer llibre

Julià de Jòdar acaba de publicar "Noi, ¿has vist la mare amabada entre les ombres?" (Proa) on descriu, en la primera part, la relació amb una mare "omnipresente, quasi despòtica" i un pare "absent". L'obra, de 150 planes, és aparentment una de les seves obres més autobiogràfiques tot i que l'autor ha assegurat que només ha extret, de la seva experiència personal, alguns episodis com "la mort d'una noia rossa del barri".  "La meva mare és viva i he tingut una bona relació amb els habituals quès".

El llibre, a base de capítols curts, està dividit en dues parts: la primera descriu aquesta relació amb la mare i la segona -"Un viatge- és independent, però també està elaborada a partir de narracions curtes. De Jòdar descriu la seva resistència a néixer ("vaig sortir en quaranta-vuit hores, negre i mig ofegat"), el desvetllament sexual ("quan vaig començar a tocar les nenes, durant un temps em vaig sentir brut"), l'aïllament juvenil ("em vaig sentir abandonat pels grans"), el sentit de la vida ("sempre tenia la por al cos") o l'educació religiosa ("els anys em van fer agnòstic") o fins i tot el sexe ("un dia em masturbava a la dutxa"). També, la condició masculina: "de vegades, els homes fan molta pena").

Julià de Jòdar és autor de la trilogia L´atzar i les ombres (L´àngel de la segona mort, 1997; premis Ciutat de Barcelona i Blai Bonet-Cavall Verd; El trànsit de les fades, 2001; premi de la Crítica; El metall impur, 2006; premis Sant Jordi i Serra d´Or); entremig va publicar Zapata als Encants (1999) i L´home que va estimar Natàlia Vidal (2003; premi Prudencia Bertrana). És coautor de Fot-li, que som catalans (2005) i Fot-li més, que encara som catalans (2006), així com de Directe al gra (2006). Ha traduït E.L. Doctorow per primera vegada en català (La gran marxa, Històries de la dolça terra, 2007). 

Julià de Jòdar, a l'esquerra, amb el seu editor, Bernat Puigtobella
Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Miguel-Angel, Gava, 09/10/2008 - 09:16

Si el castellano no es necesario enseñarlo en Catalunya..¿Porqué han escrito conflictiva con "b"? Después dirán que todo el mundo lo domina... una pena que nos quieran quitar una de nuestras lenguas y una de nuestras culturas.