Publicitat
Cultura · 28 de Juny de 2012. 17:13h.

"Els 'progres' que critiquen l'Església deuen ser analfabets"

Arturo San Agustín: "Barcelona ja no és la meva ciutat"

"Els 'progres' que critiquen l'Església deuen ser analfabets"

San Agustín, signant llibres el dia de la presentació

Hi havia un temps que el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall -i el seu successor, Joan Clos- esmorzaven amb la columna d'Arturo San Agustín a El Periódico. Ell ho nega, però durant anys ha estat una de les icones del progressisme en aquest país com en una altra època -i en altres circumstàncies- ho va ser el Bocaccio o Casa Leopoldo encara que una cosa sigui el periodisme i l'altre la música o la gastronomia. No és per menys després de deu anys d'article diari i vuit més d'entrevistes, un gènere que va innovar tant que fins i tot li van donar el Premi Ciutat de Barcelona.

Ara ha fet allò que recomanava sempre Josep Pla -encara que no ho va practicar mai- de deixar el periodisme a temps i passar-se a la literatura. Ara ja només escriu llibres. L'últim En Tarso ya no suenan las campanas (Edicions Khaf), una crònica de viatges de 246 pàgines -es llegeix d'una tirada- sobre Turquia, Roma i Tarragona. Però també un reportatge in situ sobre l'anomenat xoc de civilitzacions. Si Samuel Huntington, l'autor de la teoria, hagués estat reporter hauria escrit un llibre com aquest.

Ja ho va dir Rafael Nadal durant la presentació de l'obra el dilluns passat: "Arturo San Agustín és el millor escriptor català en llengua castellana" perquè "fa temps que la millor literatura està en els llibres de cròniques periodístiques". I Nadal, el darrer Premi Josep Pla, de periodisme -i de literatura- en sap un niu.

-L'acusaran de fer-se catòlic, porta dos llibres sobre l'Església.

-És probable que alguns m'acusin no només de catòlic, com vostè diu, o 'd'agent vaticanista' sinó de convers. Del primer que em van acusar, fa ja molts anys, va ser de ser de la CIA, perquè, a Barcelona, potser vaig ser el primer periodista que va escriure el que havia vist i viscut a Cuba: que allò era una dictadura pura i dura. Després em va penjar l'etiqueta de maçó, potser perquè tinc amics que ho són. I ara sembla que, per a alguns, sóc un 'agent vaticanista'. Ja sap que es va arribar a dir que el meu llibre Un perro verde entre los jóvenes del Papa va ser un encàrrec del Vaticà i fins i tot del propi Papa. L'únic cert és que tinc amics cardenals, arquebisbes, jesuïtes, benedictins i de l'Opus Dei. I també és veritat que he escrit dos llibres en què l'Església catòlica és present, però aquests dos llibres són només dos cròniques periodístiques. A Un perro verde entre los jóvenes del Papa vaig explicar la meva experiència entre aquell milió i mig de joves d'arreu del món que el mes d'agost van acudir a la crida de Benet XVI. I en aquest d'ara, En Tarso ya no suenan las campanas, explico el viatge que vaig fer amb l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, per terres turques. També explico part de les meves 'experiències vaticanes' en temes de comunicació.
 
-Tinc la teoria personal, no sé si errònia o no, que vostè ha estat com una icona del progressisme: deu anys d'articulista a El Periódico i vuit fent entrevistes
 
-Afortunadament no sóc icona de res, ni del progressisme ni de cap altre isme. Segueixo sent el que sempre he estat: un periodista independent que escriu pensant només en els lectors.
 
-Els 'progres' acostumen a ser molt crítics amb l'Església, almenys la catòlica
 
-Crec que els 'progres' que critiquen l'Església catòlica deuen ser els menys 'llegits', és a dir, els més analfabets. Només en aquest país nostre o d'alguns existeix encara un anticlericalisme infantil i florit. En la majoria de països gairebé tothom sap que la religió és també cultura. Quant als polítics, sobretot els socialistes, saben que una de les formes més còmodes i barates de fer demagògia és carregar contra l'Església, tot confonent aquesta amb la seva jerarquia. Jo mai oblido una frase del meu pare, que no era creient però sí anarquista; utòpic, és clar: "En aquest país quan no sabem solucionar un problema ens mengem un capellà."
 
-No sé si vostè creu en el xoc de civilitzacions però en tot cas ho sembla

-Sí, crec que és probable un 'xoc de civilitzacions'. No seria la primera vegada que la religió fos instrumentalitzada pels polítics. Per això he escrit
En Tarso ya no suenan las campanas. Que un arquebisbe visiti Turquia i, entre altres coses, sigui capaç de posar una corona al cenotafi del mausoleu d'Atatürk, el pare de la moderna Turquia, i que la va convertir en un Estat laic, és un acte d'un valor simbòlic tan important, que potser per això no ha estat ben entès per alguns catòlics. La Història ens explica que l'últim arquebisbe de Tarragona que va anar a Turquia ho va fer al comandament de diversos navilis papals per lluitar contra el que llavors es deia el Turc. Molts turcs, sobretot els intel·lectuals, van entendre i van valorar el gest sincer i valent de l'arquebisbe Pujol.
 
-Si Samuel Hutington hagués estat reporter hauria escrit un llibre com el seu
 
-Li agraeixo el compliment.

-Hi ha 'agenda oculta' per lliscar a Turquia cap a un règim islàmic?
 
-Alguns intel·lectuals i periodistes turcs, sobretot dones, amb qui vaig parlar creuen precisament això: que Turquia, molt subtilment, va cap a un islamisme, que temen que sigui radical. D'altres, matisen més, i diuen que una cosa és el primer ministre Erdogan i una altra les bases del seu partit, que serien les autènticament radicals. El que ningú no entén -o sí- és per què Estats Units dóna suport fins i tot econòmicament a grups islamistes turcs fonamentalistes. El rebuig d'Europa a Turquia hauria donat ales als islamistes turcs, als fonamentalistes. Turquia, evidentment, no és ni l'Iraq, ni l'Iran, però els Estats Units segueix sent Estats Units. Atenció a Egipte.
 
-"Les lladres romaneses no descansen, però avui la policia es posa més seriosa amb elles" afirma a la pàgina 156 del seu llibre. El van a acusar de ser políticament incorrecte
 
-Intenta dir-me que és mentida que a Europa, tant a Itàlia com a Espanya, hi ha grups organitzats de romanesos que es dediquen a les seves coses? Jo, senyor Rius, com vostè, sóc un periodista que camina la ciutat.

-És veritat que un dia van creure que hi havia un avió suïcida que es dirigia al Vaticà?
 
-Això va ser el que em va explicar cert monsenyor alguns anys després que jo entrevistés al portaveu del Vaticà, el jesuïta Federico Lombardi. Aquest monsenyor, important, em va dir: "Si vas trobar a Lombardi una mica nerviós va ser perquè aquell mateix matí es va témer durant un temps que cert avió suïcida s'estavellés contra el Vaticà."

-"Barcelona és una ciutat que ja m'ha deixat d'interessar", com li escolti l'alcalde...
 
-No, Barcelona ja no és la meva ciutat. Barcelona és, entre d'altres, d'aquests turistes que arriben borratxos i amb xancletes a l'edifici on jo visc i que pateix les conseqüències de tenir un apartament turístic. Arriben borratxos i amb xancletes a les tantes de la matinada, bastonegen els timbres, tots els timbres, i alguna vegada, massa, acaben vomitant a la porteria. Per descomptat, no són ells els qui netegen la porteria de vòmits. Barcelona, principalment l'Eixample, és ja només un barri de Lloret o de Salou. Com tot, s'ha de patir el turisme per poder opinar d'ell.
 
-També diu que "Barcelona sempre ha mirat en direcció a Girona i s'ha oblidat Tarragona". Als 'pijos' de Barcelona els interessa més la Costa Brava que les Terres de l'Ebre?

-Sí, Barcelona o, millor, la seva burgesia i per tant els nous rics sempre han mirat en direcció a Girona i han ignorat a Tarragona i la seva província. Una sort, perquè això ha permès que algunes gents sensibles vagin descobrint a poc a poc la província de Tarragona. / Una entrevista de Xavier Rius

Arturo San Agustín, amb el seu llibre

Publicitat
Publicitat

26 Comentaris

Publicitat
#12 Josepxicot, Barcelona, 30/06/2012 - 23:56

Els progres,són els fill del xequistes,mata capellans
crema convents i lladres,són els que volen viure del
coponet,sense fer res de profit,parasits de la terra.
Aquesta. és l ´herència rebuda dels nostres pares que els actuals polítics en treuen profit.Són el can
cer del nostre país

#11 Vilanova, Vilafranca, 29/06/2012 - 16:22

La sinceritat de l'arquebisbe me la creuré quan posi una corona a Azaña. Ah!, i quan demostri que l'Església es financiarà amb els diners dels seus fidels. Llavors sí, mentrestant tot és un paripé per a gent de bona fe i enganyada.

#10 Aleix, Bcn, 29/06/2012 - 13:53

Que fàcil és viure en base a creences de l'edat de bronze. No ens diguis analfabets tu que només llegeixes la bíblia i els teus llibres de propaganda del papa.

#9 josep, barcelona, 29/06/2012 - 10:30

jo sóc cristià no practicant, i em fa vergonya tindre una esglesia cm la que tenim, que calla quan a països d´Africa els musulmans estan assassinant cristians, com a Nigeria, on cada día moren milers de cristians al sortir de les esglesies. I el Vaticà calla i calla, per mi el seu silenci és punible

#9.1 Edu, Barcelona, 29/06/2012 - 12:45

I no és una vergonya quan els cristians massacren a musulmans?

Ah, i això de ser cristià no practicant, què significa? Anar a missa no mola, no?

#8 Francesc, Badalona, 29/06/2012 - 09:38

Crec que la seva visió dels que estem en contra l'esglesia també està caducat i és antic.Ningú critica la creença de l'esglesia (cadascú creu el que vol), però sí que la esglesia no pagui impostos, IBI, etc, la impunitat dels pederastes (milers), el discurs sobre l'abortament, tracte a la dona, etc

#8.1 Bart, Barcelona, 29/06/2012 - 12:37

Molt d'acord. Com va dir l'altre dia la Teresa Forcades hi ha dos tipus de teologia: la que proposa l'alliberament i la que persegueix la dominació. Les cúpules eclesiàtiques han escollit sempre aquesta última opció.