L'exdiputat socialista Joan Ferran (Barcelona, 1951) acaba de publicar el seu llibre número dotze “Flores de Arcén” (Edicions Hildy). La presentació va tenir lloc dijous a la Llibreria Byron (Casanova, 32) amb magnificència.
A la presència de l'expresident José Montilla; cal afegir-hi l'actual líder del PSC, Salvador Illa; el portaveu parlamentari, Raúl Moreno; Josep Maria Sala; el regidor a l'Ajuntament de Barcelona Albert Batlle –el pobre el va tocar al meu costat–; o l'exconsellera de Cultura Caterina Mieras; entre d'altres.
L'acte va anar a càrrec dels periodistesSergio Fidalgo (El Catalán), Albert Soler (Diari de Girona) i Iva Anguera de Sojo (El Independiente). L'únic que es va trobar a faltar va ser Jordi Hereu, deixeble de Joan Ferran, i ara president d'Hispasat.
El llibre recopila una sèrie de reflexions per escrit sobre la Barcelona de Colau i alguns personatges urbans -o suburbans- com la pija, la barrendera, Ahmed el tunisià, el del saxo, els recol·lectors d'escombraries o el fill del veí, que ara es dedica a cremar contenidors.
Al cap ia la fi, com confessa el mateix Joan Ferran, “vaig néixer en un barri canalla i em plau tornar-hi”, en al·lusió al Raval. Tot i la seva jubilació política encara s'aixeca a les sis del matí per llegir els diaris. Com Illa, per cert, perquè així que ho va dir, l'exministre va assentir amb el cap.
Salvador Illa va afirmar que “Joan Ferran ha estat coherent” i elogia la seva “coherència d'idees i de vida”. També va destacar que era un “home de partit” i que els partits són necessaris a la vida política. “Joan Ferran era un capità destacat del PSC”, va afegir. “No s'ha amagat mai”, va insistir.
Albert Soler, per part seva, va rememorar aquell dia que van acabar prenent un gintònic en un parc infantil a diferència d'Antonio Baños i Toni Soler, que el van prendre en un hotel de luxe “a quinze euros el cubata” encara que crec que la referència a l'alcohol no va agradar a l'exministre de Sanitat.
Ferran va explicar, per part seva, que quan et jubiles cal replantejar-se les coses “perquè tinc amics que s'han tancat en si mateixos”. El secret, al seu parer, és que “la joventut dura mentre tens curiositat per les coses” per això ell surt cada dia armat amb “quadern verd olivera” on va anotant les seves reflexions. Al cap i a la fi aquest és ja el seu llibre número 12.
“De vegades veig posicionaments polítics a TV3 i m'indigno” llavors escriu un article o “faig un tuit”. Joan Ferran encara és partidari de “muntar el pollastre” si cal. "No és un tema d'edat", reitera.
També va criticar, en aquest sentit, la Barcelona de Colau. “Sobra urbanisme tàctic i falta humanisme pràctic”, va assegurar en relació als darrers canvis urbanístics a la ciutat. “Estan fent una ciutat d'aparador i de pissarretes verdes”./ Un reportatge de Xavier Rius
