Núria Amat ha revelat que feia les classes a la universitat “en català durant el franquisme”. Amat se'n va anar “als 20 anys a París” a estudiar biblioeconomia i, quan va tornar, va entrar de professora a l'Escola de Bibliotecaris de la Universitat de Barcelona. A més, és també doctora en Ciències i Tecnologies de la Documentació per la UAB.
L'escriptora ha fet aquestes explicacions durant una conferència sobre “Literatura catalana. Dues llengües” organitzada per Societat Civil Catalana a la Llibreria Byron de Barcelona. A la sessió d'aquest dijous -la primera de tres més el proper 9 de març sobre “La Catalunya del Boom” i el 18 de maig sobre la Renaixença,- hi han participat el també escriptor Valentí Puig, el periodista Sergi Dòria i l'historiador Jordi Canal com a moderador.
Amat, el llibre més recent del qual són les seves “Memòries d'una dona lliure”, ha explicat que com a novel·lista “em van descobrir abans a Amèrica Llatina que a Espanya” gràcies al fet que autors del Boom “es van llegir els meus llibres”.
Valentí Puig, que ha publicat la major part de la seva obra en català, ha afirmat per la seva pata que “no és que hàgim cedit el terreny de la cultura, és que ens l'han ocupada” i ha recordat que a casa seva, a la Mallorca natal, “es llegia Baroja i Pla”. “Les dues llengües són meves”, ha afegit.
Mentre que Sergi Dòria, que escriu a l'ABC des de mitjans dels 90, s'ha presentat amb les paraules “Sóc Sergi Dòria i sóc bilingüe” en al·lusió al que es diu a les sessions d'alcohòlics anònims. Segons la seva opinió, “l'independentisme ha aconseguit que el català sigui antipàtic” perquè s'associa “al poder”.
Canal, finalment, ha reivindicat que “escriure en dues llengües ern és la realitat del nostre país” i que s'ha volgut donar una imatge “mítica” de la Renaixença. També ha qüestionat l'actual literatura catalana comparada “amb què es feia sota el franquisme” en al·lusió que es publiquen “molts llibres” però de qualitat escassa.
Valentí Puig ha recordat, en aquest sentit, el suport genèric impulsat per Pujol segons el qual la Generalitat comprava automàticament una quantitat de cada llibre publicat en català.
