El director general de l’Institut de Cinematografia i Arts Visuals, Ignasi Guardans, ha explicat, sobre el doblatge de pel·lícules en català, que respecta les competències de la Generalitat en l’elaboració de la llei del cinema, però que el doblatge que es faci de les pel·lícules ha de reflectir el català que es parla al carrer. El director general de l’Institut de Cinematografia i Arts Visuals assegura que la proporció de cinema en català no correspon amb el pes que té la llengua a casa nostra, però que, no obstant això, no seria adequat utilitzar el doblatge de forma elitista perquè s’allunyaria el català dels ciutadans: “No m’agradaria que el doblatge al català s’utilitzés per una cosa diferent del que és: doblatge. És a dir, que els actors parlin i mantinguin la credibilitat en català. Li diré d’una manera molt gràfica: porto una estona escoltant el seu programa i jo no crec que haguem d’exigir al doblatge en català un català millor que el de les tertúlies de Catalunya Ràdio.”Ignasi Guardans també ha desmentit que el sistema de subvencions per a la indústria cinematogràfica beneficiï només les grans produccions. “Dir que ataquem les pel·lícules petites no és cert”, ha declarat.
També ha anunciat una “reconversió” de la indústria cinematogràfica al conjunt de l’Estat. En declaracions al programa El matí de Catalunya Ràdio, Guardans ha declarat: “He vingut aquí a treballar, a posar una mica de canvi en algunes coses, a parlar de reconversió, que és una paraula una mica forta, però que s’aplica en part a la indústria del cinema del conjunt de l’Estat, i que també afecta, evidentment, Catalunya. Veurem una mica de reconversió i al mateix temps de suport; seguirem reforçant una part de la nostra cultura, que és la cultura audiovisual i la que cada dia té més importància.”
Ignasi Guardans també ha explicat que calen millores en la “producció cinematogràfica espanyola que no es desenvolupa com cal. Per tant, és evident que hi ha una demanda i que potser, en part, podem ajustar l’oferta, i, a la vegada, seguir cuidant tot el que és aquesta dimensió estrictament cultural, que no pot dependre de la demanda”.
Article de Xavier Rius: "El català de Guardans"
