Publicitat
Cultura · 10 de Gener de 2013. 08:53h.

"Hi ha un 'establishment' nacionalista que no ha llegit Cambó"

Valentí Puig lamenta la manca d'intel·lectuals com "Carles Riba o Ferrater"

"Hi ha un 'establishment' nacionalista que no ha llegit Cambó"

Valentí Puig

Valentí Puig (Palma, 1949) ha estat de tot a la literatura catalana: novel·lista, assagista, articulista, crític, corresponsal. La seva darrera obra va ser "Barcelona cau", ambientada en la caiguda de la capital catalana el 1939. El passat 16 de desembre va publicar un article a El País que va causar rebombori. En aquesta entrevista, acaba de posar els punts sobre les is.

- Ja em perdonarà, però l'article en qüestió era demolidor

Hi ha una cultura decorativa, una falsa cultura, una cultura institucional i una cultural real. Els escriptors són gent solitària. La creació és un fet solitari i, per naturalesa, qualitatiu i no quantitatiu. No seria millor deixar d’aparentar, de fer “com si” i veure quina és la realitat? No tinc edat per fer d’”enfant terrible”. Senzillament, escric el que penso i me’n faig responsable. Sobretot, m’interessa la cultura real, la vitalitat intel·lectual i creativa.

- Entre d'altres coses deia que "la vocació nacionalista no implica la voluntat de comprar i llegir llibres en català". Tan malament estem?

Hi ha personalitats disperses però la relació entre cultura i societat és d’un nivell baixíssim i això no s’encamina amb gestió cultural sinó amb ambició de ser i de fer. Confondre aspiració nacional amb societat afecta de forma negativa la idea d’una novel·la que parli de com vivim i no de com hauriem de ser. Hi ha un “establishment” nacionalista que no ha llegit les memòries de Cambó i que cita Vicens Vives d’oïda.

- La universitat catalana tampoc no es pot lliurar de les critiques

És un món en bona part, pel que fa a la literatura o al pensament, ofegat per corporativismes i dogmes atrotinats. És un món d’il·lusions perdudes, amb tots les excepcions que confirmin la regla. Si és que el conviden, quan un escriptor va a una universitat se’l miren com un mico.

- En teoria, la literatura catalana passa per un bon moment

Hi ha bons escriptors, però no té el gruix del que podríem considerar un bon moment, ni d’aprop fer-ho. S’edita molta brossa, tanquen les llibreries, els llibres es venen poc i la crítica és un desconhort. No hi ha diagnòstics com els que feien Carles Riba o Ferrater.

- Ens falten intel·lectuals?

Tampoc no hi ha prou reflexió i pensament sobre la vida pública. I a la vegada manquen noves formules per fer-ho, perquè la figura de l'intel·lectual és del segle XX. És l'hora del ciber-intel·lectual?

- Era molt dur amb l'assaig elaborat a Catalunya

Només en la mesura que té per temàtica excloent la Catalunya que podria ser, del fer “com si”. En privat, qualsevol editor li dirà que no hi ha espai per un assaig que pretengui ser explicatiu del món d’ara. I tindrem el “boom” de llibres sobre un 1714 en versió en blanc i negre, de bons i dolents.

- Què és, en la seva opinió, "la frustració catalana"? L'expressió és seva

És potser amb la millor de les intencions, però el nacionalisme ha tingut una voluntat dirigista, de construcció nacional, que involucrava la cultura i, sobretot, la llengua. Però una cultura és seducció, enriquiment individual i no construcció col·lectiva. També és ben peculiar negar la realitat d’una societat bilingüe. És clar que no podriem tornar a una fórmula com la noucentista. Les cultures vives, ara mateix, són policèntriques.

- Però sembla lògic pensar que la cultura catalana ha de ser catalanista?

No necessàriament. O és que no es parlava d’una aspiració a la “normalitat”? És que la cultura finlandesa és “finlandista”? No podríem veure una generació de bons escriptors catalans crescuts del tot al marge del nacionalisme?

- Wert tampoc no hi ajuda.

És clar.

- Catalunya pot acabar sent un parc temàtic?

És un risc però el fatalisme és un error, com ho és el cofoisme, com ho és “fer com” si els escriptors o els intel·lectuals no haguessin de pagar el lloguer o la factura de la tintoreria.

- Necessitem més autocrítica

Sí, un equilibri entre autosatisfacció, el tot o res, hipercrítica i autocrítica. / Una entrevista de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

23 Comentaris

Publicitat
#18 Miquel, Palma, 13/01/2013 - 12:42

Quin personatge més tèrbol! A Mallorca ningú no el pot sofrir, com no podíem sofrir Porcel. Realment, els catalans del Principat us hauríeu de mirar per què feu tanta de propaganda a aquests col·laboradors de l'Abc, la COPE i tota la caverna.

#17 Pau Pi, Ciutat Meridiana , 10/01/2013 - 18:20

Després de fer el ridícul a 'Amb Filosofia' del Canal 33, demostrant que ni ha llegit Maquiavel ni l'ha entès, en una intervenció que fa pena, molt per sota del nivell de tots els altres participants en el programa, millor estaria callant el pobre Puig. Si no sap, més val que no expliqui.

#16 pepillo, barcelona, 10/01/2013 - 18:06

A propósito de Gaziel y Cambó, el otro día leí una bonita cita del primero: Desde Cambó hasta el más insignificante de sus hombres de confianza, todos, absolutamente todos, han acabado igual: políticamente, no han dejado nada; económicamente, todos se enriquecieron.

#15 Víctor, BCN, 10/01/2013 - 17:46

Una cultura és, precisament, construcció col·lectiva. Si no visqués en una torre d'ivori potser ho hauria après, i també sabria que no hi ha cap societat bilingüe, tret de la que s'inventen els espanyols com ell quan volen desprestigiar la cultura catalana i que obliden quan ja no els cal.

#14 Miquelet, bcn, 10/01/2013 - 17:04

Afegiria a Jaume Vicens i Vives, a Mossen Cinto Verdaguer i a Josep Pla.