Publicitat
Cultura · 28 de Febrer de 2010. 12:11h.

La Barcelona de les txeques

L'historiador César Alcalá reconstrueix les presons clandestines del bàndol republicà durant la Guerra Civil

La Barcelona de les txeques

La torre que hi ha a la cantonada entre els carrers Madrazo i Muntaner va ser una txeca

Ara és la seu a Barcelona de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), però la torre que hi ha a la cantonada entre els carrers Madrazo i Muntaner; va ser durant la Guerra Civil una txeca, una presó del Servicio de Información Militar (SIM), la 'policia política, de la República, encarregat de reprimir els feixistes, però també els anarquistes i els trotskistes del POUM després dels Fets de Maig (1937).

L'historiador César Alcalá -que ja té una àmplia bibliografia sobre el conflicte com "Els nens de l'exili" (Columna, 2008) o "Les presons de la República" (Base, 2008)- ha publicat ara "Las rutas de Barcelona" (Editorial Episteme, 2009), amb un recorregut per la Barcelona romana i medieval, però també la de les txeques o la de les bombes dels anys 20.

Entre d'altres hi havia, a més de l'esmentada, una al carrer Anglí 46 cantonada Passeig de la Bonanova -que va ser primer de la CNT i després dels Fets de Maig del SIM-, una altra al carrer Bonavista, al Còrsega número 304, a Ganduxer, a Pare Claret cantonada Rambla Volart, o a Provença entre Nàpols i Sícilia, entre d'altres. Josep Benet, a les seves memòries (Edicions 62) també en parla de l'esmentada txeca de Madrazo-Muntaner (pàg 338).

César Alcalà (Barcelona, 1965) és un especialista en la Guerra Civil que també ha escrit "Represión en la retaguardia", "La Tercera Guerra Carlista", "Secretos y mentiras de los Franco" i d'altres.

L'historiador César Alcalà

Publicitat
Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#9 Joan Fornsubirà Marsol, Lleida, 20/02/2011 - 19:51

Rutas de barcelona de Cesar Alcalà no ofrece lo que dice el título. Se pasa medio libro atacando la violencia de los anarquista de la ciudad durante tot el siglo XX si tener en cuenta ni la opresión, ni la violencia policial o empresarial. Nada que ver co¡n las rutas de la ciudad ni con una informac

#8 Gombau, Lloret de Mar, 01/03/2010 - 17:58

Ës curios, entre els catalans n´hi ha dels dos bàndols - més republicans q feixistes, això sí -, pero els que escriuen en castellà son tots de la mateixa corda. No us imagineu de quina? Dons de la dels golpistes. Si entren aquí és per fer mala sang.

#7 Xavier, Sant Sadurni, 01/03/2010 - 16:35

Hooooooombre, poco a poco empieza a salir la verdad del por qué de la guerra.

A ver si todos estos ignorantes progres se enteran de una vez que una guerra no se produce por qué si ... que las cosas no suceden gratuitamente, que tienen sus razones !!!

#6 Borja, Vilafranca, 01/03/2010 - 08:28

En Barrufet de BCN té raó; a l'església de St Elies, al carrer de sta Agnès, n'hi havia una altra; allà van martiritzar nombrosos "feixistes" perillosíssims, com la Mare Sacramento, monja vedruna, que van serrar per la meitat i llençar als porc...

#5 Francesc, Barcelona, 01/03/2010 - 00:59

´És molt important aquesta tasca. Cal saber la veritat de les infàmies d'un bàndol i de l'altre a laguerra, sí, però també a la postguerra.