Publicitat
Cultura · 30 de Setembre de 2009. 13:06h.

La bilis falangista contra Catalunya

El llibre 'Fantasmones rojos' recull articles que tractaven Macià de "insigne mamarracho"

La bilis falangista contra Catalunya

Francesc Macià

El llibre 'Fantasmones rojos', és un recull de la secció homònima que publicava el diari falangista Solidaridad Nacional a Barcelona durant els primers anys del règim franquista, a través de la qual es va fer escarni dels rojos, i especialment de les esquerres catalanistes.

El llibre, publicat per l'editorial Acontravent du per subtítol 'La venjança falangista contra Catalunya (1939-1940)'. El treball és fruit del treball d'investigació de la Fundació Carles Pi i Sunyer i l'edició ha anat a càrrec d'Eulàlia Pérez i Vallverdú, que en firma l'estudi introductori. Entre les víctimes de la bilis falangista, carregada de rancúnia, invencions i distorsions, hi ha polítics com Francesc Macià i Lluís Companys, que és batejat com el "fantasmón número 1", però també Joan Comorera i Joan Casanovas, a més dels espanyols Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora i Indalecio Prieto. Igualment hi surten el basc Javier Aguirre i el gallec Rodríguez Castelao.

A Macià li dediquen perles com: "No podemos resistirnos al deseo de poner en la picota del más vulgar de los adocenamientos a este insigne mamarracho exaltado a la presidencia, de hecho, de una República catalana independiente. Hasta su muerte, Maciá siguió siendo el veleidoso y versátil politiquillo de menos alcance que un alcalde pedáneo...", anotava Rafael López Chacón.

En el cas de Companys, l'autor dels insults és Fernando Barangó-Solís, que als anys cinquanta arribaria a ser cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona. Assegura que "el fantasmón número 1 estaba muy lejos de poseer" tacte i valentia polítiques i el critica sobretot per la seva tebior a l'hora de posar ordre al descontrol revolucionari als inicis de la guerra: "Cobarde por naturaleza, no se atrevió a hacer frente, con los medios de que podía disponer, a las fuerzas que se habían adueñado de la calle, y optó por las audacias maquiavélicas y por las trampas de encrucijada, que habían constituído siempre la base principal de su actuación".

Tot i que els polítics són al punt de mira, la llista més llarga de víctimes és la que formen els intel·lectuals catalans: Pau Casals, Pompeu Fabra, Carles Riba, Pere Bosch Gimpera, Pere Coromines, Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, Eugeni Xammar i Lluís Nicolau d'Olwer, a més de la Institució de les Lletres Catalanes. Tots reben insults i menyspreus.

Publicitat

10 Comentaris

Publicitat
#10 MARC-SABATES.COM, REPUBLICA CATALANA //*//, 12/10/2009 - 20:30

Visca Catalunya lliure //*//

#9 Jaume, Madrid, 30/09/2009 - 19:28

Sr.Armengol
Aquesta mena de treballs de recerca son molt importants. Algú podría pensar que tot comença amb el PP, Los Santos, la Conf. Episcopal i lamentablement també amb algun dels meus correligionaris

#8 Joanet, Tarragona, 30/09/2009 - 17:54

La bilis aquesta, falangista o no, és avui encara ben viva contra Catalunya i tot el que fa olor de català.

#7 euro, Catalunya, 30/09/2009 - 16:40

Crec que aquest llibre recull molt bé l'opinió dels subnormals españoles amb pistola, en contra dels catalans. Aixó va per els encara creuen que españoles i CATALANS poden víure junts. españa es un cancer i con mes lluny, millor.

#6 Quim Torra, Barcelona, 30/09/2009 - 16:19

En nom de l´editorial A CONTRA VENT contesto al Sr. Armengol de Badalona: ni un euro, senyor Armengol, ni un euro. Potser vostè està acostumat a rebre subvencions; nosaltres li asseguro que no.
Ben atentament. Quim Torra. www.acontravent.cat