L'historiador Miquel Mir considera que l'aleshores conseller en cap estava al corrent de l'assassinat de 172 maristes a mans de la FAI. Mir acaba de publicar -juntament amb Mariano Santamaria- "El preu de la traïció" (Pòrtic), el qual relata un dels episodis més desconeguts de la violència anticlerical a Catalunya durant l’any 1936: l’assassinat de cent setanta-dos germans maristes.
El llibre explica la persecució, el xantatge i la traïció que van patir els maristes per part de dirigents de la CNT-FAI que ocupaven càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d’Interior de la Generalitat i en el Govern de la República.
Els testimonis i les proves aplegades permeten afirmar, segons els autors, que alguns governants de la Generalitat de Catalunya estaven al corrent de la persecució i el xantatge de dos-cents mil francs francesos, que va pagar infructuosament la Institució Marista com l'aleshores conseller en cap, Josep Tarradellas.
Aquests diners van ser cobrats per Aurelio Fernández, cap del Departament d’Investigació i de les Patrulles de Control, i secretari general de la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat, que els va lliurar a Tarradellas, llavors també conseller de Finances.
"Les proves aplegades són prou eloqüents per afirmar que alguns governants de la Generalitat de Catalunya estaven al corrent de la persecució i el xantatge de dos-cents mil francs que els dirigents de la CNT-FAI -amb càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya- feien a la Institució Marista, i que aquests diners cobrats per Aurelio Fernández foren lliurats a Josep Tarradellas, que el seu torn els va lliurar a Josep Asens per ser traslladats i dipositats a Suïssa", acaba el llibre (pàg. 250).
Els autors també donen noms: "Els responsables de tot el que hi passava eren Manuel Escorza, del Comitè d'Investigació de la FAI; Dionís Eroles, cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic; Josep Asens, cap de les Patrulles de Control; Aurelio Fernández, secretari general de la Junta de Seguretat i Interior de la Generaltiat de Catalunya; Silví Torrents, cap de la caserna de Sant Elies" (Pàg. 130).
Miquel Mir (Banyoles, 1955) és documentalista i investigador. Des de fa anys, porta a terme una exhaustiva investigació sobre els fets de violència revolucionària i l’espoliació del patrimoni civil i religiós durant la Guerra Civil. Amb aquest propòsit, està treballant amb diversos arxius personals, com també documents inèdits i testimonis orals de les accions que es perpetraren en la zona republicana durant el conflicte de 1936-1939. Ha publicat Entre el roig i el negre (2006) i Diari d’un pistoler de la FAI (2008).
La cara fosca de Tarradellas
L'expresident hauria rebut 200.00 euros després de l'assassinant de 172 maristes durant la Guerra Civil
Josep Tarradellas, quan era conseller en cap del Govern
¡A por ellos!
42 Comentaris
Vaya tonterias...que si los anarquistas son lo mismo que los fascistas...Pero que se puede esperar de tan poca cultura. Habláis de democracia, ni sabéis lo que es ni la hubieséis defendido en su momento. El libro de Mir está amañado,falsea datos
Crec que si la guerra l'hagués perdut franco hi haurian hagut les mateixes matances per part dels fanàtics de torn, tant li fa si es fan dir d'esquerres o de dretes, tots uns cabrons assassins.
Tots aquests fets s'han de saber. I el que explica la sr. Roser ho hem sentit a dir si fa no fa igual a molta altra gent i a molts altres llocs de Catalunya. La FAI va ser quelcom de terrorífic, com Falange i l'exèrcit revoltat.
I, es precisament el vessant feixista de l'espanyolisme qui va perpetrar a València les grans matances de 20000 o 30000 persones en acabada la guerra.
Per a Aarthus, a València qui ha dit que catalanisme és feixisme menteix o en tot cas li pot passar el mateix que a l'espanyolisme: haver-hi un vessant clarament feixista.
