Ni la Generalitat ni l'Ajuntament de Barcelona van enviar cap representant al funeral de l'escriptor Luis Racionero, mort diumenge passat a l'edat de 80 anys. Aquest fet va provocar la sorpresa dels assistents, atesa la rellevància cultural de Racionero, segons explica La Vanguardia.
Entre els assistents, a més dels familiars de Racionero, hi havia el president del Grup Godó, Javier Godó, i la seva dona, Marisa Falcó; el president del Cercle del Liceu, Francisco Gaudier, i la seva dona, Mercedes Arnús; l’escriptora Carme Riera; la presentadora Elisenda Camps; els periodistes Lluís Foix, Arturo San Agustín i Fernando Mir; Elisenda Nadal i Jesús Ulled o l’editor Rafael Soriano.
Nascut a la Seu d'Urgell, l'escriptor va conrear indistintament el gènere de la novel·la i l'assaig tant en català com en castellà. Economista i urbanista de formació també va ser director de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre el 2001 i el 2004.
Racionero va estudiar als Estats Units, on va entrar en contacte amb les revoltes estudiantils i el moviment hippy. A la tornada, va ser un dels membres de la primera redacció de la revista Ajoblanco, emblema de la contracultura a Barcelona, i també va col·laborar en diaris com El País o La Vanguardia.
Ell mateix es definia com a "liberal psicodèlic" i va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure llibres en què reflexionava sobre l'espiritualitat, l'amor o l'hedonisme. Va publicar diversos assajos, com les seves memòries, titulades "Sobrevivir a un gran amor seis veces", centrades sobretot en les seves relacions sentimentals.
També va escriure novel·les històriques amb personatges com Leonardo da Vinci, Ramon Llull o Antoni Gaudí. Va exercir com a professor de Microeconomia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i a la Facultat d'Econòmiques. També va ser número 1 en les llistes d'Esquerra Republicana per la província de Girona a les eleccions generals de 1982.
Racionero també havia col·laborat amb diversos programes de Catalunya Ràdio, com "El matí de Catalunya Ràdio", quan el presentava Antoni Bassas, "L'ofici de viure", amb Gaspar Hernàndez, o "L'oracle", amb Xavier Graset.
