Publicitat
Cultura · 14 de Febrer de 2020. 19:19h.

La veritable memòria històrica

Víctor Amela recull vint-i-cinc testimonis de la lleva del Biberó

La veritable memòria històrica

Víctor Amela, des del castell de Miravet, sobre el riu Ebre (foto: Víctor Amela)

El periodista de La Vanguardia Víctor Amela ha reunit al llibre ‘Nos robaron la juventud’ (Plaça & Janes) 25 testimonis que van participar en la batalla de l'Ebre, durant la Guerra Civil, com a membres de l'anomenada quinta del Biberó, joves que al 1938 tenien entre 17 i 18 anys.

Un dels entrevistats és Vicenç Ibàñez, qui explica que “vaig complir 18 anys… i al front! Vaig haver de portar de casa un plat, un cobert, aigua i una manta”. Relata que el seu primer combat va ser a La Sentiu (la Noguera) “entre fumeres, tirs, por”.

Ibàñez rememora un altre moment en què “avançàvem sota foc enemic, em vaig acostar a un marge per cobrir-me… i la meva sergent em va colpejar per darrere a l'esquena amb el seva culata: Covard!’, em va deixar anar”.

Pere Pastallé, un altre testimoni, explica a Víctor Amela que a l'inici de la guerra van matar un veí “per anar a missa”. “Van treure els sants de l'església, els van apilar i cremar als afores: el vaig veure des de lluny”. Així és com descriu l'inici de la Guerra Civil.

El van reclutar amb 17 anys i el van instruir com “metralladora”. “Als pocs dies ens mataven pel Segre”, afirma Pastallé, qui assenyala la retirada com el pitjor moment de la batalla de l'Ebre, perquè “vam caminar perduts quatre o cinc dies sense menjar”.

“Em vaig arrossegar de cràter en cràter de bomba, amb la manta al cap per protegir-me de la metralla de tantes granades trencadores…”, és l'experiència que va viure Jaume Calbet a la batalla de l'Ebre. “Érem nens i no imaginàvem el que ens venia”, lamenta.

Jaume Vallès, un altre supervivent de la quinta del Biberó, detalla que a l'inici de la Guerra Civil “el comitè anarquista va començar a cremar talles de l'església i va ocupar totes les entrades del poble”. Del seu pas per la batalla de l'Ebre, recorda “pluja de metralla, i nosaltres sense casc: ens cobríem el cap amb un tros de fusta, amb la manta”.

Víctor Amela és periodista de La Vanguardia des de fa 35 anys, on forma part de l'equip de 'La contra' i fa crítica televisiva. Ha impartit classes de periodisme a diverses universitats i col·labora en programes de ràdio i de televisió, com Aruser@s (La Sexta) o El món a RAC1. També és autor de quatre novel·les i diversos assajos.

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 Fer, BCN, 14/02/2020 - 22:01

Mal que nos pese, y siendo nieto de un comandante del Ejercito Popular, en frente tenian un ejercito jerarquizado y profesional. Y para carne de cañon ya estaban las Banderas de Falange y el Requeté, que tambien cayeron como moscas.

#1 Guineu, Barna, 14/02/2020 - 19:44

Aixo ens demostra que la república era puta merda, i els seus comadamens una cola de capdecollons,i no es mereixien una cosa que la derrota com va pasar.