Publicitat

“La cinquena planta” és una novel·la on l'escriptor Manuel Baixauli relata la paràlisi total que va patir

L'altre Kafka

Manuel Baixauli (Foto: Francesc Vera)

“Respirar, moure’s, parlar... En són conscients els qui tenen això que habiten al Paradís? Per què no n’era conscient jo, abans de caure?”. Aquesta és una de les moltes frases, que fan reflexionar, i que ha escrit Manuel Baixauli en la seva última novel·la.
 
L’escriptor valencià acaba de publicar “La cinquena planta” (Proa) on relata la paràlisi total que va patir com a conseqüència de la Síndrome Guillain-Barré. Una setmana després d’haver escrit “L’home manuscrit” va sentir que els peus se li adormien i cinc dies després “s’havia convertit en una pedra que pensava”.
 
A poc a poc, B, el protagonista de la novel·la “tornà, molt feblement, a respirar sense màquines, recuperar la parla...”. Finalment, va sortir de la UCI i el van portar al Sanatori, un edifici on hi havia cinc plantes però tothom feia veure o creia que només n’hi havia quatre.
 
B, intenta esbrinar què hi ha en aquella cinquena planta a la qual no es pot accedir ni amb ascensor, en el qual s’ha esborrat el número, ni per les escales. Un llibre intens on hi trobem situacions surrealistes, fantàstiques i oníriques amb personatges que no saps si són reals o fruits de l’imaginari.
 
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Als trenta anys Baixauli comença a escriure i l'any 1998 publica un recull de contes "Espiral". Uns anys després, el 2001, publica "Verso" (Premi Ciutat d'Alzira) però és a partir de la publicació de “L’home manuscrit” (2007) que Baixauli comença a adquirir renom en l’àmbit literari. Una obra on explora com l’escriptura pot canviar la vida de les persones. Ara acaba de publicar una nova novel·la, “La cinquena planta”.

Publicitat
Publicitat

5 Comentaris

Publicitat
#2 isidre, València, 19/02/2014 - 11:54

Jo l'he llegit i puc dir que és una obra mestra. Estranya, enigmàtica, sorprenent. No us la perdeu, us pot canviar molts punts de vista.

#1 Xipolleig, Barcelona, 18/02/2014 - 19:44

De vegades de processos traumàtics ens ha sortit grans obres
Felicitats pel llibre i sobretot per "tornar a habitar al Paradís ".

#1.1 Xipolleig, Barcelona, 18/02/2014 - 20:21

Disculpeu l'errada, volia dir que " de vegades de processos traumàtics han sortit grans obres ".

#1.2 Till, Barcelona, 18/02/2014 - 21:23

No ho puc assegurar, però crec que cal un "pronom de represa":
"de vegades de processos traumàtics n'han sortit grans obres"

#1.3 Xipolleig, Barcelona, 18/02/2014 - 21:44

Bé com a mínim sona força millor " n'han sortit " que no pas " han sortit ", gràcies per la correcció.
Hauré de llegir el llibre.