Cultura · 18 d'Agost de 2022. 13:34h.

Les llàgrimes de Pétain

El mariscal va plorar el dia de l'armistici perquè considerava que Alemanya necessitava una derrota contundent

Les llàgrimes de Pétain

No els sabia dir si Pétain va plorar amb la razzia del Vel d'Hiv, quan van tancar jueus francesos abans de portar-los a l'escorxador. No he arribat encara a aquesta part perquè avanço a poc a poc en la biografia que ha dedicat la historiadora francesa Bénédicte Vergez-Chaignon a la figura del mariscal de França (2020).

La vaig comprar fa anys en una llibreria de París -mentre feia temps abans d'entrevistar Jordi Canal, professor a l'École des Hautes Études a Sciences Socials- i aquest estiu tinc intenció d'enllestir-la. A poc a poc perquè no hi ha ni tan sols traducció en castellà en espera que un editor espavilat emprengui la tasca i fins i tot convidi l'autora a venir.

Vergez-Chaignon (1965), professora a la presitigiosa Sciences Po de París -l'Institut d'Estudis Polítcs- és especialista en aquests afers. No endebades ha publicat també Els secrets de Vichy (2019) i La història de la depuració (2010), entre d'altres.

Fins ara hi ha quatre biografies dedicades al mariscal francès a més de l'esmentada. La de Marc Ferro (1924-2021), la de Guy Pedroncini, que també he començat; i la d'Herbert Lottman (1927-2014), que ja he encarregat. No els sé dir sobre aquesta última perquè no l'he llegida però la que va dedicar a Albert Camus és un clàssic.

És per això que fa tota la pinta que la biografia de Vergez-Chaignon la definitiva. Aquella destinada a passar a la història com la canònica: la que fixa el personatge. I no ha de ser fàcil fer una biografia d'un personatge com Pétain.

Pétain és probablement la figura més traumàtica de frança: el vencedor de Verdún, el salvador de França després de la desfeta del 1940 i que després acaba col·laborant obertament amb els nazis encara que, la veritat, no sé si podia fer una altra cosa.

Segurament el dubte és sobre el grau de col·laboració i, per descomptat, hi va haver francesos molt més col·laboradors que ell: Pierre Laval, que va arribar a primer ministre -ja ho havia estat als anys 30- o Joseph Danrnand, de la temuda Milícia Francesa.

De fet, el III Reich va seduir també figures de les lletres franceses com Louis-Ferdinand Céline o Pierre Drieu la Rochelle, aquest va acabar afusellat el 1945. Ja posats fins a Coco Chanel.

I fins i tot François Mitterrand va començar a les files de Vichy. Però, al que dèiem, Pétain va plorar el dia de l'armistici durant la I Guerra Mundial. Costa imaginar un mariscal de França -ho van anomenar uns dies després- vessant unes llàgrimes.

No per la consecució de la pau o per tots els morts que havia vist –Verdun va ser una batalla de desgast de deu mesos!– sinó perquè va considerar que era una pau prematura, que calia anar fins al fons.

El mateix Pétain, en el text d'algun dels seus col·laboradors ho explica així, “el 9 de novembre al matí vaig saber que Foch i Weygand estaven a punt de redactar el text de l'armistici” que havia d'entrar en vigor el dia 11 de l'11 a les onze del matí.

El mariscal ho justifica perquè era partidari d'“una victòria contundent, netament francesa i a més a territori alemany”. De fet, tot estava a punt per a una ofensiva francès a Lorena -un dels territoris arrabassades després de la guerra francoprusiana- el 14 de novembre que, segons la seva opinió, hauria estat el cop de gràcia dels exèrcits alemanys, ja exhausts.

“Nosaltres hauríem d'haver entrat a Alemanya, fer veure el poble alemany que és la guerra i signar l'armistici a una localitat alemanya. No hi hauria hagut mai un Hitler per explicar que l'Exèrcit alemany no havia estat vençut i que s'havia retirat per voluntat pròpia”. Doncs potser potser tenia raó./ Un reportatge de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#5 Patumeiro, SantPatumet, 18/08/2022 - 18:35

Asi empezo todo
https://www.youtube.com/watch?v=SJEHzU2rb20

#4 Don Tancredo , El Carmelo , 18/08/2022 - 18:19

Podían haber entrado en Alemania en el momento en que esta invadía Polonia. No había defensa en la frontera occidental.

#3 Real Madrid 1979-80, Barcelona , 18/08/2022 - 15:42

Petain venció en la batalla de Verdún y salvó a Francia cuándo solucionó con habilidad y comprensión los motines generalizados del ejército francés en 1917. No obstante, es cierto que le fallaron los nervios en la ofensiva final alemana de la primavera de 1918 mientras el general Foch mantuvo la calma y fue el auténtico salvador de Francia.

#1 Onofre de Dip, Vigo., 18/08/2022 - 14:08

Petain es una figura difícil. Su mejor momento fue, sin duda, la crisis de los motines de 1917, después del fracaso de la ofensiva de Nivelle. Petain heredó el mando de un ejército descompuesto, con la mitad de sus divisiones sublevadas. Él les devolvió la moral, la esperanza. Y les permitió resistir y vencer en el verano-otoño de 1918.