Publicitat
Cultura · 18 de Febrer de 2009. 13:28h.

Lletra d'Or per a Julià Guillamón

L'obra 'El dia revolt' tracta aspectes inèdits de l'exili republicà

Lletra d'Or per a Julià Guillamón

Julià Guillamon

'El dia revolt. Literatura catalana de l’exili', de Julià Guillamon, ha estat guardonat amb la Lletra d’Or, un premi que es concedeix cada any, des de 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol grup editorial o institució.

Aquest premi va néixer per decisió d'un grup de nou amics, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova. El darrer jurat ha estat integrat pels escriptors Josep M. Fonalleras, David Castillo, David Plana, Enric Gomà, els periodistes Elisenda Roca  i Vicent Sanchis, la lingüista Marta Estella, el crític literari Manel Ollé i l’actriu Mercè Pons.


Enguany el jurat ha tingut en compte "l’enorme treball d’investigació" que conté El dia revolt, que “ens il·lumina sobre aspectes inèdits de l’exili literari català. "L’obra de Guillamon és la culminació d’un esforç d’anys que l’autor ha dut a terme a l’entorn de les vivències i l’aventura personal dels intel·lectuals que ara fa 70 anys van haver d’abandonar el país després de la desfeta republicana". Més enllà d’aquesta tasca de recerca, el jurat ha valorat "l’alta qualitat literària del text així com l’acurada edició que un volum així requeria". Alhora, també vol fer constar el reconeixement a la trajectòria com a crític i estudiós de la literatura catalana de Julià Guillamon.”

El guardó és una lletra phi d’or, símbol clàssic de l’equilibri. Entre els autors premiats en edicions anteriors destaquen els noms de Salvador Espriu (Final del laberint, 1956), Josep Pla (Barcelona, 1957), J.V. Foix, (Onze Nadals i un cap d’any, 1961), Pere Quart (Vacances pagades, 1962), Joan Fuster (Nosaltres els valencians, 1963), Gabriel Ferrater (Teoria dels cossos, 1967), Joan Vinyoli (I encara les paraules, 1974), Vicent Andrés Estellés (Les pedres de l’àmfora, 1975), Mercè Rodoreda (Mirall trencat, 1976), Pere Calders, (Invasió subtil i altres contes, 1979), Xavier Benguerel (Apassionata, 1984), Blai Bonet (El jove, 1988), J.M. Castellet (Els escenaris de la memòria, 1989), Terenci Moix, (El sexe dels àngels, 1993), Quim Monzó (Vuitanta-sis contes, 2000), Baltasar Porcel (L’emperador o l’ull del vent, 2002) o la guanyadora de l’edició anterior, Lluïsa Cunillé per l’obra de teatre Après moi, le déluge.

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat