Publicitat
Cultura · 1 de Desembre de 2022. 12:53h.

L'ovella negra del PSC

De com l'exsocialista Julio Villacorta va quedar desencisat del partit i de la UGT

L'ovella negra del PSC

Julio Villacorta, a la Rambla de Catalunya

Julio Villacorta (Barcelona, 1947) va arribar a ser secretari d'organització del PSC de Barcelona el que l'elevava a la categoria de capità, aquells dirigents territorials que, als anys 90, van tenir un pes enorme en el partit. Tot i que sobretot eren del Baix Llobregat i, sens dubte, el “gran capità” era Josep Maria Sala.

El 2015, després de més de quaranta anys d'activisme polític, va decidir escriure les memòries per a familiars i amics: “Viure i pensar”. Però per qui estigui interessat encara li queden exemplars.

Procedent d'una família conservadora, fins i tot amb algun militar, el seu avi va estar a les ordres del general Batet a la declaració del 6 d'octubre de Lluís Companys. Però també recorda que, de petit, va presenciar alguna visita de Franco a Barcelona i la seva rebuda per la ciutadania va ser “apoteòsica”.

Enginyer industrial va veure que “després de les eleccions del 15 de juny del 77 la política comença a omplir-ho tot, dirigent del PSC i de la UGT ja va veure que el procés confecció de les llista socialista per a les primeres eleccions al Parlament (1980) va ser “especialment tens”. “A la campanya electoral sempre vaig tenir la sensació que no es desitjava guanyar”, explica.

Després no va estar d'acord amb el gir catalanista, segons la seva opinió, del PSC. Al seu parer, la llei de normalització lingüística de 1983 ja va ser “un eufemisme per declarar anormals a tots aquells que no parlem en català”. Fins i tot un company de districte li va dir que era “un error històric”.

Després de la victòria de Felipe González el 1983; el llavors ministre d'Economia, Carlos Solchaga, ho va proposar per a un alt càrrec però Narcís Serra i Ernest Lluch es van desentendre al Consell de Ministres que havia de fer oficial el seu nomenament.

Preguntat per Javier Solana, González va preguntar:

- “Què diuen els ministres catalans? Ernest Lluch calla. Narcís Serra es limita a comentar: Caldrà preguntar al partit”.

El llibre també descriu -a més de circumstàncies tràgiques com la mort de la seva primera dona el 2005- el seu pas per Madrid o el seu desencís de la UGT perquè “no li va quedar cap altra alternativa que caure en mans de la Generalitat”.

Després del PSC es va ficar a totes les batalles, sobretot les lingüístiques -el Fòrum Babel, Convivència Cívica Catalana- fins a passar per Ciutadans i UPyD del que va ser alcaldable per Barcelona a les eleccions del 2011. No va sortir, és clar però “el pòster de campanya amb la meva foto que es retalla al fons amb la casa Amatller, quedarà gravada a la meva retina per a tota la vida”. / Un reportatge de Xavier Rius

 

480b1466-2788-4da1-967f-83f4a26e3db3.jpg

Josep Maria Sala, durante la presentación del libro
Publicitat
Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#4 Telamarinera , Vng, 01/12/2022 - 19:48

Estas personas coherentes y honradas; que prefirieron la dignidad renunciando a una vida de reconocimiento y dinero, merecen nuestro agradecimiento.
Ver a Montilla, Corbacho, presentarse como catalanistas, estaban en su derecho, pero a mí me dieron vergüenza..
C,s era nuestra alternativa a los complejos del PSC, y al abandono del PSOE.

#4.1 Julio, Barcelona, 04/12/2022 - 11:47

Sí, algo parecido me pasa a mí también. He conocido a todos aquellos que dentro del partido han optado por "normalizarse". Un cierto sentimiento de vergüenza ajena me coge cuando lo hacen.

El ritual siempre ha sido el mismo: En una asamblea de agrupación o en algún Consejo Territorial, empiezan a hablar en catalán. Un gesto de servidumbre.

#3 Josep Ramon, Barcelona, 01/12/2022 - 18:27

Penso que és una persona honesta i coherent.

#3.1 Julio, Barcelona, 04/12/2022 - 11:37

Gracias, Vd. que me ve con buenos ojos.

#2 Tirant, Barcelona, 01/12/2022 - 18:24

Una persona honrada però potser ingènua militant al PSC... No es va adonar des d'un principi que la cúpula el "PSC-PSOE" estava formada per gent burgesa catalanista propera al separatisme que menyspreaven Espanya? ...
Li desitjo llarga vida i el millor.

#2.1 Julio, Barcelona, 04/12/2022 - 11:28

De lo que me dí cuenta es de cómo era la sociedad catalana que dependíamos de un salario, de qué lengua se hablaba en la calle y en las empresas, de lo que se hablaba en la universidad, de de dónde salían los votos, pero... los "chicos y chicas" de Sarria y Las Corts nos engañaron; con astucia y abusando de nuestra confianza.

Tomaron el pod

#1 Marcial Heredia, en tierra de cuñaos, 01/12/2022 - 14:06

Apoyando la ley de normalización lingüística de 1983 mataban dos pájaros de un tiro. Declaraban anormales a todos los que no hablaban catalán, tanto a los ciudadanos de Cataluña como a la gente del partido. De allí la hegemonía del sector Sarriá en el PSC.

#1.1 Julio, Barcelona, 04/12/2022 - 11:31

El grupo parlamentario del PSC aprobó la ley de normalización puenteando todos los órganos internos del partido.

Nunca se trató este tema en ningún congreso del PSC. Contrabando político.