Publicitat
Cultura · 7 de Novembre de 2014. 12:33h.

"Mas passarà a la història per haver-se carregat Convergència"

Ramon de España: “Hi ha un punt racista a ERC"

"Mas passarà a la història per haver-se carregat Convergència"

Ramon de España, al restaurant Set Portes aquest dijous

Ramon de España ha fet dues coses per fer la guitza el sobiranisme català: la primera és néixer el mateix any que Artur Mas (1956). I la segona escriure un llibre blasfem que portava per títol "El manicomi català" (2013). Per si no n'hi hagués prou ara torna a la càrrega amb un dietari de l'últim any del procés: "El dret a delirar" (L'esfera dels llibres).



- Això de dir-se España a Catalunya és per fer la punyeta, oi?



Li asseguro que no. És el cognom del meu pare i l'únic que li queda a la meva família d'un passat gloriós. Jo ja vaig néixer en la més lamentable classe mitjana. 



- Jo, fins que el vaig conèixer, pensava que era un pseudònim 



No és vostè l'únic. Porto més de trenta anys en l'ofici d'escriure i encara hi ha qui em pregunta per què vaig recórrer a aquest pseudònim. Quan vaig començar a col·laborar a El País, hi havia qui deia que jo era un pseudònim que utilitzaven Xavier Vidal-Folch i Lluís Bassets per exercir de martell de nacionalistes. 



- Deixi'm començar pels retrets: la portada és dolentíssima. No ho dic pel groc sinó per la il·lustració.



Discrepo. Javi Muñoz, que il·lustra cada setmana el meu article a Interviú, fa uns muntatges fotogràfics sensacionals. Em vaig inspirar en Desafío Total, la pel·lícula de Paul Verhoeven protagonitzada per Schwarzenegger, en què a un individu li surt un animalot del budell que és clavat a en Pujol. Quan la vaig veure, al cinema hi va haver una riallada descomunal. També té una part metafòrica: dins del Messies hi ha un lladre. 



- Segon: a mi Francesc-Marc Àlvaro em pot caure igual de bé que vostè, però no es pot jutjar la gent per la cara que fa. 



Ja m’ho va dir vostè amb El manicomio catalán. Ja llavors em vaig curar en salut parlant de la meva papada, que mai no m'ha fet feliç. I reconeixerà vostè que el sobrenom Bocatorta, encunyat per l'inefable Sostres, és insuperable. De totes maneres, mentre Sostres veu la mà de Déu en aquesta boca, jo només veig l'orifici pel qual surten les ben remunerades lloances al Règim. 



- Tercer: tampoc no es pot comparar ERC amb la UKIP. Aquí se li veu el llautó.



Hi ha un punt racista a ERC, un partit que no ha estat mai realment d'esquerres. Els seus votants es creuen superiors als altres espanyols, dels quals només accepten els xarnegos ensinistrats de Súmate. És a dir, l'espanyol que demana disculpes per ser-ho i aspira a una vida d'esclau ben remunerat. 



- Fins i tot vaig defensaré el director d'El Punt-Avui: si escriu Xevi, en lloc de Xavi és perquè és de Girona i aquí ho pronuncien amb e. 



Deu ser tan gironí com vostè vulgui, però això d'en Xevi és com pronunciar José amb accent sonor a la o: una pijada. De tota manera, com en el cas d'Àlvaro i la seva ganyota, el pitjor de Xirgu no és signar Xevi, sinó el seu nacionalisme servil i de campanar.


- I, finalment, no es pot equiparar el sobiranisme al feixisme. Aquestes coses ni de broma.



Si la manifestació de la V s'hagués celebrat a Madrid amb la bandera espanyola, estaríem parlant de feixisme. I amb raó. Però com ho fem nosaltres, barra lliure. Ja se sap que, per als sobiranistes, Espanya es divideix en catalans i fatxes. 



- Tanmateix, vostè és masoca: diu que Catalunya enganxa. 



Com vol que no m'enganxi si és la terra en què vaig néixer i mantinc amb ella, igual que amb Espanya en general, una relació permanent d'amor-odi? 



- ¿Així doncs, els catalans som com els alemanys?



Em temo que no. Només en l'obediència i el gregarisme. Semblem Núria Feliu, que, segons pròpia confessió, fa tot el que diuen "les nenes", que és com ella anomena l'estricta dominant Forcadell i la mongeta Casals. 



- No es queixi: hem passat d'una consulta a un "procés participatiu". 



Primer es desafia l'Estat i després es pretén prendre-li el pèl, encara que a això Mas li digui astúcia. 



- ¿Quina culpa té Rajoy del procés? 



La funció de la dreta espanyola és emprenyar tot el país, no tan sols una part. Que el PP fabrica independentistes és una fal·làcia sobiranista. Els independentistes els porta fabricant el règim des de 1980 entre l'educació, TV3 i els diaris subornats... Perdó, subvencionats.


- Com és Paco Marhuenda en la intimitat?. Vostè va coincidir amb ell a El Noticiero Universal 



Jo crec que a la Meseta me l’han tornat dolentot. No reconec en aquest energumen sempre contrariat que surt a les tertúlies el bon noi de dretes que vaig conèixer al Noti. En aquella redacció de progres, en Paco hi desentonava molt, però no calia compartir el seu ideari per observar que era un xaval amable i correcte, encara que, això sí, incorregiblement pepero. El que no era és un energumen, l'hi asseguro. A Madrid me l’han radicalitzat. 



- Vostè creu, com Wert, que la immersió ha creat independentistes? 



Diguem que l'educació convergent no s'ha dedicat precisament a fomentar l'afecte i l'harmonia amb els altres pobles d'Espanya. 



- Pel que fa al CAC puc estar-hi d'acord. Què cal fer amb el CAC? 



O s'elimina o s'insisteix a exercir dignament la seva tasca. No pot ser que es passin la vida opinant sobre canals nacionals sobre els quals no tenen competència, en comptes de fer respectar la pluralitat en aquells sobre els quals sí que en tenen. Riure de Manuel Cruz quan ja no és present, com va fer Empar Moliner, no és llibertat d'expressió, és una bretolada que no hauria de quedar sense càstig. Per no parlar d'aquests debats en els quals quatre afectes al règim intenten linxar en públic l'únic desafecte de la taula. 



- Jo encara recordo el dia que, a TV3, van comparar els jugadors del Madrid amb hienes. Ni tan sols van obrir expedient. 



El CAC és un organisme regulador que no regula res perquè la seva prioritat és obeir el Règim. 



- Amb Pepe Antich va encertar: el van cessar al cap de poc temps. 



Però li han posat un piset a París, des d'on fa de Gazielet amb més pena que glòria. No sé quins secrets atresora sobre el senyor comte, però no hi ha manera de treure’l de La Vanguardia ni amb aigua bullint. 



- També amb l'abdicació del Rei. 



El pobre home estava francament decrèpit i es fotia unes hòsties que no feien res de bo per a la imatge de la monarquia espanyola (per no parlar d'amants, elefants i altres). Posats a tenir rei, que tampoc no és una cosa que m’amoïni, millor un sense bastó, oi? 



- A vostè la independència se la pela, oi? 



No crec que guanyéssim res, més aviat el contrari. Espanya ja és un país una mica irrellevant a nivell mundial, i Catalunya encara ho seria més. Potser creuria en la independència si fóssim realment millors que els altres espanyols, però els nostres polítics, sense anar més lluny, són igual de corruptes i venals. Un país nou controlat per un individu que té la seu del seu partit embargada per corrupció? No, gràcies. Ens convertiríem definitivament en una cova de lladres racistes. 



- També insinua que l'independentisme de Mascarell és una qüestió de modus vivendi. De fet, l'anomena "maestro del medre" entre d'altres coses pitjors que no m'atreveixo ni a repetir. 



Vam ser amics, més o menys. I em vaig sentir traït per la seva venda a l'enemic. No vaig ser l'únic. Vaig descobrir que per a ell la ideologia era el menys important, que l'important era créixer, i això em va entristir, si em permet vostè posar-me sentimental. Després va venir una sobreactuació permanent, fins convertir-se en el sequaç més fidel del president. Però en el pecat hi ha la penitència: ha passat de reivindicar una cultura viva i avantguardista a passar-se la vida inaugurant monuments a sardanistes il·lustres i poetes de poble. 



- El PSC s'ha autodestruït o és que ja no pensa com vostè? 



S'ha autodestruït per no pensar com jo i com molts milers més de catalans. Al PSC se'l va carregar Maragall i el va rematar Montilla. No es pot competir amb els nacionalistes en nacionalisme perquè sempre perdràs, però sí que es podia posar l'accent en les qüestions socials i els valors d'esquerres en lloc de caure de quatre grapes en les trampes dels sobiranistes. Quan la C de Catalunya pesa més que la S de Socialisme, l'esquerra deixa de ser-ho. 



- Miquel Iceta pot salvar-lo? 



Per començar, m'agradaria saber quin PSC té al cap. Navarro tenia les coses clares: tornar a la primera casella, al partit hispanocatalà de la Transició, però li van fer la vida impossible els Gelis, Elenas i Castells. Una gent, per cert, que estaria molt a gust a Convergència o a ERC, donada la seva condició de petits burgesos patriòtics i socialistes de boca. 



- Santi Vila em recorda una mica a Gallardón: pot quedar en promesa? 



A Gallardón, que semblava el més decent del PP, li van enfonsar les seves tendències llepaciris i filo Opus. Vila va de vegades de vers lliure, però tampoc no és algú que s'estigui plantant constantment davant el partit. 



- Jo també crec que la Teresa Forcades hauria de triar entre Déu o la política. S'imagina què diríem s’hagué fet del PP o fins i tot de Plataforma? 



Sé que no sona bé, però crec que les monges haurien de quedar-se a convents resant per nosaltres i fabricant pastissets. A Catalunya sempre han sobrat capellans, encara que no tants com a Euskadi. Forcades és la substituta natural de Xirinacs. No emmagatzema tant odi com el mossèn, no és tan boja, però es podria estalviar els sermons. 



- Jo, quan sigui gran, voldria treballar a International Diplomat o, com a mínim, al Diplocat. 



No sé el que ens costa el Diplocat, però són diners llençats a les escombraries. Totes les seves iniciatives han estat un ridícul internacional rere l'altre. Li fa la feina a Margallo. 



- Sabia que teníem un Institut Català Internacional per la Pau, el que no sabia és que també teníem un Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural. 



Un altre xiringuito per col·locar protegits del règim, que a TV3 ja no hi caben més. 



- És com l'Oficina Antifrau que és un frau. Però qui va tancar una oficina amb aquest nom? 



La idea és bona. Que depengui d'un govern corrupte, no tant.

- Parlem de l'escabetxada antijueva de 1391. Sap que la meitat del Palau de la Generalitat està construït sobre l'antic Call? Com que va començar a construir-se sobre un terreny adquirit en 1400 la meva teoria personal -que no he aconseguit corroborar en cap lligre d'història i menys editat per la Generalitat-, és que van utilitzar un solar arrasat durant la revolta. 



No li estranyi gens ni mica. 



- Per cert, Vernon Walters estava sempre al cor de la Guerra Freda. Jo encara guardo la necrològica de quan va morir. 



Era un fatxa llestíssim que parlava espanyol millor que vostè i que jo. Suposo que a base d'organitzar cops d'estat a Sud-amèrica. Basant-me en la seva famosa foto al costat d’Eisenhower i Franco a Madrid, intueixo que l'acostament dels EUA al franquisme va ser cosa seva. 



- David Fernàndez no li va treure la xancleta a Pujol, però vistes les targetes black amb Rato va encertar. A més l’han fet president de la comissió d'investigació. Si no hi ha eleccions anticipades tindrem tardes de glòria. 



Tots sabem que Rato és un lladre de guant blanc, com s'ha confirmat amb això de Bankia i les targetes. Però és com Vernon Walters quan li enviaven un entrevistador progre, que se’l menjava amb patates. Malgrat les seves fanfarronades de rastaflauta irat, el pobre Fernàndez només va obtenir de Rato un menyspreu classista d'allò més humiliant. "De qui, de vostè?", Li va etzibar el superlladre l'insubmís quan aquest li va preguntar si tenia por. I amb quin menyspreu! 



- Té raó en una cosa: David Companyon és de traca i mocador. Li diré un secret: dels seus numerets s'avergonyeixen fins i tot els del seu propi partit. 



El que queda del gloriós PSUC és lamentable. Per xancletes i samarretes, la CUP és insuperable. Els intents del pobre Companyon per semblar alternatiu fan més aviat riure. I llàstima. 



- Quina gran definició d'Iniciativa: els antitisistema que viuen del sistema.



No es pot estar a missa i repicant, però hi ha qui ho intenta. Recordem el duo còmic Saura-Mayol, antisistema de cotxe oficial. Un dia els vaig veure comprant el tortell al Foix de Sarrià i els vaig perdre el poc respecte que els tenia. 



- Quan se’n va anar en orris el PSC? 



Quan va guanyar les eleccions Maragall i es va posar a fer el contrari del que esperàvem els que l’havíem votat. Li va donar per l'èpica. Ningú no exigia un nou Estatut i el va votar el 36% de la població, però ara, per als nacionalistes, és la pedra de toc de tot el conflicte, el point of no return. Ridícul. Més ens hauria valgut que Maragall se n'anés a Madrid a parlar amb Zapatero i que ens arreglessin una mica el compte que paguem a l'Estat, que és una cosa excessiva (com la de Madrid i Balears, d'altra banda). Però no, va haver de muntar el numeret dels humiliats i ofesos. Aquí se’n va anar en orris el PSC. El que va fer Maragall va ser una tragèdia, que es va repetir com a farsa amb Montilla. 



- Perdoni, no sé si és un ressentit o un nostàlgic perquè parla de la "Catalunya no nacionalista, d'esquerres, progressista i cosmopolita que mai no va arribar a quallar". 



Vostè sabria de què parlo si hagués tingut, com jo, 19 anys el dia que va morir Franco. I si als vint hagués viscut una Barcelona que volia obrir-se al món, convertir-se en la Nova York de la Mediterrània. Encara que és possible que això només ho voldríem quatre gats, quatre moderniquis, i que els altres preferissin el que tenim ara, aquesta barreja de capital de nació mil·lenària i Magaluf. En qualsevol cas, entre 1975, any de la mort del Caudillo, i 1980, any del primer triomf del Caudillito, m'ho vaig passar pipa. Tot i que potser una mica hi tinguessin a veure la joventut, l'alcohol i les drogues. 



- A mi em recorda quan parlen de la Catalunya medieval com de la Catalunya ideal 



No he estat mai a la Catalunya medieval, però suposo que la gent es moria abans dels 40, com a tot arreu, així que no li veig una gràcia especial. 



- Quins lectors tenim a e-notícies. Ho dic pel comentari de Macedònia i les polles. No em faci ser més concret. 



Crec que el lector deia que les noies de Macedònia haurien de pensar a menjar cigales en comptes cantar contra en Wert. El pobre creia que ja tenien 20 anys. No sabia que les canvien a mesura que creixen. I no es queixi dels seus lectors: la barreja de grollers i unionistes dóna molt de joc a la seva gaseteta virtual, amic Rius. En les altres només hi escriuen dements carregats d'odi a Espanya. 



-L'altre dia em deia un periodista de Girona acreditat al Parlament, gens sospitós de ser del PP, que sense TV3 el procés no hagués existit. 



TV3 és el ministeri de propaganda del règim. Ha estat fonamental a l'hora d'estendre el deliri, que no hauria arribat a tant sense la col·laboració dels mitjans propis i comprats, és clar. Si cada vegada que la senyora Forcadell es tira un pet, li enviem una unitat mòbil de TV3, el procés es reforça notablement. 



- Té vostè una vista... el 12 de desembre del 2013, el mateix dia que Mas anunciava a bombo i platerets la pregunta, vostè ja deia que "aquesta famosa consulta d’autodetermianció no se celebrarà mai". 



L'Estat no pot organitzar consultes il·legals, i Mas és la més alta figura de l'estat a Catalunya. Ja sé que li surt més a compte estar a missa i repicant, però això és fer trampa. Que dimiteixi d'una vegada i convoqui eleccions. 



- Unes pàgines més enrere llança una altra predicció, que crec que també encertarà: "anirem a eleccions plebiscitàries i les guanyarà ERC sense majoria". 



Tot sembla indicar que guanyarà ERC, un partit que, d'altra banda, és sinònim de desastre i desgovern des dels temps d’en Companys. Però si això és el que vol el poble, doncs què hi farem, no? 



- El que no diu és que passarà amb CiU. 



Permeteu-me que els esitgi el pitjor, ja que són gent que no té el sentit de la lleialtat a res que no sigui el terrer i les seves poltrones. Mas passarà a la història per haver-se carregat Convergència, una màquina de guanyar diners durant més de trenta anys, per alimentar l’ogre melancòlic i fer que ERC brilli amb llum pròpia, i per trencar la pràctica germanor cleptòmana amb Unió. Espero que en Duran desaparegui, ja que només ha pensat en si mateix mentre feia de pont fals entre Catalunya i Madrid. En aquests moments, no té cap interès tant per a independentistes com per unionistes. Els seus aires de gran estadista es redueixen a la retòrica i els vestits. 



-Li demanaré un favor: no torni a dir que vostè i jo tenim una "inexplicable amistat" perquè em va a enfonsar. És com quan Albert Rivera o algun diputat del PP retuiteja un dels meus tuits. 



No em sigui gos, Rius, ja sap que li tinc estima. No sé ben bé per què, però és el que sento. 



- Escolti, això de Miquel Sellarès també és de traca i mocador: nou mesos de director general dels Mossos amb CiU i tres secretari de Comunicació amb ERC. I m'estalvio parlar de la seva fundació perquè cobrava de tot arreu. 



Se li va obrir una investigació sobre les fundacions que tenia al seu nom i al de la parenta. Igual que a Eliseu Climent, que porta tota la vida menjant de nosaltres. Però mai més no es va saber. Aquestes coses passen molt a Catalunya, ¿no li sembla? 



- Rubert de Ventós, abans de fer-se independentista, escrivia llibres sobre la Hispanitat: com el de 1987. 



És molt trist això d'en Rubert. Ha demostrat ser un altre socialista de boca. Tanmateix, no és fàcil sobreviure a la novel·la assassina que el va consagrar la seva exdona, Luisa Castro, on ell i tota la seva família sortien com uns potentats abjectes, racistes i despectius... 



- Espanya tampoc no està per tirar coets, vostè mateix ho admet: "A Espanya no funciona pràcticament res. Els responsables de la crisi segueixen solts. Els banquers es queden els diners públics per les seves coses". Pàgina 107.


Em sento espanyol, però això no m'impedeix exercir l'autocrítica. Espanya està mig morta i enfonsada fins al coll en la corrupció. El nostre problema com a país no és polític, és moral. El compartim amb Itàlia i Grècia. Aquí qui pot pispar, pispa. I caldria acabar amb això. Ens aniria bé una mica de seriositat calvinista. Els països catòlics et permeten portar-te tota la vida com un fill de la gran puta i, al final, amb explicar quatre bestieses al capellà, ja salves l'ànima. Espanya –i hi incloc Catalunya- ingent que necessita una purga moral generalitzada. No podem parlar malament dels polítics si després ens plantem davant de l'ordinador i en una tarda robem dues pel·lícules, una novel·la i una dotzena de cançons. I al govern li és igual perquè la cultura saben que no li importa a ningú. Només es mouran quan algú es baixi els gintònics d'Internet. 



- De fet vostè és un nostàlgic de l'esquerra, però fins i tot a Bulgària ha guanyat la dreta. 



Intento no ser nostàlgic de res, però en tot cas seria d'alguna cosa que no vaig viure: la socialdemocràcia alemanya de la postguerra. Em considero un devot de l'autèntica socialdemocràcia, aquest sistema equidistant del capitalisme i del comunisme que es va inventar per viure millor, tant a un nivell econòmic com moral. El problema aquí és que el PSOE ha empastifat la socialdemocràcia original i se li ha escapat de la mà en el seu acostament al capitalisme. La socialdemocràcia de veritat respecta la llibertat de l'individu, però sap que de vegades l'estat ha d'intervenir. La socialdemocràcia no hauria procedit a la desregulació bancària iniciada per Reagan i sancionada per Bush pare. Malgrat el que creguin comunistes i cristians, la gent no és bona i cal vigilar. La desregulació va legalitzar l'avarícia, la cobdícia i el lladronici, i per això ara estem com estem. El PSOE hauria de tornar a la casella u, a la socialdemocràcia alemanya dels anys 40, demanar perdó i intentar esmenar-se. Si segueix així, que després no s'estranyi si guanya les eleccions una colla de leninistes bolivarians. El discurs ja era ranci quan jo anava a la universitat als anys setanta. 



- Jo, que Narcís Serra arribés a ser catedràtic d'Economia, crec que reflecteix el nivell de la nostra universitat. 



Serra és el gran corrupte de la pseudoesquerra, de la nostra gauche caviar. I espero que algun dia tingui el que es mereix. 



- Explica un sopar amb Laia Bonet. Encara recordo una entrevista que li va fer en Pere Ríos a El País el 12 de gener del 2014 en el qual va haver d'insistir, en tres ocasions, que li expliqués les seves propostes concretes per a Barcelona i ella fugia d’estudi: que si la "majoria progressista "o la" lluita contra la desigualtat ". I això que es presentava a les primàries del PSC. 



La Laia em va semblar una noia estupenda, però molt de partit i aparell. Li vaig preguntar tres vegades què volia ser quan fos gran el PSC i sempre es desviava del tema. 



- Deixeu-me tornar a TV3: vostè diu que "en sobra gent a dojo ". Com l’escoltin ... Però la veritat és que, després de l'ERO, s'han quedat 2.000 persones en plantilla i el sou mitjà, amb costos laborals, és de 60.000 euros. 



El Règim prefereix tancar habitacions d'hospital que flaquegi el seu principal instrument d'agitació i propaganda. Tot el que no sigui el Procés se li’n fot. Som l'únic país del món en el qual el responsable de la sanitat pública procedeix del món de les mútues. A vostè li sembla normal? 



- També diu que "al Parlament català hi deixen entrar qualsevol" (pàg 149). El Parlament no sé per què va per sufragi universal; però a 'la nostra' encara recordo el dia que van entrevistar un paio que proposava cedir el port de Tarragona a l'Armada xinesa. 



Però encara no he vist una entrevista amb Víctor Cucurull, historiador alternatiu i el gran cap de l'ANC. És el que diu que Santa Teresa de Jesús era catalana i que Americo Vespuccio es deia Aymeric Despuig i era d'un poble de Girona. I mira que hi surten frikis i pertorbats. Si vull gaudir dels deliris d’en Cucurull, he d'entrar a Youtube. A qualsevol cosa li diuen televisió pública! 



- En una cosa sí que estic d'acord amb vostè, cal carregar-se la immersió i posar l'anglès com a llengua vehicular. Portem vint anys amb nyaps amb l'anglès. 



Si la Generalitat hagués començat amb l'anglès el 1980, ara qualsevol per sota de quaranta anys parlaria un anglès tan correcte com el dels nòrdics. Però potser en sortirien menys maulets, és clar. Per fabricar patriotes, molt millor la immersió en català. 



- El que no sabia és que enyorava López Tena, "l'alegria del Parlament català". 



El meu retorçat sentit de l'humor em porta de vegades a gaudir de les activitats de certs personatges lamentables. López Tena és com Cucurull. La diferència entre el que són -sengles orats- i el que creuen que són -grans pensadors patriòtics- em provoca de vegades un hilaritat incontenible. 



- Què és el jaimitismo? L’hi pregunto per al·lusions 



Un dia em vaig creuar amb Joan Tàpia pel carrer, va sortir vostè en la conversa i Tàpia va definir com "un gran Jaimito". Suposo que es referia a la seva tendència de tocar els nassos urbi et orbi, amic Rius. Especialment als que se suposa que són els seus. 



- De veritat creu que Toni Albà està a sou del CNI? 



El que crec és que Toni Albà té seriosos problemes mentals, com tota la gent que odia en excés. 



- Els de la CUP es creuen superiors a CiU i a ERC? 



Per descomptat. Els de CiU i ERC no els rriben a la sola de les sabates. Només són la tercera onada de grollers, després de CiU i ERC, però es creuen purs i nous. Han llegit quatre llibres d'esquerres, s'han empassat l'estafa bolivariana, com els de Pablemos, i creuen ser l'avantguarda quan el seu discurs és súper ranci. Són falsos internacionalistes amb la barretina ben posada. És a dir, els ximples útils de Mas, que és molt trist. 



- Quan sigui gran -si no treballo al Diplocat, que ho dubto- vull ser Josep Maria Álvarez. Ens queixem dels 23 anys de Pujol però el líder de la UGT duu 24 anys en el càrrec. 



Álvarez crec que no ha fotut brot des que va arribar d'Astúries i es va canviar el José María per Josep Maria. Però té facilitat per créixer. Se suposa que ha de creure en la lluita de classes i en la defensa de l'obrer, però es fa fotos amb Muriel Casals, una burgeseta nacionalista amb la qual, en principi, no hauria de tenir res a veure. Gent com Álvarez i Gallego, el de les sargantanes a la solapa, estan desvirtuant el sindicalisme i venent-se al burgès per tres pessetes. 



- Me n’alegro que, vostè que és d'esquerres, vegi que els antisistema que van assetjar el Parlament no eren uns lluitadors per la llibertat. Encara recordo el paper, en el judici, d'Ernest Maragall i els d'ICV. Jo crec que per això els van absoldre. Per què els haurien de condemnar? 



Allò era una gossada desfermada a la recerca de sang. Jo també detesto la majoria de les seves víctimes, però no es pot anar així pel món. No pots atacar un diputat cec que va amb el seu gos pigall. L'actitud d'ICV i del Tete és la típica del pseudoprogre ximple que prefereix deixar-se linxar abans de prendre partit per la policia que intenta salvar la pell. 



- Confessi: vostè es va fer esquerres perquè el seu pare era de dretes. Li va passar a tota la seva generació. A més, en aquesta època, els de dretes eren franquistes. 



Jo ja ni sé si sóc d'esquerres. Deixem-ho en socialdemòcrata alemany dels anys 40. I el meu pare era franquista d’allò més, sí, per què ho he de negar? L'home era com era, però em va pagar la carrera de periodisme i els cursos d'anglès a l'Institut d'Estudis Nord-americans. És a dir, que em guanyo la vida gràcies als diners que va invertir en mi. No deu voler que el posi verd, oi? 



- Si el jutge Santiago Vidal fos del PP què diríem? 



Que és un fatxa, perquè ja se sap que Espanya es divideix entre fatxes i catalans, segons els separatistes. A Vidal li encanta figurar i s'està treballant algun càrrec al govern autònom. Personalment, això de redactar la Constitució d'un país nou mentre se segueix cobrant del vell no em sembla gaire ètic. Me n'alegraré si l'inhabiliten. 



- Daniel Osácar, al final, no té un milió i mig d'euros a Suïssa. El jutge l'ha exculpat.


Millor per a ell, però la cosa segueix fent pudor. 



- Ada Colau va dir que no es ficaria en política i ja ho veu. 



M'agradaria creure en ella, però no ho aconsegueixo. De vegades em sembla sincera; de vegades, una farsant. No me n'acabo de fiar, però potser tot és causat per un amic meu que va ser professor seu a la universitat i la considera una trepa des d’aleshores. 



- Pedro Sánchez serà com Zapatero? 



Em sembla tan estèril com el seu antecessor. I molt poc disposat a tornar a la primera casella de la socialdemocràcia original. 



- José Montilla, comparat amb Mas, pujarà punts 



Montilla és un personatge molt trist. Deixem-ho aquí. 



- Al CCCB hem passat de Marçal Sintes o Vicenç Villatoro. 



Una mica hem millorat. Tots dos són d'estricta obediència nacionalista, però Villatoro, si més no, té una cultureta general que el pobre Sintes no tenia completament. El càrrec li venia gran i mai no sabia on li tocava l'aire. Feia una mica de llàstima, francament. 



- A més ha estat un relleu exprés, en 24 hores, ni concurs públic ni hòsties. A mi també m'agradaria ser amic de Salvador Esteve, que és el president de la 'Dipu' 



El think tank convergent no és precisament un setciències, oi? Vaig pensar que li cauria a Altaió, que sempre està parant el nas allà on cuinen, però potser els ha semblat massa ERC.


- Fem un exercici de memòria: Com han reaccionat els opinadors de CiU al cas Pujol? 



En general, intentant salvar la pell al patriarca corrupte, que els va enganyar a tots. Començant per Cuyàs, que li va escriure tres toms de memòries i no es va assabentar de res. Els més penques han optat per la teoria Mas que es tracta d'un assumpte de família. 



- Deixeu-me dir-li que jo, a Cuyàs, el defenso: unes memòries no són un interrogatori. És veritat que l'Estatut no l’havia demanat ningú? 



Jo no recordo una pressió social al respecte. I només va anar a votar el 36% de l'electorat. 



- Una altra cosa en la qual estic d'acord amb vostè: a Gràcia, sobretot en època de festes, no es pot viure. 


Jo crec que no s’hi pot viure en tot l'any, encara que és cert que la cosa empitjora notablement a l'estiu. 



- Vostè l’enderrocaria i faria un gran Central Park. Oriol Bohigas també va dir una cosa semblant de l'Eixample, però després es va arronsar. 



La teoria autèntica és la meva, creguin-me. L'Eixample és un model d'ordre al Manhattan que està molt bé. Gràcia és un caos incomprensible. Un gran parc en el seu lloc ens faria molt feliços als de l'Eixample. I jo, encara que pressioni, no ofego: deixaria en peus els cinemes Verdi i algun altre restaurant. 



- Per què el civisme va caure tan baix amb Clos i Hereu? 



Desídia? Progressisme mal entès? Tolerància de les que deriven ràpidament a Can Pixa i Rellisca? La tradicional ineptitud de l'esquerra a l'hora d'abordar l'ordre públic, com si fos cosa de la dreta? Potser una barreja de tot això. 



- Amb Trias tampoc no ha pujat el llistó. 



Trias és Don Tancredo. Quan deixi de ser alcalde i tractem de recordar què va fer, no ens vindrà res a la memòria, excepte la seva frase "No sóc independentista, però votaré sí-sí a la consulta", tot un exemple de coherència. 



- Això de Ricard Gomà caldria estudiar-lo a les facultats de polítiques. Jo me'n recordo quan va criticar, a la revista oficial de l'Ajuntament, la visita del Papa a la Sagrada Família. Va ser un anunci de tres hores en prime time a televisions de mig món. Sempre que veig les llargues cues de turistes davant del temple me'n recordo de l'alcaldable d'ICV. 



Gomà és un altre babau progre, amb perdó. Una espècie que abunda a ICV, com ja s'ha vist amb Herrera, Camats o l'inefable Companyon. Tots formen part del problema i tots es creuen part de la solució. 



- Això de l'Estat islàmic acabarà malament, oi? 



Cada vegada estic més d'acord amb Michel Houellebecq quan va escriure allò que l'Islam se’l va inventar un beduí al desert, avorrit ja d’encular el seu camell. Quan la religió s'imposa en una societat, aquesta societat retrocedeix a l'edat mitjana. Als occidentals ens ha costat segles treure'ns de sobre els nostres clergues per ara haver d'aguantar ara els dels altres. Estic fart que surti un rosegaaltars a dir-me que l'Islam és amor després de l'última atrocitat de l'Exèrcit Islàmic. En els sectors radicals, jo només veig ruqueria, salvatgia, endarreriment, menyspreu a la dona, al·lèrgia a la cultura i tota mena d'espants. O l'Islam moderat, culte i com cal, les persones normals, posen al seu lloc aquests energúmens o els occidentals haurem de matar-los a tots pel nostre bé. No es pot raonar amb ells, només eliminar-los. Però, fora bo que d'això s'encarreguin els musulmans que no estan per tornar als temps de les croades.



- Anem acabant per a alleugeriment del lector. Li explicaré un malson: he somiat que era l’11 de setembre del 2114 i vostè havia arribat a president de la Generalitat. Fins i tot acabava de cessar Toni Albà de comissari del quatricentenari.

Tranquil: no em presentaré mai a les eleccions. 



- L'altre dia, el 22 d'octubre, vaig veure Joan Ridao presentant el seu úlitm llibre al programa 'Divendres' de TV3. A més hi havia dos exdirigents d'ERC en l'espai: ell i l'exdiputada Marina Llansana. A vostè ja l'han convidat? 



Per a TV3, el meu llibre no s'ha publicat mai i jo no existeixo... / Una entrevista de Xavier Rius


Publicitat
Publicitat

122 Comentaris

Publicitat
#76 BEJOTA, bcn, 11/11/2014 - 16:43

En realitat, va votar només el 35% del cens electoral. Uns dos milions de persones d?un total de 6,2. I, d?aquests dos milions, un 1,8 va votar a favor de l?estat independent. És a dir, la independència no va arribar al 30% del total del cens.
GAME OVER !

#75 ¡¡¡¡Felicitats Sr. Rius!!!!!, Barcelona, 10/11/2014 - 10:57

Estic 100% d'acord amb tot el què diu aquest senyor. Es una radiografia clara de en què s'ha convertit Catalunya. Chapeau! Una entrevista de 10

#74 Albert BCN, ., 08/11/2014 - 22:37

Clar, aquest sr és fill de franquistes, com l'Arcadio Espada i el Félix de Azúa. Això explica moltes coses. Demagògia de "ciudadanos".

#74.1 perdidos.cat, ,, 09/11/2014 - 03:49

Si claro, y como la mayoría de CIU sino mira los libros de firmas de Franco en Girona y Barcelona, no fueron franquistas los que pidieron eso, sino los de aquí. Ah y entre ellos muchos que ahora estan en ERC que cambian de chaqueta como si fueran vulgares Colom o Raholas.

#73 Oriol2, BCN, 08/11/2014 - 22:36

Aiiii... Espanya és el país on escriptorets com el Ramón de España passen per intel·ligents. Com a gracioset, reconec que sí, que és graciós, però, vaja...

#73.1 Passi, passi passi, 09/11/2014 - 03:52

Venga cebolla estelado, reconoce que te has echado unas risas eh? El unionismo es alegría jarana y divertimento, el esteladismo es streess, consigna y mucho anem de "casal d'estiu" sólo falta la bici con la banderita y la canción de cumbaya pero sin los pets, un "poti poti pagesot"Unete no te cortes

#73.2 Oriol2, BCN, 09/11/2014 - 16:50

Ei, que no passa res, és clar que m'he divertit! tu i els teus quatre estereotips tronats ja no feu tanta gràcia, però pots tornar a intentar-ho, potser et sortirà més bé. Això de "el unionismo es alegría" no està malament com a eslogan, però jo penso que a aquestes alçades ja no s'ho creu ningú.

#72 m.angels, manlleu, 08/11/2014 - 18:32

No oblidem al sr. pujol...