L'escriptora Núria Amat va presentar ahir el seu llibre de memòries “Mujer Libre” (La Esfera de los libros, 438 pàgines, 23,90 euros) a la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya de Barcelona amb la també periodista i escriptora nord-americana Valerie Miles. El periodista de La Vanguardia Joaquín Luna, que havia d'intervenir a l'acte, va excusar a última hora la seva participació perquè l'han fet cobrir les eleccions andaluses.
Com va explicar la citada Valerie Miles: “escriure et va salvar la vida” i la mateixa Amat va admetre que era així. De fet va començar molt jove, als cinc anys, escrivint cartes al pare. “Els llibres i la música han estat la pantalla que m'ha protegit de la llum solar de la bogeria”, explica ja a la primera pàgina.
L'autora -amb més d'una desena de llibres alguns tan importants com “Todos somos Kafka”- explica que a la seva infància va quedar marcada per tres fets: la mort de la seva mare quan ella tenia tres anys, el bullying a què la va sotmetre el seu germà gran i la indiferència del pare que no va evitar els abusos.
En una d'elles, explica que “s'ha posat a insultar-me i pegar-me de totes les maneres” i que “em fa la vida impossible i com tu no li pegues fa tot el que li dóna la gana (…) pitjor, no t'atreveixes a renyar-lo ni a pegar-lo”. “Sóc filla d'un manicomi i una biblioteca”, afegeix més endavant en al·lusió a la clínica psiquiàtrica que tenien davant de casa seva i per on van passar il·lustres escriptors barcelonins com Lepolodo María Panero, Ana María Moix i José Agustín Goytisolo.
