Publicitat

La victòria de la cavalleria lleugera de Napoleó a Somosierra

Polonesos a Madrid

Recreació artística de la carrega de la cavalleria polonesa a Somosierra

L'altre dia estava rumiant què comprar-me per Nadal.

I vaig decidir passar per Militaria BCN, una botiga de l'Eixample que acabo de descobrir, malgrat les dates nadalenques i els desitjos de pau universal.

A la paret de la dreta tenen un munt objectes militars, inclosa una notable col·lecció de cascos.

Però això a mi no m'interessa. A més de cascos, com saben, vaig servit.

57513-screensnapz024.jpg

En canvi, a la paret de l'esquerra hi ha probablement la millor llibreria de historia de la ciutat.

Encara que, per arribar-hi, has d'esquivar un maniquí amb uniforme de la Guàrdia Reial.

1578-screensnapz023.jpg

Allà, entre retrats d'Stalin i banderes dels Agiluchos -la temuda columna de la FAI- et deixen remenar llibres sense preguntar.

92026-screensnapz026.jpg

Per això, durant uns moments em va ballar pel cap quedar-me el que jo anomeno Enciclopèdia dels fills de puta.

Ja li havia donat un cop d'ull en una visita anterior.

Els que havien rebut la Creu de Ferro.

Estaven allà. M’estaven esperant en un dels prestatges.

N’hi havia una altra amb els de les Waffen SS, però això ja em va semblar excessiu.

whatsapp-image-2019-12-25-at-19.47.23.jpeg

Fins i tot hi ha una versió espanyola: "Enciclopèdia dels Cavallers de la Creu de Ferro".

Finalment em vaig decidir per dos volums de Osprey per al caga tió. La versió autòctocna del Pare Noel.

No s’ha d’esperar a que baixi per la xemeneia. Només cal donar cops a un tronc.

Un era sobre la caiguda de França porquè ja saben que, darrerament, estic capficat amb el període d'entreguerres francès.

L'altre era sobre els llancers polonesos de Napoleó. Aquest era el bo.

Ja saben que els polonesos estaven molt agraïts a l'Emperador.

Sempre van estar entre dos imperis i dues religions: Prússia (luterans) i Rússia (ortodoxos).

D'aquí també el seu fervent catolicisme. És un tret diferencial.

Com els irlandesos, que són catòlics, davant els britànics, anglicans; que els van ocupar durant 800 anys.

Bonaparte, en efecte, els hi va tornar la independència. No els va convertir en regne sinó en ducat, però fet i fet era la mateixa cosa: el gran ducat de Varsòvia.

Suposo que en les decisions de l'emperador va influir la seva amant Marie Waleska (1786-1817).

Aquella frase atribuïda a Alberto Moravia: "poden més dues mamelles que cent carretes de bous"

Encara que no he aconseguit trobar-la ni a Els indiferents, ni a El menyspreu, ni a L'amor conjugal ni a L'home que mira. Igual estic equivocat.

Però, en fi, l'obra m'ha permès recrear una de les més famoses batalles dels genets polonesos de Napoleó: la de Somosierra.

Sempre m’havia interessat aquesta batalla. Parles amb algun polonès mitjanamente informat i la tenen molt present.

És una de les càrregues de cavalleria més famoses de la història: costa amunt i victoriosa!

Napoleó havia vingut en auxili del seu germà, Josep I. Més conegut per aquestes contrades com Pepe Botella. Que havia fet una primera entrada a Madrid mesos abans.

El 23 de novembre de l'1808 estava ja a Burgos al capdavant d'un nombrós exèrcit.

Per entrar a Madrid tenia dues vies d’accés: els ports de Guadarrama i Somosierra.

El Madrid d'aquella època, per descomptat, no és el de la M-30, l'AVE o Barajas.

Napoleó tria Somosierra. És més estret, però també pensa encertadament que estarà menys protegit.

La defensa corre a càrrec del general Benito de Sant Joan tot i que al Osprey prescindeixen de la preposició. L’anomenen Benito Sant Joan.

Comptava amb més de 20.000 homes -tropas regulars, reservistes, voluntaris- i 16 canons.

Va dividir les seves forces: 9.000 per al pas de Guadarrama i 7.800 a Somosierra.

Al cim, 2000 homes més de reserva amb deu canons. Els altres sis els va repartir, de dos en dos, al larg de les giragonses del camí.

No ha quedat constància del que els va dir l’emperardor per motivar la tropa aquell 30 de novembre del 1808.

Una és que: “avui tenen l'oportunitat de guanyars-se els esperons, senyors. Netegio el camí per a mi i ràpid".

L'altra és més prosaica: "Polonesos, conquererixin els canons!”. A la qual previsiblement van respondre amb lhabitual "Vive l'Emprereur!”·

I l'última seria la més probable: "Endavant, fills de puta, l’Emperador us està mirant".

Tant se val. Van complir amb escreix. Això sí amb enormes baixes mentre rebien foc de fuselleria i d'artilleria des de d’ambdós flancs.

A la fin, la càrrega era només una massa deforme de genets i de cavalls sense conductor. Però es van plantar al cim.

Al tinent Rowicki li van volar el cap d'una canonada i el capità Dziewanowiski va quedar greumente ferit. Li van acabar amputant la cama i va morir a Madrid el 5 de desembre.

Quan el sergent Sokolowski va arribar a dalt de tot sembla que va preguntar: "On són els nostres?". "Tots morts", li van respondre.

L’endemà, Napoleó va repartir medalles i honors. I els va anomenasr "honor als més braus dels braus".

Anys després, durant la retirada de Rússia, va repetir la mateixa frase a Ney. L'últim francès en creuar el Berezina després d'escapar pels pèls dels russos.

Ney, cal recordar-ho, es va passar després als Borbons i va prometre a Luis XVIII portar al seu antic cap "en una gàbia de ferro".

No va poder complir la seva paraula perquè en la trobada amb Napoleó les seves forces es van passar en massa a l'exemprerador.

Napoleó el va perdonar i a Waterloo -a falta de Murat, caigut en desgràcia- li va donar el comandament de la cavalleria.

La derrota de Waterloo és, en part, responsabilitat seva -i a Grouchy, que sempte arribava tard- perquè va llançar la cavalleria contra Wellington interpretant erròniament que el que semblava una retirada era en realitat un replegament.

En fi, això es una altra història.

Els 30 oficials, 500 homes i 500 cavalls de la cavalleria lleuguera polonesa que van sobreviure a les guerres napoleòniques es van posar, a partir de l'1 d'octubre de 1815, al servei de l'tsar.

Estaven massa habituats a batallar com per fer una vida sedentària.

Ney no va escapar a l'afusellament però San Juan ho va tenir pitjor: va morir víctima d'o un tumult uns mesos després.

Els madrilenys no li van perdonar la derrota. Añ general Castaños, vencedor de Bailén, va estar a punt de patir la mateixa sort, segons la Wikpedia. / Un reportatge de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

11 Comentaris

Publicitat
#11 tou, Barcelona, 29/12/2019 - 17:49

Netegio --> suposo que devia voler ser "Netegin"

Em sembla absolutament lamentable que passi això. Nivell de no tenir ni l'EGB acabat.

Si us plau reviseu els texts abans de publicar-los.

Altrament seguiré marxant fastiguejant d'aquesta deixadesa.

Moltes gràcies!

Tou

#10 Tou, Barcelona, 29/12/2019 - 17:47

D'altres són simplement deixadesa. Manca de cura a l'escriure i revisar un text.
Petita llista d'algunes de les coses que fan mal als ulls en aquest article:
donar cops un a un tronc --> clavar-ne
els hi va tornar --> els va tornar
Benito Sant Joan en un punt i San Juan a l'altre. --> en què quedem
tropas --> tropes
larg --> llarg? (= a lo l

#9 Tou, Barcelona, 29/12/2019 - 17:45

Bon dia,

M'agrada llegir aquest diari de tant en tant perquè té un enfocament (ideològicament) diferent del d'altres mitjans en català.
Però cada cop que hi vinc en surto escaldat dient que no repetiré.
Com pot ser que hi hagi tantíssimes faltes d'ortografia als seus articles?
Sovint semblen només una males traduccions del castellà (c

#8 uno que pasa por aqui, bcn, 27/12/2019 - 08:34

Bonita foto de Militaria. Me ha picado la foto de los libros porque el de Bayerlein y la Panzer Lehr debe ser muy interesante. Por cierto, en Waterloo ya no estaba Bertier por lo que, según tengo entendido, no quedaba nadie capaz de "traducir correctamente" las órdenes de Napoleón, o quizás fueron simplemente las hemorroides :-)

#7 Carlos Gomez, bestia amb forma humana, 25/12/2019 - 23:57

"Al final, ¿dónde y cuándo nació Jesús?
La Navidad es una bella y tierna leyenda ya que Jesús no nació ni el 24 de diciembre, ni en Belén, ni en un pesebre"

elpais.com 24-12-2019


Despres de lo del donosauri necesitavem un primer espasa. Cucurull aprofita ! Se't gira feina