Publicitat
Cultura · 17 de Setembre de 2015. 17:35h.

"Pujol està molt tocat"

Roser Pros-Roca, autora d'un llibre sobre l'expresident: "he vist una persona envellida i trista"

"Pujol està molt tocat"

L'autora, al mig de la foto, amb altres participants a la presentació

“Tinc més de quaranta anys i he viscut tota la vida amb un president que es deia Jordi Pujol, un home que a més del títol de Molt Honorable ha fet una forta política de valors que ha portat fins l’extrem”. Ho explica Roser Pros-Roca, autora del llibre “Jordi Pujol. Del relat al silenci. Vint testimonis de primera mà”. Segons Pros-Roca l’expresident està tocat moralment, però malgrat tot i amb humilitat (Jordi Pujol és una persona humil) pensa que “no ha estat un mal president”.

- Sra. Pros-Roca, ha caigut un mite?

Efectivament, amb Jordi Pujol ha caigut un mite

- Diu Joan Rigol (pàg. 85) que honorable és sinònim d’honradesa, honestedat, rectitud i integritat. I que Jordi Pujol ha estat una persona així.

La qüestió de fons és el perquè ha fet la confessió. No és una persona qualsevol, sinó investida d’una honorabilitat que portava fins l’extrem.

- Que potser és un lladre Jordi Pujol?

Bona pregunta. Tothom s’atreveix a utilitzar el primer adjectiu que li ve al cap, quan l’única cosa que cal esbrinar és fins a quin punt és responsable d’aquests diners no regularitzats. I això és el que es jutjarà; res més.

- I no és honorable l’actitud d’una persona que, precisament, renuncia a aquesta condició?

Ho és. I cal tenir present que estem parlant d’una confessió personal, no d’una informació periodística o rumor.

- En l’època de què parlem, no era una qüestió relativament normal?

Sí, i no és l’única persona.

- N’hi ha més?

N’hi diré un i ben conegut: Javier Nart.

- Caram, el ciutadà Nart?

El seu pare, notari, va témer per la dictadura i ETA. I va portar diners a Suïssa; sembla que una quantitat més elevada.

- Fins a quin punt és lògic associar aquests diners a Banca Catalana?

No ho és, sobretot quan sabem que Banca Catalana -que més que un banc era una ONG- se’n va a l’aigua i les accions no es podien ni tan sols vendre.

- L’endemà mateix de la confessió,  l’Heraldo de Aragón ja constata que els diners venen de comissions il·legals.

¿Com es pot publicar que són diners de comissions il·legals si no s’aporta cap prova?

- No ho sé, però ho van publicar. Quin és aleshores el pecat de Jordi Pujol?

Segurament, l’omissió que ell mateix confessa. I ara el rosega no haver-los regularitzat quan els seus fills, ja majors d’edat, no els necessitaven.

- On són doncs ara? Que se’n farà?

Estan regularitzats i no els ha tocat ningú. Amb els fills ja grans, pensa que els hauria d’haver destinat a entitats benèfiques o projectes similars.

- Si tot és tan clar, per què es posa tant en dubte el seu comportament?

Perquè estem en una època plena de casos de corrupció sobre la taula, i la gent n’estem farts. Ara bé, fer passar tothom pel mateix sedàs és injust. Sobretot, quan només està imputat, qüestió moral i ètica a banda per descomptat.

- Com se li acut a vostè, quan seria més fàcil parlar malament de Jordi Pujol, escriure aquest llibre ara?

És un encàrrec de l’Editorial Gregal. He intentat dues coses: donar-hi un aire diferent i no fer sang.

- Però parlar del personatge sí.

Sí, només a partir de les coses que ha perdut: el seu partit, l’honorabilitat, la fundació... quan en quatre dies es desmunta tot com un castell de cartes.

- Per què aquests vint entrevistats i no uns altres?

N’hi ha dos tipus: els que l’han conegut o treballat a prop, i els que poden mirar l’obra des d’una perspectiva acadèmica més allunyada.

- En destacaria algun?

El mossèn Lluís Bonet, amb vuitanta anys ja passats però una clarividència i aplom envejables dient: “el vaig conèixer amb setze anys i ja li agradava manar; però a més ho sabia fer i la gent el seguia”.

- O sigui vostè en el llibre explica les excel·lències de Jordi Pujol.

De cap manera! Aquest no és un llibre laudatori, perquè també es diu, i sense embuts, el que no va fer bé. Hi ha moltes maneres de fer les coses, i en vint-i-tres anys moltes s’han fet bé.

- Jordi Panyella (pàg. 335) diu que hi havia molta gent que li tenia ganes i “l’eina esmolada”, però que s’han precipitat.

I té raó, especialment des de 1980 quan guanya per primera vegada y contra tot pronòstic. Però també després quan guanya, guanya i guanya.

- Carme-Laura Gil, dona de caràcter, explica (pàg. 131) que “el cas Pujol és producte d’una enveja tremenda”.

I d’un gran desamor. Jordi Pujol no ve d’una tradició política concreta ni lligat a cap ideologia.  Era el polític més preparat del moment i feia estudis de tota mena sobre el terreny per a millorar el país.

- Entenc que em parla vostè del servei d’estudis de Banca Catalana, i d’abans de la mort de Franco.

I també de després. Però... pensi en la sensació, per exemple, d’un regidor del tercio familiar quan li apareix un desconegut que li pregunta pel seu municipi i com millorar-ne el campanar o la sèquia. Aquest era Jordi Pujol.

- La millor definició potser la fa Carme-Laura Gil?: “la seva curiositat i ganes d’aprendre no tenen fi. És un personatge planià, però molt més orgullós d’ell mateix”.

Pujol és un pedagog que tot el que ha fet ha estat per ensenyar i fer entendre. I com diu Gil, i molts entrevistats, “la seva visió global era inacabable”.

- Creu vostè que és aquest?

El seu objectiu ha estat crear i explicar-ne el perquè. I que la gent ho entengués bé. És una persona extremadament voluntariosa, del qual la seva voluntat s’ha fet llei moltes vegades.

- Per què el títol “Del relat al silenci”?

Perquè el que ha fet sempre, explicar el que fa i el perquè, ja no ho pot fer.

- Salvador Cardús, potser el més crític, situa a Pujol a les antípodes d’Artur Mas, sobretot -diu ell- perquè no escolta. És un home (pàg. 313) “d’un caràcter molt dur i poca misericòrdia”. Insòlita acusació a un cristià.

Segurament Cardús s’ha sentit una mica menystingut, i això deu venir d’una trobada al despatx de Passeig de Gràcia on es va parlar de tot menys del que Cardús volia.

- Pregunta vostè a Cardús: Pujol és un heroi o un sacrificat? Permeti'm: ho és?

Sí, i el professor ho explica bé. La paraula sacrifici no és la més adequada. Jordi Pujol ha fet el que ha volgut fer, i no ho ha fet per força. No volia pas una vida plàcida. “La dimensió de sacrifici no la veig per enlloc”.

- Per Pere Macias, persona d’envejable precisió i subtilesa (pàg. 286), “Pujol ha estat un independentista subliminal”.

(Riu) Sí, i que aconsegueix liderar la transformació d’una mentalitat franquista, en què tot és gris i trist, cap a una societat on les qüestions socials guanyen pes en el sector públic. A pesar d’Espanya, mai va perdre l’essència de la seva catalanitat ens explica, i per això al final aposta per la independència vist que no hi ha solució possible. Molta gent es va sorprendre, però ja ens ho diu ben clar Macias: “és el mateix Pujol de sempre”.

- Es diu de Pujol que es va equivocar amb els intel·lectuals. Però: l’haurien ajudat ells?

Segurament no, perquè mai el van considerar dels seus. També es banquer, i tampoc aquests l’han vist com un dels seus.

- Mateu Turró, Dr. Enginyer de camins, canals i ports li atribueix errors (pàg. 179), però qualifica el ‘cas Pujol’ de “peccata minuta”.

Especialment per l’entorn de corrupció en què es produeix, i quan “se’l deixa caure” -que és el que ha passat- se’l jutja amb una severitat i sembla que tot s’esmicola.

- L’aguda observadora política, degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie recordant el menystingut Ramon Trias Fargas defensa Pujol pel que fa al concert econòmic.

Perquè en la comissió que va fer l’Estatut de Sau, Convergència i Esquerra Republicana eren simplement tercera i quarta força per darrera de PSC, PSUC i UCD. I en la proposta de concert socialistes, comunistes i UCD s’hi van oposar radicalment. Tot va quedar en un “ja ho trobarem” com diu Paluzie i el mateix Santiago Niño Becerra... cosa que hem trobat ara.

- Vostè ha vist recentment i diversos cops Jordi Pujol: com està?

Molt tocat. He vist una persona envellida i trista... amb altibaixos. És un home fort que no està bé amb ell mateix.

- I sap que pensa Jordi Pujol del president Pujol?

Un dia, passat un llarg silenci després d’una conversa pausada, suaument em va dir: “malgrat tot el que ha passat Roser, penso que no he estat un mal president. El meu nom quedarà o no a les enciclopèdies, em preocupa poc, perquè el pòsit que el país necessitava quedarà. I és quelcom que algú havia de fer. A partir d’aquí... algú altre mirarà endavant”. /Una entrevista de Bernat Capell

Publicitat

47 Comentaris

Publicitat
#45 Sorpresa, barcelona, 03/10/2015 - 14:49

Pujol va denunciar que la seva dóna i els seus fills havien comès frau fiscal.
D'ell només va dir que ho sabia i no n'havia havia dit res. Només cómplice per tant.
Anys llum dels delictes de Rato que es permet vacances en un iot i no ha fet compareixença a cap comissió de las Cortes

#43 diguemhotot, Cerdanyola, 18/09/2015 - 10:58

Els calers que van aparèixer a Andorra i que venien de Suissa són el resultat de la venda que va fer en Florenci Pujol dels laboratoris Fides als americans (allà els 70).
La venda oficial va ser per una quantitat irrissòria. La pasta real va ser pagada en un compte suís, per evitar Hacienda

#43.1 mai no dius res, lladre, 18/09/2015 - 12:54

cert, Banca Catalana la va vendre al BBVA... Pujol, digue-m'ho tot, on és la pasta?

#43.2 diguemhotot, Cerdanyola, 18/09/2015 - 19:59

Jo només parlo dels calers d'Andorra, els que van transferir des de Suïssa, per què ho sé de primera mà, prou se sap tot això al mundillo de les farmacèutiques.
I de fet, moltes de les empreses venudes a multinacionals quan l'obertura econòmica dels 70 van ser pagades de forma similar.

#42 Ignasi Ripoll, Sant Carles de la Ràpita, 18/09/2015 - 08:56

És paradoxal que a Pujol se l' abandoni per reconeixer una herència no declarada, i no pel que ha estat realment nefast pel país: nepotisme extrem, clientelisme del "pal de paller", apropiació del país a través del partit, desprestigi de la cultura i finançament ilegal.N'eren tots complices esclar

#41 pep, Mollet, 18/09/2015 - 02:38

Això és la monda...ens roben durant un munt d'anys.. i a sobre hem de sentir pena ?
L'autora del "llibre" ens pren per idiotes..
I lo de banca Catana -una ONG- ja és per flipar!
Francament..no se pas qui pot comprar aquest "llibre"

#40 Vlac, Barcelona, 18/09/2015 - 00:35

Pujol está muy tocado por su conciencia....