Publicitat
Cultura · 15 de Març de 2014. 18:04h.

Quan els catalans mataven jueus pel carrer

Tàrrega recorda l'assalt al call del 1348, que va provocar més de dos-cents morts

Quan els catalans mataven jueus pel carrer

Oriol Saula, mostra una escena antisemita en un retaule religiós de l'exposició

El Museu Comarcal de l’Urgell -a Tàrrega- inaugura el proper dimecres a les set de la tarda una exposició amb el nom Tragèdia al Call, que descriu l'avalot contra els jueus registrat en aquesta ciutat el 1348. "Va ser brutal: van matar homes, dones, nens, embarassades, gent gran" explica el director tècnic del museu, Oriol Saula, en una visita prèvia oberta a la premsa.

En total van ser més de dos-cents morts en una població que llavors, calculen, tenia uns 2.500 habitants. El jaciment, únic a Europa, és testimoni també de l’onada antijueva que assotà el continent durant els segles XIV i XV. L'exposició ha estat possible després que s'excavessin sis fosses comunes -amb 69 cossos- a les Roquetes, l'antiga necròpolis hebrea medieval fora la vila, d'ençà del 2007.

Els estudiosos han aconseguit reconstruir el cos de dues de les víctimes: un home en edat adulta i un nen. "Van rebre una vintena de cops", descriu Saula. "Primer els van colpejar a les cames i, quan van caure de genolls, van intentar protegir-se la cara amb les mans".

En total van rebre "un vintena de cops i ferides a les costelles, el femur, als braços". Els assaltants -armats amb espases, llances, destrals i pedres-  s'hi van acarnissar: "hem trobat també caps decapitats, nassos tallats i una part dels cossos trobats no té peus", continua.

A més de Tàrrega, va haver-hi també pogroms a Barcelona i a Cervera, però amb menys víctimes mortals perquè els greus en ambdós casos es van produir uns anys després: el 1391. "A Barcelona els va protegir el Rei -continua Oriol Saula- i a Cervera es van tancar al castell mentre que a Tàrrega el batlle va desobeir les ordres del monarca".

Val a dir que el municpi de l'Urgell no era com ara, però ja era un centre econòmic important perquè el camí ral de Barcelona a Lleida passava precisament per Cervera i per Tàrrega. A la Plaça Major -també coneguda per plaça Mercadal o del Blat- s'hi venien mecaderies, productes de la terra i bestiar.

Els jueus eren gairebé una propietat reial: a canvi de diners -sovint en préstec- el monarca els hi oferia protecció personal o tolerància per practicar la seva religió, cultura i tradicions. Però la tensió social va explotar aquell any arran de l'arribada de la Pesta (1348).

"La pesta negra va ser un detonant -explica Oriol Saula-: es pensaven que es transmetia per l'aire". Però també va haver-hi sequeres, males collites i, com va passar sovint a l'Edat Mitjana, ho van pagar els jueus.

Considerats deïcides -assasins de Déu-, els atacs van venir precedits per una campanya de descrèdit, fins i tot des de l'Església, amb caricatures i imatges religioses. L'exposició inclou un retaule de Corpus Christi de Vallbona de les Monges que representa uns jueus profanant l'hòstia sagrada.

Sovint eren una petita elit que es dedicava, en bona part, al préstec de diners i altres professions com la medicina. L'assalt també va servir per esborrar els deutes perquè van desaparèixer les llibres de comptes i altres instruments de control.

El nou espai expositiu, de 150 m2, ha suposat una inversió de 200.000 euros aportats íntegrament pel Ministeri de Cultura. Però el mèrit és també dels experts que hi han col·laborat des del 2007: la directora de l'exposició, Anna Colet; el filòleg hebreu, Josep Xavier Muntané; l'antropòleg Jordi Ruiz; el director tècnic del museu, Oriol Saula;  la professora de la UAB Eulàlia Solé.

També de l'ajuntament  el suport del qual no és gratuït del tot. L'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, confia que Tàrrega entri a formar part així de la ruta d'antics calls que està atraient turisme israelià a les Terres de Lleida. "Des de l'Ajuntament -ha manifestat- es vol potenciar el nou espai expositiu com un atractiu turístic prioritari de la ciutat". "Volem -reconeix- que Tàrrega esdevingui un punt de refèrencia del turisme cultural a nivell nacional i internacional"./ Un reportatge de Xavier Rius

L'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, i el regidor de Cultura, durant la inauguració

Publicitat
Publicitat

43 Comentaris

Publicitat
#22 fran, Granada, 29/10/2014 - 12:58

Sí, la iglesia, las monarquías y oligarquías han hecho barrabasadas.Las víctimas siempre los mismos, ciudadanos. Lo que es vergonzoso es que además de robar de las arcas, dediquen el dinero a investigar cómo mataron a una persona hace 800 años, mientras hay listas de espera en los hospitales, hoy

#20 Núria, Vallès Occidental, 17/03/2014 - 19:05

Algun jueu ens podria explicar alguna vegada què van fer abans no els expulsessin de tots els països de la terra, el mateix, igual o pitjor del que ara fan a l'Orient Mitjà?.

#19 pep, manresa, 17/03/2014 - 16:42

ah, i les matances d'àrabs en general i de palestins en particular que continuen fent el jueus, no a l'edat mitjana, no, el 2014, en ple segle XXI, com ho tenim?

#18 charlie gordon, País de la Piruleta, 16/03/2014 - 20:22

Lo más gracioso son las intenciones de la alcaldesa. Que las matanzas medievales de judíos sirvan para atraer turismo israelí al pueblo. Si eso no es banalización...

#17 Rosa, Bcn, 16/03/2014 - 19:29

Veo mucho la TV3 y yo pensaba que esas fechorías solo la hacían los "españoles" ... Vaya sorpresa ...