Publicitat

Les millors novel·les en català dels últims 30 anys , segons Ponç Puigdevall

Què cal llegir

Tinc un enorme respecte per Ponç Puigdevall (Sant Feliu de Guíxols, 1963) des d'un article que va publicar a El País ara fa set anys ("El avatar de Artur Mas, 2 de setembre del 2015) en el que afirmava que "el principal desavantatge o adversari d'Artur Mas és la seva ineptitud".

S'havia de ser un agosarat o un suïcida per dir això aleshores perquè Mas encara era president i el procés havia agafat embranzida. Però cal reconèixer que els esdeveniments li han donat la raó. Va ser la primera crítica sense embuts a a Mas que vaig llegir a la premsa catalana.

És cert que Puigdevall és un d'aquells intel·lectuals catalans que, l'any 2006, van impulsar el que després seria Ciutadans amb un manifest. Però llavors jo no ho sabia o no ho recordava. A més, amb aquest nom i cognom, hagués fet segurament carrera a l'Administració en cas de ser independentista. De fet fins i tot va coincidir amb Carles Puigdemont a la facultat.

Tanmateix va optar per dedicar-se un ofici tan ingrat com la crítica literària, segurament de totes les activitats professionals vinculades a la literatura és el més ingrat perquè, com recorda l'autor al llibre que acaba de publicar, fins i tot Goethe tractava els crítics de gossos.

En efecte, Ponç Puigdevall ha fet una sòlida carrera -en paraules d'Alber Soler es el crític més "despietat" de la literatura catalana- tot i que també ha cultivat la faceta d'escriptor entre llibres de relats, novel·les i assaigs literaris.

Ara acaba de publicar "Jardins secrets. 99 Llibres per tornar a llegir" (La Magrana, 20,90 euros), un recull de les seves ressenyes sobretot al 'Quadern' del diari El País d'ençà de 1991. Ben mirat, és una recopilació dels llibres de la literatura catalana contemporània que cal llegir. Un "mapa de la narrativa catalana dels últims trenta anys".

Hi apareixen, entre d'altres, una generació d'autors nascuts a la dècada dels setanta: Imma Monsó, Sergi Pàmies, Núria Perpinyà, Manuel Baixauli, Vicenç Pagès, Sebastià Perelló, Antoni Pladavell, Màrius Serra, Jordi Puntí, Toni Sala o Francesc Serés.

"Els escriptors que possibiliten la narrativa catalana actual posseeixen prou vocació literària, no els falta el talent, i no desconeixen que, en el plantejament de cada text que escriuen, hi va implícit el seu destí", explica Puigdevall.

En el pròleg -a part de recomanar el valencià Josep Palàcios- les tres condicions per ser un bon crític: un lector competent, un "escriptor que sàpiga escriure" i ser honest. No hi ha dubte que és les tres coses alhora i que les seves idees polítiques no influeixen en la seva ploma: recentment vaig llegir-li una crítica a la darrera obra d'Empar Moliner i no la deixava malament. Com ha de ser. / Una ressenya de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#2 David, FOLGUEROLES, 18/04/2022 - 13:45

¡En Catalán no, gracias!

#2.1 Berta, Albons, 18/04/2022 - 22:27

#2

Als analfabets funcionals, quasi tot els fa alergia, tant se val d' on bufi el vent...

#2.2 pepe, andorra, 20/04/2022 - 14:19

bueno Bertita, al fin y al cabo, los de tu cuerda son peores con respecto al español y nunca has dicho nada. A los analfabetos funcionales q no quieren nada en español, deberias decirles lo mismo. Aunque me da q eres una sectaria y q te parece bien odiar el español, pero te parece muy mal q otros lo hagan con tu precioso dialecto del provenzal.

#1 Onofre de Dip, Vigo, 18/04/2022 - 12:59

Debe ser un libro estupendo. Y me encanta saber que aún quedan escritores de fuste en nuestra literatura. Lo leeré con auténtica curiosidad e ilusión.