Publicitat
Cultura · 20 d'Agost de 2015. 12:17h.

"Que és musulmà, aquest polític?"

L'artista afganesa Kubra Khademi, sorpresa que el Govern de la Generalitat demani "respecte" per les mesquites salafistes

"Que és musulmà, aquest polític?"

Kubra Khademi, durant una conferència a la Biblioteca de la Vila de Gràcia

Kubra Khademi és una artista afganesa que es troba de visita temporal a Catalunya, invitada pel Festival La muga caula i l'associació Jiwar. Aquest setembre. El febrer de 2015 les imatges d'una performance seva, feta en un carrer de  Kabul van donar la volta al món. Es va passejar amb els pits i les natges protegides per una armadura metàl·lica per denunciar l'assetjament sexual que pateixen les dones al seu país.

- El fotógraf Steve McCurry no deu estar gaire content, amb vostè…

McCurry? A Kabul vaig veure una exposició seva. Però per què ho diu?

- Fins fa poc el símbol de la dona afganesa eren aquells ulls de la foto que va fer a una nena. Ara ja ho comencen a ser les seves natges metàl·liques…

Jo crec que tant en aquella obra com en la meva s'hi fa present la mirada del terror.

- Sisplau, digui’m que a Kabul no tots els homes van pel carrer  pessigant el cul a les dones…

No, és clar. Jo tinc homes amics que estan molt en contra d'aquesta pràctica.

- Segons vostè, l’art és sofriment…

Allà, l'art és sofriment, sí...

... i que els artistes no han de fer sofrir els altres, sinó sofrir ells mateixos.

Aquest és un altre sofriment, el meu particular. En el meu art he de passar dificultats. Per exemple, en la performance on jo mateixa em clavo bufetades durant tres quarts d'hora, vaig haver de preparar-me molt. No vaig menjar, vaig matar els meus desigs, vaig perdre pes i em vaig posar jo mateixa en una situació molt difícil. Tot per donar força a la meva ànima.

- Doncs no em sé imaginar un lloc més idoni que Kabul  perquè a una dona que vol fer art contemporani pugui sofrir…

Si no fos de Kabul, potser no se m'hauria acudit fer servir el meu cos per crear art. El cos és una eina molt poderosa. Connecto amb el meu públic d'una manera viva. En aquest sentit, per a mi Afganistan és el millor lloc per crear art. Em posa en una situació molt difícil i així dono vida a les meves idees.

- Tampoc no en sé imaginar vuit minuts més eterns que els de la seva performance passejant amb una armadura i envoltada d'homes agressius…

Era en una avinguda per on passava sovint. Havia calculat deu minuts, però vaig haver d'accelerar el pas perquè la cosa es va posar molt difícil.

- Vostè ha fet art figuratiu, però per què el cos humà provoca tant de rebuig? Hi té a veure, l’islam?

Hi ha una ideologia religiosa molt arrelada. Molts detalls de la vida diària lluiten contra l'art.  

- Va sofrir assetjament sexual sent molt petita. Mahoma, el profeta venerat, es va aparellar amb una nena de 9 anys…

És una societat on un home adult es pot casar amb una nena petita, sí...

- Podria venir d'aquí la manca de respecte per als nens?

No sé si hi està directament relacionat, però sí que sé que en el temps actuals hi ha arrels molt profundes que ens afecten.

- El  video "Eight minutes walk" s'ha fet famós i veure-la a vostè amb una armadura envoltada d'homes ha impressionat molts adults. Però tinc entès que el primer que va captar el missatge va ser un nen…

Sí ! Va dir-li a la seva mare: 'Mira, mare, aquesta senyora no vol que els homes la toquin'.

- Com va escapar del carrer?

El meu amic em va deixar al començament de l'avinguda i se'n va anar corrents a aparcar el cotxe a l'altre extrem per recollir-me si m'atacaven. Bé, sabia que això podria passar i que m'hauria d'amagar durant temps.

- Com va sortir del país?

No ha estat una escapada. L'ambaixada francesa va cursar-me una invitació per poder fer una exposició a París. Em va arribar al moment més oportú i amb tota a legalitat.

- Quina paradoxa, oi? Una armadura que l'aïllava de l'exterior va acabar alliberant-la...

Exactament.

- Ha pensat com escaparà ara de l’amargor de trobar-se lluny del seu país?

(reflexiona) Miri, no vull pensar-hi. Estic centrada en fer art, i més art, i més art.

- Catalunya, bé?

Oh, sí! És un poble deliciós. M'encanta.

- Què tal l'associació Jiwar, que l'ha invitada a Barcelona?

Al final de la meva estada aquí, he de crear alguna cosa amb ells. Segur que sí!   

- Se n'ha adonat que la seva biografia és com un recordatori d’efemèrides? Vostè va néixer a Afganistan just quan els tancs soviètics es retiraven i començava una guerra civil larvada...

(Hi pensa). És veritat...

- Per culpa d'aquesta guerra, la seva família es desplaçar a Iran. I just llavors, mor Jomeini i puja Ali Khamenei...

Sí...

- Arriba a Pakistan el mateix any que puja Musharraf i deixa Pakistan el mateix any que ell dimiteix…

Caram, sí...

- I ara arriba a Europa en plena eclosió del jihadisme entre nosaltres.

Ostres, sap que el dia que vaig arribar hi va haver l'atemptat amb bomba a Lyon?

- Algun consell, doncs? Vostè coneix bé la mentalitat d'aquesta gent.

(Sospira) És una pregunta que nosaltres mateixos ens formulem. La violència aquí passa de tant en tant. Allà és contínua. Nosaltres també busquem respostes.

- Se sent una dona lliure, entre els europeus?

Sí, totalment!

- Els motius de lluita del feminisme a Occident li provoquen un cert somriure?

Bé, els seus motius també són presents allà... Però nosaltres som a l'inici de la lluita. Per exemple, aquí les dones poden protestar perquè amb el mateix títol de formació guanyen menys que els homes. Allà, quan la majoria de dones puguin rebre formació, i puguin treballar per no haver de quedar sota el poder dels homes, em podré formular la pregunta de si és correcte que hi hagi diferència en els salaris.  

Sisplau, recordi’m que aquí també sofrim casos de violència de gènere…

Acabo d'assabentar-me dels casos recents que hi ha hagut. Però entre vostès la violència no és tan habitual com allà.

A la conferència ha parlat de la irresponsabilitat dels polítics del seu país. Sap que aquí en tenim un que va demanar respecte per a les mesquites que propaguen el salafisme extrem?

Aquí? Ho diu de debò?

- Pertanyia al govern i n'era el portaveu...

Que és musulmà, aquest polític?

- Em sembla que no... Des de la seva perspectiva, entén el bonisme d'alguns dels nostres polítics?

Estic realment sorpresa!

- Després del que li acabo de dir, si ara tornés a Kkabul, quina permormance sobre nosaltres se li acudiria?

És que estic xocada... Primer ho he de digerir. Ja se m'acudirà alguna cosa! /Una entrevista de Ramon Sargatal

Kubra Khademi, a la Biblioteca de la Vila de Gràcia

Publicitat
Publicitat

20 Comentaris

Publicitat
#15 Purzel, Sevilla, 25/08/2015 - 16:19

Es una maniobra de Rajoy, seguro.

La mujer ha descubierto el Mediterráneo.

jjj...

#14 Joan Miquel, Mataró, 24/08/2015 - 19:34

Aquesta noia, ingènua o ignorant (o totes dues coses), no sap res d'Espanya, que es va formar després de 800 anys de 'reconquesta' dels territoris ocupats pels àrabs (i, per acabar de fer net, amb la posterior expulsió dels moriscos, a més de la dels jueus). No té ni idea d'on ha anat a parar!

#13 Jep dels Estanys, Manresa, 21/08/2015 - 11:23

aquesta artista durarà poc a Catalunya, a mesura que conegui més les ruqueries que s'han dit i defensat des de la major part de partits. I aquest són els que ens governen... si ells són així d'ignorants com seran els que els voten? millor no saber-ho...

#12 Pepet, Sabadell, 20/08/2015 - 22:50

No sé si és musulmà; el que si sé es que es comporta com un ignorant i és un perill pel País; de fet tot el Govern i part de la oposició, millor fer-los fora per incompetents. Estan portant el País a fer punyetes!

#11 Núria, Vallès Occidental, 20/08/2015 - 18:42

Quina gràcia, els jueus del PPciu fent-se passar per musulmans, ha, ha, ha.