Publicitat
Cultura · 28 de Juny de 2014. 22:10h.

"També va haver-hi un Holocaust espanyol"

Montserrat Llor: "Republicans, resistents i fins i tot adolescents van passar pels camps nazis"

"També va haver-hi un Holocaust espanyol"

Montserrat Llor, amb el llibre

La periodista Montserrat Llor ha fet el que va fer Montserrat Roig el 1977: entrevistar supervivents dels camps nazis. En total més de 20 entrevistes que ha aplegat ara en un volum titulat Vivos en el averno nazi (Ed. Crítica) que va sortir el passat mes de gener amb pròleg de l'historiador Josep Fontana. Per fer al llibre ha hagut de viatjar, des del 2008, per diferents ciutats. Sobretot de França, però també d'Espanya, Àustria o Itàlia perquè la majoria, encara amb Franco al poder, no van poder ni tornar. Aquesta entrevista és també un homenatge a tots ells.

- Com va poder passar l'Holocaust?

És una pregunta terrible que tots ens formulem. Com va succeir aquella barbaritat? Ningú no s’ho imaginava llavors i ara ens sembla igualment impossible… No tan sols amb el poble jueu, sinó també amb la comunitat gitana, amb altres col·lectius, amb els espanyols que van lluitar contra el feixisme… S’acostuma a utilitzar el terme Holocaust identificat amb els camps d’extermini ubicats a Polònia, la solució final, la Shoah amb uns sis milions de víctimes. Sis milions! Al respecte d’aquesta xifra, parlant amb una bona amiga, la historiadora Maria Luiza Tucci Carneiro, especialista en racisme i antisemitisme de la Universitat de São Paulo i directora del projecte Arqshoah –arxiu virtual de l’holocaust-, em comenta que encara en van ser més si comptem els jueus que van morir a tots els ghettos. Tot això és terrible i de fet en aquest llibre es pot llegir un esfereïdor testimoni, el del sefardita Léon Arditti, presoner a Auschwitz-Monowitz juntament amb diversos membres eliminats de la seva família. Però també hem de parlar d’un Holocaust espanyol on hi havia força catalans lluitant. A “Vivos en el averno nazi” es dóna veu a homes i dones Republicans, Resistents, Brigadistes, fins i tot a d’altres que només eren adolescents a remolc dels seus pares i quan Franco va assolir el poder van haver de fugir. Tots ells van patir, abans de la deportació, la guerra civil, l’exili, els camps d’internament francesos i, en esclatar la segona guerra mundial, van ésser enviats als camps de concentració nazis. Eren apàtrides, ningú volia saber rés d’ells.

- I per què va passar?

El govern alemany, amb Hitler al poder, era una maquinaria indestructible, volien conquistar Europa, el món, purificar la raça… Mai van pensar en la derrota. Si volem preguntar-nos perquè va passar tal barbaritat també ens hem de preguntar per d’altres que han succeït. Un exemple, el genocidi armeni, l’extermini d’ entre milió i mig o dos milions de civils armenis –les xifres varien- a mans de l’imperi Otomà l’any 1915. Aquesta matança succeïa, mentre, paral·lelament, durant la primera guerra mundial a Ypres (Bèlgica) els alemanys van utilitzar per primera vegada un gas verinós al camp de batalla a finals del mes d’abril. Després de visitar el Museu del Genocidi Armeni i de parlar amb el seu director, vaig poder comprovar que la joventut i la major part de la població encara recorden amb sentiment i ràbia aquell horror. No ho obliden.

- Els alemanys ho sabien?

Estic convençuda de que, com a mínim, la població civil propera als camps sí que ho sabia i la majoria de persones amb les quals he parlat, bàsicament els mateixos supervivents, pensen igual. No tota la població, lògicament, ni tampoc vol dir que qui ho sabés ho acceptés, però callaven o no s’ho creien o estaven alliçonats per la propaganda nazi. Afortunadament hi ha alguns casos, com per exemple l’austríaca Anna Pointner que va amagar al seu jardí les famoses fotografies i negatius que alguns joves del Kommando Poschacher van extreure de Mauthausen. Són les imatges que van deixar constància gràfica de les barbaritats d’aquest camp a Nuremberg. És evident que el poble veia homes debilitats, depauperats, caminar de l’estació del tren cap a les portes de Mauthausen. Passaven creuant el poble. Ells veien presoners, potser pensaven que eren enemics del seu poble....

I com abans ha citat la Montserrat Roig, a “Els catalans als camps nazis” recordava el testimoni del deportat García Badillo dient que la població de Buchenwald, després de l’alliberament dels camps el maig de 1945, deia que no havia vist rés o que no n’hi havia per tant. “Aleshores, els americans els agafaren a la força, els empenyeren fins el camp i els feren desfilar pel davant de la carnisseria. En veure l’espectacle, els homes es marejaven i sortien a fora. Les dones vomitaven, alguns es desmaiaven...”  Aquest text em fa recordar l’Edmon Gimeno, de Caseres, Tarragona, deportat a Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen, quan m’explicava que un dels treballs més horribles que va haver de fer era apilar morts, fer pires de cossos humans barrejats amb fulles i branques d’arbres per cremar-los a l’aire lliure quan el crematori estava col·lapsat. La seva descripció resulta absolutament dantesca.

- I els Aliats? Costa de creure que descobrissin Peenemünde, la fàbrica més secreta del III Reich, i en canvi no sabessin res d'Auschwitz. Almenys fins el 1944.

Gran interrogant, comparteixo l’opinió, costa de creure... Fins i tot recentment s’ha generat un altre cop aquest debat al voltant de perquè les grans potències no van bombardejar la xarxa ferroviària utilitzada pels nazis per traslladar els jueus als camps d’extermini si hi havia fins i tot fotografies aèries. Els aliats deien que tècnicament no era possible arribar fins el camp d’extermini, que d’haver-ho fet no haurien frenat l’operació d’extermini del poble jueu, que es tractava d’eliminar l’armament nazi, guanyar la guerra i després rescatar els presoners....

- Però per què Alemanya? Per què el poble de Goethe, de Kant, de Beethoven?

Exactament el mateix em comentava l’Edmon Gimeno qui, malauradament, va morir a inicis de gener de 2014. Era una gran persona, molt culte, doctor en Geografia i Història...Recordo el que em va dir: “Estic atordit, no arribaré a comprendre mai que una part de la població, en nom de la raça i de la superioritat sobre els demés, hagi arribat a cometre tants actes criminals. Com pot ser que el poble alemany, amb tan bons literats i intel·lectuals, fes, sota el comandament de Hitler, tal barbàrie i tanta gent hagi col·laborat...”   Acabava dient....” Què sentiria Goethe si pogués veure aquell paisatge inimaginable a la seva època?”.

- Buchenwald estava a nou quilòmetres Weimar, la ciutat precisament de Goethe; Mauthausen a 25 de Linz; Dachau també a 20 de Munich. Fins i tot Sachsenhausen està a 45 minuts en tren de Berlin. L'Holocaust es podia amagar?

No crec que tinguessin especial interès en amagar el camp ni els presoners, com a mínim a ulls de la població civil propera. Les evidències eren clares: persones esclavitzades, presoners amb el vestit a ratlles, els més debilitats queien pel camí, estaven a la vista de tots. Creuaven el poble per recórrer la distància de l’estació del tren fins el camp de concentració. Tampoc ho veia la gent?  Impossible. Fins i tot els mateixos supervivents del llibre m’ho han comentat reiteradament. Una altra cosa és la propaganda que feien els nazis dels camps com un espai totalment diferent a la realitat, com un lloc de reinserció dels presoners...Fins i tot hem vist aquelles fotografies de presoners jugant a escacs tranquil·lament...

- Els deportats, de fet, passaven pel mig del poble. A la vista de tothom. De l'estació a Mauthausen hi ha quatre quilòmetres

Sí, la qual cosa ratifica que algunes persones els veien passar però callaven. Un altre dels vint entrevistats del llibre, José Alcubierre, que va ser un jove Poschacher a Mauthausen, recordava perfectament que des de l’estació de Mauthausen els feien pujar per un camí de terra en formació de cinc passant enmig del poble. Sempre reitera:  “No poden dir que no sabien què passava, perquè la gent ens veia perfectament”.  El mateix deia l’asturià Alfredo Rotella –presoner a Buchenwald i Neuengamme-, l’aragonès Francisco Bernal -el sabater de Mauthausen/Ebensee-  i altres supervivents als quals he tingut la sort i el privilegi de conèixer i entrevistar-los a casa seva, la majoria a França.  

- En Joan Mestres, un deportat que va entrevistar Montserrat Roig, explica que "els dijous venien els nens de les escoles, que tenien festa, i els tiraven pedres i els pegaven guitzes". Fins i tot els nens ho sabien.

Sí. Un cas similar és el que explica José Alcubierre. Quan treballava destinat a la cuina del Kommando César sortia cada dia del camp arrossegant un carro per anar a buscar gel al poble. Els nens, en veure’l vestit d’aquella manera li feien burla, segons creu l’Alcubierre, perquè el confonien amb un pallasso. Sembla que també li llençaven pedres. A un pallasso se li llencen pedres?...

- Precisament l'Edmon Gimeno explica a les seves memòries que quan els traslladaven en tren, a les estacions, també els insultaven els civils. La gent bé devia veure aquells trens de bestiar carregats de persones.

Efectivament, l’estació no podia amagar-se i els presoners eren conduïts a pals i mossegades de gossos fins la porta del camp. També ho explicava l’asturià Alfredo Rotella, l’home que encara avui guarda els dos vestits a ratlles de Buchenwald. Va viatjar cap aquest camp en el mateix tren que l’Edmon Gimeno i Jorge Semprún. Alguns dels trens arribaven de matinada, però d’altres ho feien en hores en què la població els veia.

- A més, en l'Holocaust hi van participar, per activa o per passiva, no només les SS o la Gestapo, sinó també els maquinistes i els fogoners que conduien els trens, els vigilants, les empreses que se n'aprofitaven.

En realitat tot el teixit social estava impregnat pel nacionalsocialisme. La doctrina del hitlerisme havia calat molt endins de la societat i els alemanys que es manifestaven en contra eren aniquilats o enviats als primers camps de concentració existents. Les SS, la guàrdia d’élite de Hitler, va establir, l’any 1933, el camp de Dachau, Alemanya, per empresonar a l’oposició política al regim i va funcionar fins el 1945, data de l’alliberament.

- Semprún explica que, en sortir del camp de Buchenwald, quan va visitar per primer cop una casa alemanya, se'n va adonar que del menjador es veia la xemeneia del crematori.

La qual cosa ratifica que, com a mínim, la població veïna ho sabia ... A més, l’olor que tots els deportats descriuen a carn cremada que sortia de la xemeneia del camp era molt forta, desagradable, sempre ha impregnat aquest record la seva ment. Penso que també ho haurien de percebre els veïns d’alguna manera...

- Els nazis eren uns sanguinaris, però quan acabava la seva jornada laboral al camp de concentració tornaven a casa i eren respectables pares de família, com s'explica això?

A més alguns eren molt carinyosos amb els seus fills,concedien gran importància a la família. Fa poques setmanes van sortir a la llum alguns documents inèdits de Himmler, unes cartes que va enviar a la seva esposa i que ha fet públiques un diari alemany remarcant una frase d’acomiadament:  “Me voy a Auschwitz. Besos. Tu Heini".  És prou significatiu... Aquesta dualitat, aquest comportament és un tema que ha interessat des de sempre a estudiosos, psicòlegs, psiquiatres...

- Moltes empreses també van fer negoci. Montserrat Roig n'esmenta un munt a més de la Krupp, algunes de les quals encara existeixen: "IG-Farben, Flick, Thyssen, AEG, Siemens, Deutschland Bank, Dresde Bank, Banc de Comerç, Daimler-Benz, Dynamit Nobel, Basf, Bayer, Hoechst".

A més aquestes empreses, algunes de les quals conserven el nom, van seguir la seva trajectòria després de la guerra mantenint el seu poder econòmic. Fins i tot es parla d’empreses nord-americanes com ara la Ford, que van col·laborar amb l’Alemanya de Hitler...  Molts dels deportats espanyols van treballar per aquests consorcis, principalment als kommandos externs de Mauthausen, Melk, Steyr, etc, mentre les dones, a Ravensbrück, van fabricar municions i motors d’aviació.  Alguns dels integrants del llibre “Vivos...” expliquen la seva experiència a les fàbriques: l’Edmon Gimeno recordava el gran túnel de Dora on es fabricaven les V2; Léon Arditti a Auschwitz-Monowitz parlava de la fàbrica de la Buna on transportava enormes cables elèctrics així com de la indústria d’armament d’Osterode a trenta metros de profunditat; l’Esteban Pérez comentava un dels seus destins, el Kommando Schlier a Redl-Zipf on es fabricava combustible per als míssils V1 y V2; Alfredo Rotella estava destinat a la fàbrica de munició de Mibao a Buchenwald....

I en acabar la guerra, científics com Werner von Braun, van ser contractats pels USA oblidant que havia estat membre de les SS i que havia explotat a deportats per a la fabricació de les bombes volants V2. Aquí els interessos econòmics i polítics es van imposar als morals i ètics, com en tantes ocasions.

- De fet la IG-Farben, que fabricava el Zyklon B, es va dividir després de la guerra en quatre multinacionals ben conegudes:  BASF, Bayer, Hoechst i Agfa. Vostè explica que a Mauthausen hi hi havia una fàbrica de Messerschmitt. És l'actual BMW

És curiós, de fet un pilot alemany d’aquesta fàbrica, la Messerschmitt, era amic de la mare del meu sogre, exiliada a Cognac on treballava en un camp d’aviació. Aquest pilot és qui li va donar la noticia de la mort del seu marit a Gusen. És una anècdota, però li va explicar com era aquell lloc. A les fàbriques els presoners treballaven fins el límit i l’extenuació. Hem parlat dels homes, però les dones també, i s’arriscaven moltíssim, eren molt solidàries i feien tot el sabotatge que podien i més. La primera dona de “Vivos...”, la Conxita Grangé, va treballar al kommando d’Auberchevaide, a Berlín, juntament amb unes 600 dones, fabricant materials d’aviació. Ella controlava les peces de la cadena, però quan podia feia sabotatge. Una guardiana la va descobrir, la van apallissar i li van rapar el cap... diu que va tenir sort perquè va sobreviure. Una altra dona del llibre, la Neus Català, es mostra sempre orgullosa d’haver sabotejat totes les bales possibles a la fàbrica del Kommando de Holleischen on va treballar. 

- Trobo que hi ha dos temes tabú dels quals els deportats no en parlen mai: el sexe i la higiene personal

Pel que fa a la higiene personal sí que en parlen, amb cert pudor, però encara en parlen. De sexe no i jo, lògicament, ho respecto. L’únic kapo del llibre –un kapo bo, aclareixo-, Francisco Bernal, em va explicar la seva visita al barracot de prostitució i la seva relació amb la Gitana.

Aquest és un dels temes més cruels, especialment per a les dones. No obstant, la Neus Català va parlar molt clarament que a les dones del seu grup les van injectar una substancia per tal que no tinguessin la menstruació, perquè així serien més productives. És l’únic cas que conec i que m’ho hagi dit en persona. Però totes, coincideixen en parlar de la immunda higiene existent als camps de concentració i que les revisions ginecològiques es feien en massa amb el mateix instrumental. Un episodi que em va impactar és l’escena d’algunes dones desfilant despullades davant d’un SS que havia de reclutar a les més fortes per a treballar a les fàbriques i volia donar un bon material a les empreses que les adquirien com esclaves.

- Hi va haver-hi casos de canibalisme?

És probable, malgrat que ningú me n’ha parlat directament. La Montserrat Roig apuntava a “Els catalans als camps nazis” que dins de Mauthausen, al camp Rus, és on es van donar alguns casos d’ antropofàgia amb deportats morts. Realment va ser un dels pitjors i més cruels espais dins de Mauthausen, tots en parlen amb horror.

- Els optimistes vivien més?

Absolutament sí. Però això comportava altres factors, ser jove, tenir fortalesa mental i física, ser astut, ràpid... I tenir sort! El deportat Lázaro Nates, només entrar al camp va veure de seguida què li esperava i d’immediat va fer al cap de la barraca el gest d’escombrar. Així es va salvar d’anar a la cantera, on tants homes morien esgotats i es va encarregar de netejar la barraca. Sobrevivien els més ràpids, els que aconseguien d’una o altre manera una ració extra de menjar, o bé els que tenien habilitats que els permetia un cert respecte per part dels SS. És el cas del dibuixant català, Manuel Alfonso Ortells, del sabater Francisco Bernal, del boxejador Segundo Espallargas, del fuster José Marfil … tots ells protagonistes de “Vivos en el averno nazi”.

- La Guerra Freda va enterrar el nazisme sota la catifa?

Com a mínim en va encobrir a molts que segons sembla van anar al CIC, l’agència predecessora de la CIA, oferint els seus serveis i la informació de què disposaven. Era el moment de la propaganda anticomunista durant la Guerra Freda. Així van quedar ocults als seus perseguidors, es van esfumar. Recentment s’ha tornat a parlar d’un exercit secret sorgit l’any 1949 amb el nom de Troupe Schnez, una organització paramilitar clandestina integrada inicialment per uns dos mil veterans nazis que esperaven aconseguir fins a quaranta mil homes i el suport d’importants empresaris. El seu objectiu era espiar i combatre qualsevol moviment d’expansió comunista a l’altra banda del teló d’acer.

- Carles Sentís explica que, a Nuremberg, se'n van processar 23, però a la banqueta només n'hi havia 21: Robert Ley es va suïcidar i Gustav Krupp estava massa malalt. És cert que, després, va haver-hi més judicis. Però quants nazis van escapar?

Sí, es van escapar molts, condemnats van ser pocs i a pena de mort comptats amb els dits de les mans... Van haver-hi altres judicis, com per exemple el dels metges, però no es van penalitzar a tants nazis com era desitjable. Molts van fugir. No oblidem l’existència de la connexió Odessa, xarxa clandestina que també portava nazis des d’Europa fins a Amèrica Llatina. Molts van anar a parar a Brasil, Argentina, Paraguai, etc, a exemple de Mengele, Eichmann... Pel que fa a aquest tema, dies enrere vaig assistir a Madrid a la conferència impartida per l’últim fiscal viu del judici de Nuremberg, el Sr. Benjamin Ferencz, en el marc d’un congrés sobre la jurisdicció universal organitzat per la Fundació Internacional Baltasar Garzón. Em va sorprendre la seva vivacitat i la seva bona memòria amb 95 anys, recordant el moment en què va arribar als camps nazis i es va trobar amb tot aquell horror que ens va descriure als assistents. Ferencz ha dedicat tota la seva vida a promoure que els qui van perpetrar els crims contra la humanitat no poguessin amagar-se. Explicava que durant el judici de Nuremberg es va haver de construir una espècie de mur mental per poder complir la seva missió i recollir totes les proves possibles de l’atrocitat nazi. Recorda que dels 22 acusats del judici principal, 13 foren condemnats a mort i quatre van ser executats. “El caos era total, SS escapant... ho he vist amb els meus ulls, ho he viscut en primera persona. Son pitjors del que un es pot imaginar i mai vaig escoltar a cap d’ells demanar perdó” . / Una entrevista de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

29 Comentaris

Publicitat
#18 QUICO, BCN, 30/06/2014 - 09:48

Interesante, como las checas del PSUC y la FAI contra el POUM, aniquilado literalmente en CAT

#15 pepe, andorra, 29/06/2014 - 14:40

todos estos q hablan del franquismo, jamas condenaron el genocidio a los españoles q salieron exiliados y al q los franceses metieron en campos de concentracion en Argeles, Saint Cyprien y varias playas mas del rosellon, condiciones infrahumanas y altisima mortalidad y nadie quiere recordar.

#15.1 Terraxa, Terrassa, 30/06/2014 - 08:31

Això de que ningú ho vol recordar ho diràs tu, el meu avi bé que s'en recordava d'Argelès.
Però en qualsevol cas, un crim no pot servir per minimitzar-ne un altre, és un raonament estúpid i miserable.
TOTS els crims són comdemnables.
Els faci qui els faci.

#15.2 pepe, andorra, 30/06/2014 - 17:02

Cierto. Un crimen no tapa otro. Como las chekas no tapan los fusilamientos de falange. Pero mirate en google las referencias a hitler y despues las del comunismo, el trafico de esclavos o los crimenes franceses sobre republicanos españoles. Memoria muy selectiva. Sobre todo de la izquierda.

#14 Contador, Universo catalán, 29/06/2014 - 13:33

A los indepes que insultáis, os recuerdo que en el "manual de buen independentista" de S. Cardús, se os insta a cambiar de estrategia, y ni insultar ni parecer que sois egoístas y xenófobos.
Venga borreguitos, a obedecer a vuestros líderes que os hacen creer que mandáis y vais delante del "prusés".

#13 Pijoaparte, El Carmel, 29/06/2014 - 12:28

Tómese nota. Recojánse publicaciones, discursos, crides articles dels diaris etc per quan el responsables i còmplices de l'odi vers d'altres inculcat a nens i adults a Catalunya mitjantçant la mentida la manipulació i la tergiversació hagin de respondre devant un Tribunal Internacional.

#13.2 Pope, BCN, 29/06/2014 - 20:27

#13

A tu, qui t'ha manipulat? Qui t'ha inculcat l'odi. Això que dius si que és una autèntica manipulació. Ja en veu la quantitat de gent que marxa de Catalunya per ésser objecte d'aquest odi. Per dir tanta tonteria millor callar. No et sembla?

#9 Condemna, Bcn, 29/06/2014 - 10:43

I els peperos i els ciudadanos q segeixen negant-se a condemnar el franquisme.

#9.1 deore, bcn, 29/06/2014 - 10:59

Estás mal informado. Y mal formado.

Ala, a comprar libritos de 1714 de Toni Soler.

#9.2 premsa, bcn, 29/06/2014 - 13:06

basta con leer la prensa - cualquiera - para ver que SISTEMATICAMENTE el pp y Cs argumentan excusas de mal pagador para evitar condenar el franquismo y sus crímenes.

#9.3 Protágoras, bcn, 29/06/2014 - 13:17

Yo condeno sin paliativos el franquismo, y también el nacionalismo, doctrina en nombre de la cual se hicieron todas estas atrocidades.