Publicitat
Cultura · 12 de Març de 2014. 20:01h.

Tragèdia al call

Tàrrega recorda la matança de més de 200 jueus en l'assalt del 1348

Tragèdia al call

Imatge de l'exposició (Foto: http://www.comedia.cat)

El Museu Comarcal de l’Urgell disposarà a partir del 19 de març d’una nova sala permanent que portarà per títol Tragèdia al Call–Tàrrega 1348 i exposarà el llegat històric del passat jueu de la ciutat, així com el seu patrimoni medieval. La inauguració oficial d’aquest nou espai expositiu serà el dimecres 19 de març a les 19 hores.

L’avalot contra els jueus registrat al call de Tàrrega el 1348 va generar centenars de víctimes mortals. Tragèdia al call – Tàrrega 1348 recorda aquest brutal esdeveniment del segle XIV mostrant les peces de la necròpoli medieval hebrea de Tàrrega, Les Roquetes, on es localitzaren víctimes de l’assalt durant les excavacions arqueològiques efectuades l’any 2007.

"Estem parlant d’un jaciment clau a Europa per entendre la vida en un call jueu a l’Edat Mitjana. Les excavacions han aportat dades úniques de les fosses comunes a Tàrrega, que permeten explicar arqueològicament el que sabem per la documentació escrita", ha afirmat el director del museu, Oriol Saula.

El jaciment, únic a Europa, és testimoni singular de l’onada antijueva que assotà el continent durant els segles XIV i XV. La tensió social produïda pel context de crisi econòmica i confrontació religiosa va esclatar amb l’arribada de la pesta negra a Catalunya, i el juliol de 1348 es produeix l’assalt al call de Tàrrega, poc després del de Barcelona i de Cervera.

A Tàrrega es donen les circumstàncies, molt poc habituals, de tenir la constància arqueològica d'aquestes persecucions, conegudes per documentació escrita de l’Edat Mitjana, tant jueva com cristiana. La troballa excepcional el 2007 de sis fosses comunes on estaven enterrats una setantena de víctimes de l’assalt ha permès corroborar arqueològicament la seva magnitud i precisar moltes dades fins ara desconegudes. Les marques de violència als ossos i l’estudi antropològic de les restes mostren que tota la població hi és representada (des de nounats i nadons de sis mesos a dones i homes adults), fets que denoten un atac amb la voluntat d’acabar amb tota la població del call.

L’Ajuntament de Tàrrega vol convertir la sala en un atractiu cultural i turístic amb vocació internacional, i a la vegada en un pol de referència sobre la interpretació de conflictes ètnics i religiosos. El consistori també senyalitzarà els principals indrets del seu passat jueu i els  integrarà a les rutes guiades que Tàrrega ofereix als visitants. La senyalització es farà gràcies a una subvenció de 2.500 euros de l’Institut d’Estudis Ilerdencs destinada a plafons informatius situats a la necròpolis de Les Roquetes, al barri del Maset, i a quatre punts a l'antic call: les voltes del carrer de La Vilanova, l'entrada al carrer de l'Estudi (el carrer principal del call), la plaça de la Palla (on hi hauria la sinagoga nova) i el Forn dels Jueus (on la comunitat coïa el seu pa).

El nou espai expositiu, de 150 m², ha suposat una inversió de 200.000 euros aportats íntegrament pel Ministeri de Cultura a través de la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals. El contingut de la sala inclourà les troballes exhumades a Les Roquetes, així com tresors escultòrics de l’època que permetran contextualitzar la vila medieval, en especial els cinc apòstols gòtics de Tàrrega que per primera vegada s’exposaran en un marc museístic.

Tragèdia al call · Tàrrega 1348 s’ubica a la planta baixa del Museu Comarcal de l’Urgell, a l’antiga Sala dels Arcs. El visitant accedirà primer a una galeria que proporcionarà una panoràmica sobre la Tàrrega medieval i les tensions socials, econòmiques i religioses del moment. Aquí és on es mostren escultures de gran valor, com els apòstols de l'antiga església romanicogòtica; la creu de terme i el seu capitell recentment restaurat; la marededéu gòtica procedent de l’Església de Santa Maria de l’Alba (cedida pel Bisbat de Solsona); i una predel·la del desaparegut monestir dels Framenors (cedida per la família Serés).

El recorregut evoca tot seguit la vida quotidiana de la comunitat jueva de Tàrrega, fortament colpejada el 1348. Plafons, audiovisuals i efectes sonors endinsaran el públic en aquell episodi junt amb objectes quotidians de la vida al call com plats, olles, llànties o monedes, recuperats en diverses campanyes arqueològiques al carrer de La Font. L’itinerari condueix després a les peces més significatives localitzades a la necròpolis, com anells, braçalets, collarets, agulles, gerretes i altres granadures. No faltaran referències a l’escriptor targarí Moixé Natan, un dels literats sefardites més rellevants.

Publicitat
Publicitat

14 Comentaris

Publicitat
#7 Pere, Girona,Spain, 13/03/2014 - 08:10

Ja no saben com fer la pilota als jueus per tal que els hi diguin SI-SI.

A qui l'importa aquesta matança???

#7.1 A qui li importa l'11-M? Fora revisionistes , Lleida, 13/03/2014 - 09:29

Als genocides espanyols que encara teniu més de 150.000 víctimes innocents enterrades en fosses comunes arreu de l'estat, segur que no. Uns fem memòria històrica, altres teniu nostàlgia de temps passats i feu revisionisme franquista i neonazi.

#6 Calimero, Barcelona, 13/03/2014 - 07:39

Entre esto y los millones de esclavos que traficaron comerciantes catalanes, a ver como le salen las cuentas a mierda del Alba. Tan farsante que ni su apellido "Albà" existe... Sois puro odio y fantasia..

#6.1 Joan, Barcelona, 13/03/2014 - 09:34

Parles de la infame nissaga VIdal Quadras i la resta de col.laboracionistes i esclavistes espanyols?

#6.2 Calimero, Barcelona, 13/03/2014 - 10:05

Si, si, uuis que malos los españoles y que buenos los los indepe... Seguro que la fortuna de Guell y Bacardí no amasaron sus fortunas explotando y matando a sus esclavos, nooo ellos los tenían a todos inscritos en la seguridad social...

#5 beppe, Calp, 12/03/2014 - 22:51

Y en esa matanza¿ no tomaron parte los castellanos?. No me lo puedo creer.
Seguro que la culpa fue alguno de fuera. Un pueblo tan avanzado culto y tolerante desde el neolítico como el catalán seria incapaz de cometer tales atropellos. Seguro que había españoles implicados

#4 Eduard Reis, Egara city, 12/03/2014 - 21:38

I Toni alba k pensa?

#3 Papaluna, Barcelona, 12/03/2014 - 21:22

Ufff... "...l?onada antijueva que assotà el continent durant els segles XIV i XV. La tensió social produïda pel context de crisi econòmica i confrontació religiosa". Em fa pensar molt que la Història es repeteixi periòdicament amb la mateixa casuística i idèntics protagonistes, aquí i arreu..