Publicitat
Cultura · 1 de Maig de 2019. 17:23h.

Un guerra civil en miniatura

El periodista Daniel Arasa descriu les barbaritats dels dos bàndols en un poble de les Terres de l’Ebre

Un guerra civil en miniatura

Daniel Arasa

El periodista Daniel Arasa acaba de publicar “Jesús en guerra” (1936-1939), un llibre en el que descriu els efectes de la Guerra Civil i el règim franquista en aquest petita localitat a la vora de Tortosa. Arasa -nascut precisament en aquest municipi l’any 1944- és especialista en aquest tema amb altres obres com “La batalla del Ebro” y “El Ebro en llamas”. També altres com “Los españoles de Stalin”.

L’obra -de més de 700 pàgines i 35 euros de PVP- descriu allò que va passar a una família del poble: al pare de la dona, Rosita, el van assassinar els anarquistes i van calcinar el seu cos. Havia amagat objectes religiosos per a que no els destruïssin. Al pare del marit, José, el van afusellar després els nacionals per suposada denúncia d’una persona, a la que aquells van assassinar i haver convertit una església en fàbrica de sabó.

L’obra és una exhaustiva investigació sobre el que va passar al poble que en aquell moment tenia poc més de 2.500 habitants. En paraules de l’autor: “És un exemple especialment clar dels fets succeïts arreu d’Espanya, sobretot als territoris que primer van ser del bàndol republicà i van arribar després els nacionals: suportar els desastres generals de la guerra més les aberracions i repressions d’uns i altres”. A més, va quedar durant molt temps en la mateixa línia del front.

Els efectes del conflicte comencen pel mateix nom de Jesús. És conegut que al territori republicà van eliminar els topònims religiosos amb l’objectiu d’eradicar la religió, però a Jesús no va passar un cop, sinó dos.

Els de la CNT-FAI, imperants en la etapa primera de la guerra, van voler glorificar al seu dirigent Joaquín Ascaso, mort el 19 de juliol en els combats de les Drassanes de Barcelona, van fer fora el nom de Jesús i van imposar el d’Ascaso d’Ebre (o Ascaso de Ebro). Però amb els Fets de Maig de 1937 i la derrota i marginació dels anarquistes, la Generalitat va canviar el topònim llibertari pel de Molins d’Ebre. Amb l’arribada dels nacionals recuperava el nom de sempre.

Es dona la circumstància de que Jesús era un poble amb concentració de religiosos: un convent i dos Noviciats femenins, així com la seu del Seminari Menor de la diòcesi de Tortosa, a més de la parròquia. Allà els assassinats de sacerdots van ser particularment elevats. A les monges no les van matar –encara que hi ha dubtes sobre tres desaparegudes- ni sotmetre a persecució tan cruel, però els dos centenars de religioses que estaven als noviciats, convent i hospital van ser exclaustrades i expulsades.

Quan durant nou mesos el riu Ebre es va convertir en front de guerra, el poble va quedar en primera línia, obligant les autoritats a l’evacuació de tots els habitants, que es van haver de refugiar i viure com podien per casetes de camp de zones de secà o de muntanya.

Amb el triomf de Franco el van “alliberar” tropes feixistes italianes del Corpo Truppe Volontarie. Si durant gran part de la guerra la repressió va ser la dels republicans, quan arriben els franquistes les tornes canvien i es posa en marxa una maquinària ben organitzada de cacera i repressió dels anteriors.

Va ser pertinaç i implacable. Més de 80 persones van ser sotmeses a consells de guerra i es va afusellar a més gent de la que havien assassinat els altres, excepte sacerdots. Això tenint en compte que gran part dels principals responsables d’assassinats, extorsions i detencions s’havien exiliat a França i alguns havien mort durant la guerra.

Al llibre es donen de manera molt detallada tots els consells de guerra, amb les denúncies, interrogatoris, instrucció dels procediments sumaríssims, celebració dels consells de guerra, sentències i aplicació d’aquestes, ja fos davant de piquets d’execució, presons o llibertat, i indults.

Al marge dels judicis sumaríssims va haver altres manifestacions repressives. Així, a diverses dones les hi van tallar el cabell al zero i les obligaven a veure oli de ricí. Una va “rebentar” i morir.

“Aquest llibre -explica Arasa- es el resultat d’anys d’investigació sobre els fets produïts a un poble concret. Gairebé tot en base a documents d’arxius, però no manquen tampoc testimonis personals”.

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Onofre de Dip, Barcelona, 01/05/2019 - 18:21

Un bon home, Daniel Arasa, i un bon divulgador de la història de la nostra guerra. Molt recomenable, pel retrat que fa del biografiat i les dades que dona sobre la GC al 1936, és la seva biografia sobre el general Escobar. Els xitxarel·los ignorants dels CDR i Arran haurien d'aprendre què va ser aquella tragèdia dels seus llibres.