El periodista i escriptor, Màrius Serra, que acaba de publicar el llibre 'Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra' (Edicions Dau), ha assegurat que "li hauria donat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Josep Pla". "Va ser víctima -en no rebre el premi- d'aquesta barreja que s'acostuma a fer entre cultura i política. Va ser víctima del seu context i del seu temps", ha afegit.
En una entrevista a 'La cadira elèctrica' d'e-notícies, creu que Mario Vargas Llosa es mereix el Premi Nobel de Literatura que ha rebut, però considera que la seva última novel·la 'El sueño del Celta' "m'ha fallat una mica. Està massa gestada per la documentació i fa que estigui més aprop del reportatge-biografia i això fa que no acabi d'agafar la volada de les novel·les". Però també ha volgut deixar clar que "un percentatge elevadíssim de la seva obra és de primer nivell".
Preguntat per si com a conseller de Cultura hauria convidat Enrique Vila-Matas a la Fira de Frankfurt, Serra ha apuntat que "jo mai no seria conseller de Cultura de cap país, tampoc del meu, que és Catalunya" i ha afegit que "en segon lloc les literatures no són nacionals, són basades en llengua. Tot el que sigui superposar un marc que no tingui a veure amb la llengua a mi em sembla artificial. En aquest sentit, jo crec que Vila-Matas s'inscriu en la tradició de la llengua castellana. Per a mi Vila-Matas sí que és cultura catalana però no és literatura catalana".
Sobre el nou conseller de Cultura, l'escriptor s'ha mostrat satisfet del nomenament de Ferran Mascarell. "No tinc cap dubte que és una bona tria", ha dit. Segons ell, "no va tenir prou temps per desenvolupar l'espectativa que havia generat en la seva anterior etapa. Jo crec que és l'home de la cultura en aquest Govern".
En aquest sentit, ha explicat que "és una persona que forma part del món que ara dirigeix. Només això ja el fa diferent d'alguns antics cosnellers. I, en tot cas, crec que manté una línia molt semblant a la del Tresserras. Crec que la continuïtat vindrà marcada més per elements exteriors, sobretots presupostaris, que no pas pel tarannà".
