Publicitat
Cultura · 22 d'Agost de 2018. 22:11h.

Víkings a Catalunya

Els guerrers del Nord van arribar fins a Tortosa

Víkings a Catalunya

Hi havia una època en la que, quan apareixia la proa que il·lustra aquest reportatge per l’horitzó, tothom fugia corrents. Els víkings, en efecte, van estendre el terror per Europa entre els anys 800 i 1.000 de la nostra era. Eren de l'actual Noruega, de Suècia, de Dinamarca.

Per intentar posar-me a la pell dels que fugien -o encara millor dels que els feien fugir- em vaig plantar l'altre dia al Museu dels Vaixells Víkings -no intentin pronunciar-ho el seu nom original: Vikingskipshuset- en un barri pijo d'Oslo, Bygdøy. Es pot arribar en ferri, amb metro i fins i tot en bus.

El museu conserva tres vaixells que es van excavar entre els anys 1852 i 1904. En alguns casos en tan mal estat que es van precisar més de 20 anys per a la seva reconstrucció. No endebades havien estat construïts entre els anys 820 i 910.

Tots tres, després del seu periple al mar, van ser utilitzats com a tombes. El primer per a una dona de llinatge important. Els altres dos per a cabidlls. Podien tenir gairebé 25 metres d'eslora. Amb més de 30 remers.

Eren uns guerrers temibles perquè -com els actuals gihadistes, salvant totes les distàncies- no tenien por a la mort. Per a un víking era millor morir al camp de batalla que de vell al llit.

En el primer cas Odín, el déu de la guerra, se'ls emportava al paradís, Valhalla, on podien continuar lluitant tot el dia, afartar-se de menjar i rebolcar-se amb femelles per la nit. Així qualsevol.

També van inventar la blitzkrieg o guerra llampec mil anys abans que, lamentablement, la perfeccionés la Wehrmacht. Es movien molt ràpid, atacaven per sorpresa i es retiraven sense deixar rastre. De vegades podien traslladar les seves naus d'un riu a un altre sobre troncs.

47147-fotoadins.jpg

Amb aquest procediment van arrasar el litoral de les Illes Britàniques i el nord de Europa. Però es van endinsar també molt més enllà. Van arribar al Mediterrani, al Mar Negre i fins i tot a l'Caspi. Van travessar les estepes russes.

Segons el llibre d'història que em comprar van arribar a Nantes, Tolosa, Lisboa, Sevilla o Tortosa per citar algunes ciutats (1). Tenien tanta mala fama que se'ls temia fins i tot a Bizanci.

Al capdavall eren experts navegants. Van arribar a les illes Fèroe, a Islàndia, a Groenlàndia i fins i tot Amèrica del Nord. Sembla que van començar com a comerciants però en un moment determinat de la història van veure que era més lucratiu saquejar que treballar.

En fi, vaig sortir del museu amb un parell de dubtes: la primera, com ho feien per fer les seves necessitats naturals -sobretot les sòlides- perquè no vaig albirar a les naus lavabo o el corresponent. Forat que, d'altra banda, hauria pogut amenaçar la flotabilidad del propi vaixell.

El més senzill es pensar que ho feien per la borda, però en cas de ventada potser impactava en la cara del de darrera i esclatava aleshores un conflicte intern que podria haver estat letal en aquelles latituds.

La segona: Com dormien? Com emmagatzemaven el menjar o el botí ?. Al cap i a la fi l'espai era reduït. Tot i que més ample -fins a uns cinc metres- que el que han transmès algunes pel·lícules de dibuixos animats.

He vist en algunes il·lustracions que a la part central o posterior de l’embarcació plantaven una mena de tenda de campanya i que, en ser material tèxtil, no s'ha conservat. Però no sabria dir-los-hi.

Tant se val, havien d'anar tot el viatge xops perquè. En les mogudes aigües del mar del Nord i més enllà no sé pas com es protegien de les onades amb vaixells de tan poca alçada. Encare que posessin els escuts per banda. / Un reportatge de Xavier Rius

(1) Oivind Stenersen i Ivar Libaek: “The history of Norway”, Dinamo Forlag 2003, pàgs. 24 i 25.

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#6 Alejandro, Barcelona, 24/08/2018 - 09:23

Qué observador y qué bien le funciona la olla, Sr. Ríus. Cuando hace dos años visité Noruega y por ende el Mueo en cuestión, a pesar de observar los barcos desde todos los ángulos y alturas posibles, no se me ocurrió ni por un instante pensar en cómo solucionaban esas necesidades humanas diarias. ¡¡Muy observador, sí señor!

#5 Kropotkin, Vic, 23/08/2018 - 19:55

De hecho, el gran historiador estelado Queterorras acaba de demostrar que los vikingos son originarios de Palau de Plegamans. Las historias sobre Escandinavia las difundieron asociaciones franquistas envidiosas de Cataluña... Jua, jua, jua,...

#3 Ciudadano X, Barcelona, 23/08/2018 - 14:22

Me ha hecho gracia en la versión en catalán de e-noticies pone en el titular que los vikingos llegaron a Tortosa y en su versión en castellano del e-noticies pone en el titular que llegaron a Sevilla...

#2 Lo Jaumet Torracollons, Xerta, 22/08/2018 - 23:36

Los catalans sí que tenim sang vikinga,almenys aquí avall,lo que passe és que abans navem amb barcos i ara amb tractors.

#2.1 Purria de Tabarnia, bcn, 23/08/2018 - 15:17

en cambio los moros,simpre a pie,aunque ahora se sientan catalanes y españoles.

#2.2 Lo Jaumet Torracollons, Xerta, 23/08/2018 - 16:02

No com lo Torra,que és clavat al Sigfrid de les òperes de lo Wagner aquell.

#2.3 Kropotkin, Vic, 23/08/2018 - 19:56

Solo hay que ver a Puigdemont y a Torra para darse cuenta del origen vikingo... Jua, jua, jua,...

#1 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 22/08/2018 - 22:53

Titular que denota ignorancia. No hay que confundir no tener miedo a la muerte con yihadismo. Los vikingos no hacían la guerra santa (yihad) la hacían por el botín, los yihadistas sí.