Publicitat
Cultura · 1 de Juliol de 2013. 10:45h.

"Xavier Batalla deia que Culla era un dels individus més menyspreables que havia conegut"

Gregorio Morán, autor de 'La decadencia de Catalunya': "m'agafa molt gran això d'integrar-me"

"Xavier Batalla deia que Culla era un dels individus més menyspreables que havia conegut"

Gregorio Morán. Foto: Natalia Fernández Díaz

Gregorio Morán (Oviedo, 1947) va arribar a Barcelona fent autoestop a 1968. Des de fa 25 anys porta escrivint un article setmanal a La Vanguardia -excepte dos, que no van sortir- que fa tremolar a tots. Ara publica un recull de les 'sabatines' al llibre 'La decadència de Catalunya "(Debate).

- Francament, no el veig amb pinta de "funcionari colonial ressentit". Jo m'esperava un paio més alt amb cara de Rambo.

Sospito que es refereix a una d'aquestes ximpleries de Joan B. Culla, un d'aquests individus involuntàriament divertits que produeix aquest país, i que són "funcionaris" de tot: de la Generalitat, de la Universitat, dels mitjans de comunicació, dels serveis propagandístics l'estat d'Israel, etc, etc. Té la seva gràcia que els "fills putatius" del Virrei de Catalunya parlin de colònies. El difunt Xavier Batalla, gran periodista i millor persona, cosa difícil en el gremi, sostenia que el tal Culla era un dels individus més menyspreables de tots que havia conegut.
       
- Tampoc no li preguntaré com va d'integració perquè ja ho va fer Ariadna Oltra a TV3

M'agafa molt gran això d'"integrar-me", no per res especial, sinó perquè no entenc on ho hauria de fer, ni per què.

- Hi ha una frase del seu llibre que la vaig enviar al Toni Albà l'altre dia per Twitter però no em va respondre: "el nacionalisme espanyol ha estat simplement l'expressió edulcorada del feixisme". Pàgina 26, per cert.

La pregunta caldria fer-la al tal Albà, a qui crec no haver vist en la meva vida: sap vostè alguna cosa que no sigui fer el pallasso?

- Aquí l'han posat a parir: Toni Albà, Joan B. Culla o l'Ara, però vostè se sent "escassament" espanyol. Ho diu en una altra pàgina, la 30: "per als que ens sentim escassament espanyols".

A aquest personal el millor que s'ha de fer, per conservar la salut mental, és ignorar-los. Què serien sense les subvencions?

- Ha publicat dos llibres sobre Adolfo Suárez, no va aconseguir trobar editor per un sobre Jordi Pujol?

No, i les raons, previstes avui, són una obvietat a partir de la colònia i el Virrei.

- Vostè és molt crític amb Pujol, però si valorem un polític per l'obra de govern cap dels seus successors -subratllo cap i no em faci dir noms- no li arriba de moment ni a la sola de la sabata

Falta una coma per entendre la pregunta. Una visió històrica d'aquesta mena ens portaria a conclusions terribles, plenes de soles de sabata.

- "Els talents polítics només es demostren guanyant". Doncs tot sembla indicar que acabarem com a Itàlia.

Encara que el meu talent profètic és nul, no acabarem com a Itàlia. Ells tenen un teixit civil que nosaltres no tenim.

- De veritat estem en decadència?

La sensibilitat de la gent no té res a veure amb la realitat. Hi ha qui pensa que mentre hi hagi futbol i el seu equip preferit guanyi, no hi ha problemes a l'horitzó. Retingui la idea: quan una societat pensa que el futbol, - una indústria més corrupta que les "preferents" - és el que constitueix les satisfaccions patriòtiques més grans, ens estem endinsant en temps molt foscos.

- En honor a la veritat el primer que ho va dir va ser David Madí amb el seu llibre "Democràcia a sang freda" (2009). No sé si era una estratègia electoral, però va encertar.

Desconec el llibre de David Madí, però la veritat és que no li ha servit de gaire.

- Sembla com, si per a vostè, la decadència de Catalunya començà amb Pujol. Ressentiment?

La meva relació amb Jordi Pujol, fins a dia d'avui, ha estat correcta, i fins i tot amable, no entraré en detalls. Seria una simplificació parlar del president Pujol com a responsable de la decadència. Oblidaríem els inefables "tripartits" i altres martingales sobre la suposada "societat civil". El ressentiment és aliè a la meva persona, el que m'irrita és l'estupidesa. Sóc al·lèrgic.

- L'esquerra -i l'incloc a vostè -encara no li ha perdonat que arrasés durant 23 anys. Encara es creuen que això de Pujol va ser un accident de la història?

Accident? No. Va ser un prolongat incident.

- Sense restar mèrits, les primeres victòries de Jordi Pujol tampoc no s'entenen sense Obiols de rival, oi?

No fem llenya d'un arbre caigut. El que no s'entendria és el llarg període pujolià sense el PSC en el seu conjunt, i molt especialment afrontar el dilema dialèctic i còmic següent: era un partit, o una colla?

- Tanmateix, Convergència va sobreviure al tripartit. El que no estic segur és que sobrevisqui a Mas

Mentre es comparteixen interessos, els partits sobreviuen. Quan no passa això, s'escindeixen. No és una qüestió de Mas, sinó de quant temps podrà mantenir sense trencar-se el teixit d'interessos.

- Això de la societat civil és un invent, oi?

Utilíssim. I si no que l'hi preguntin a Millet.

- L'altre dia vaig llegir una frase d'Alfonso Arús que em va agradar: "Catalunya té uns nivells d'autocrítica molt per sota dels que hauria de tenir". No li diré a quin llibre perquè encara espero que l'autor ens contesti una entrevista.

Les societats són poc propenses als exercicis d'autocrítica. El perillós és que tampoc no ho siguin els seus ciutadans més responsables, i sobretot els seus suposats intel·lectuals.

- Ho dic perquè vostè també critica el "clima d'autosatisfacció que viu Catalunya"?

Pujol va inundar Catalunya d'autosatisfacció. La injectava amb mànega de bomber, però no era l'únic. Potser s'ha oblidat la ciutadania de les campanyes de l'Ajuntament de Barcelona?

- ¿No érem 'collonuts'?

Hem deixat de ser-ho? Qui ho ha dit? Segur que algun "funcionari colonial".

- També creu que "Barcelona és una ciutat devorada pel càncer de l'autoestima".

Barcelona té el seu costat patètic. Portaven anys licitant per convertir-se en la ciutat turística més important d'Europa, i ara que ha començat a arribar molta gent, es plantegen que hauríem seleccionar: amb calçotets o sense calçotets, rics o pobres ansiosos de veure les nostres glòries, amb barret mariachi o gorra de disseny. És com qui obre una casa de putes i exigeix que a partir d'ara es denomini "residència de lenocidi"

- Si, parafrasejant Vargas Llosa encara que sigui pecat, es va fotre Catalunya. Quan?

Jo no crec que s'hagi fotut Catalunya. Els que s'han fotut són els que creien que aquest era un negoci amb moltes possibilitats i pocs riscos. Els mateixos que després d'haver-se enriquit, ara s'escandalitzen.

- Aquesta frase del seu llibre, entre d'altres, m'ha agradat: Narcís Serra està "sobrevalorat". Home, entre altres mèrits està enfonsar Caixa Catalunya. Tampoc és fàcil enfonsar la segona caixa del país i escapolir-se'n.

No recordo gaire on dic això del Narcís Serra, però és evident que la suposada qualitat de la classe política catalana és una d'aquelles llegendes urbanes que ja va triturar home tan veterà i coneixedor del medi com Gaziel.

- Confessi-ho: a vostè Vidal-Quadras li cau bé?.

Aquí dius que un polític no és babau sinó tot el contrari i sembla que li fas un panegíric. Sí que li puc precisar que deuria ser un adversari perillós, l'únic que tenia Pujol, perquè exigís com a condició del pacte amb Aznar, que el  retirés de Catalunya.

- Anna Balletbó em va dir un dia que va anar de visita a un castell anglès i tenien un retrat a l'oli d'Alejo Vidal-Quadas penjat a la paret per les seves aportacions a la física nuclear.

Si es tracta d'Anna Balletbó és possible que es confongués amb Openheimer.

- Hi ha dos polítics que no votaria mai però amb els quals em trec el barret: un és Vidal-Quadras perquè és catedràtic de física nuclear en excedència i l'altre és Josep Borell perquè és enginyer aeronàutic. Això, per als que som de lletres, impressiona molt.

A mi, per a què enganyar-lo, res.

- El mafiós italià Totó Riina va dir una vegada aquesta frase: "Els polítics no són gent de fiar". El cabró, la va encertar?

No crec que Totó Riina sigui un referent.

Entre vostè i jo, me n'alegro d'haver-me equivocat amb allò de l'epitafi./ Una entrevista de Xavier Rius

 

Publicitat
Publicitat

31 Comentaris

Publicitat
#25 JOAN, BDN, 26/11/2013 - 09:04

Molta bilis el noi...

#24 Esther, vilafranca, 02/07/2013 - 07:31

Trobo q per ser qui és, i per anar tb d'intel.lectual (a quin tant menysprea), desconeix molta gent i molts llibres.. Segueix el seu propi comentari a l'entrevista? els ninguneja i així els treu qualsevol mèrit?. Això el retrata perquè el mateix q diu ell dels demés, poden dir els demés d'ell.

#23 E-ramon, Sabadell, 02/07/2013 - 00:52

Quí és aquest individu amb certa retirada al president Pujol?Suposo que deu ser molt conegut a casa seva a l'hora de dinar....

#22 Ninosv, Barcelona, 01/07/2013 - 23:11

Muy interesante la entrevista. Gracias a los dos, buenos periodistas, que mantienen el respeto.

#20 Miquel, Girona, 01/07/2013 - 20:14

Aquest senyor tan progre resulta que diu les mateixes coses que lel Pedro J., Cospedal, Montoro, etc, i també els seus corresponsals a Catalunya Sra. Camacho, Rivera, Navarro, etc.